El Museu d’Art commemora els 100 anys de la mort del compositor Enric Granados

A partir del dimarts 11 d’octubre es podrà veure al Museu d’Art de Sabadell (MAS) una petita mostra que porta per títol “L’empremta de Granados. Entre el drama i el mite”, que s’inclou dins del cicle Coincidències insòlites de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. Els museus que participen en aquest cicle posen en diàleg dues o més peces, o un esdeveniment, que impliquen una relació simbòlica, estètica o conceptual.

Coincidint amb el centenari de la mort d’Enric Granados, diversos museus de la Xarxa de Museus de la Diputació de Barcelona han organitzat una petita mostra itinerant sobre la figura del músic. En aquesta ocasió, han participat en l’organització de l’exposició el Museu d’Art de Cerdanyola, la Fundació Municipal Joan Abelló, la Fundació Palau, el Museu d’Arenys de Mar i el Museu d’Art de Sabadell.

Per a l’exposició el MAS cedeix en préstec una caricatura del músic, obra de Lluís Bagaria, datada cap a 1910-1911, que va ingressar a la col·lecció de la ciutat l’any 1943, dins del llegat de Maria Cladellas, vídua del galerista Santiago Segura. És probable que l’aquarel·la formés part de la mostra de caricatures de Lluís Bagaria que es va inaugurar el 4 de maig de 1911 als Fayans Català i, possiblement, Santiago Segura, propietari de la galeria, la va adquirir per a la seva col·lecció.

L’exposició

El 24 de març de 1916 moria Enric Granados, ofegat al canal de la Mànega en ser torpedinat el vaixell amb què tornava d’estrenar Goyescas a Nova York. El músic havia passat a Londres, on va sopar amb l’amic Ismael Smith i des d’on s’embarcà al Sussex. La notícia de la mort, esdevinguda en el moment de més èxit internacional, va colpir la societat catalana de l’època. Els diaris en van fer un gran ressò, nombroses poblacions li van dedicar un carrer o una plaça i es van fer diversos actes de reconeixement. A Sabadell mateix, la plaça d’Enric Granados porta aquest nom des del 30 de juny de 1916. La figura de Granados, l’esplendor de la seva obra, les diverses versions i el drama de la seva mort oferien els components per esdevenir un mite modern, un dels esdeveniments que van marcar la Catalunya del primer quart del segle XX.

La figura del compositor lleidatà té una destacada presència en les col·leccions dels museus de la Xarxa de Museus de la Diputació de Barcelona. A partir d’aquests fons es planteja un breu recorregut que aborda la seva figura i l’impacte de la seva mort, la font d’inspiració i la connexió amb Goya i, per últim, el seu cercle d’amistats amb intel·lectuals, artistes i personatges de l’època.

Informació

Museu