Teatre La Faràndula

• Autobusos urbans (TUS)
    Parades properes:
  • Alfons XIII : L4,L5,L11,L44,L55,L80,
  • Casal Pere Quart : L1,L2,L3,L11,L80,
  • Dr. Robert : L1,L2,L3,L4,L5,L44,L55,
  • F.G.C. - Rambla : L11,L80,
  • Sant Joan : L4,L5,L12,L44,L55,F4,F5,
  • Tres Creus : L4,L5,L12,L44,L55,F4,F5,

Atenció presencial a la taquilla del Teatre Principal (venda d'entrades):
- Dimecres i dijous de 18 a 20h
- Divendres i dissabte de 11 a 13h i de 18 a 20h
*Festius tancat

- Atenció telefònica de dilluns a divendres (matins) trucant al Department de Cultura (93 745 31 50)

- Atenció per correu electrònic de dilluns a divendres (matins): taquilla@ajsabadell.cat

També es poden adquirir les entrades el mateix dia de l’espectacle a l’espai on es fa la representació, una hora abans del començament de la sessió.

L'aforament és de 1.069 places.

TEATRE LA FARÀNDULA. HISTÒRIA

La Joventut de la Faràndula, creada l’any 1947, va implicar tots els sabadellencs en el seu projecte d’edificar un nou teatre, la construcció del qual va ser possible precisament gràcies a una subscripció popular d’accions. El teatre es va inaugurar el desembre del 1956. La temporada 1972/73 La Faràndula va obrir convertida en el primer teatre municipal de Sabadell.

Al llarg dels anys, el teatre s’ha anat adaptant tant a les noves normatives pels edificis públics com als nous requeriments tècnics i fins les noves exigències de confort pels espectadors.

Les reformes més profundes es van realitzar a partir de 1979, quan l’equipament ja funcionava a ple rendiment com a teatre municipal. Aquell any, després que durant una reparació de tràmit es descobrissin greus desperfectes causats per la humitat i el cansament dels materials, es van reparar tant la coberta com el sostre. El 1986, La Faràndula es va clausurar per motius de seguretat i s’inicià la primera gran reforma del teatre, que va afectar, principalment, els dos cossos de l’edifici reservats als espectadors: els vestíbuls i la platea.

L’any 2000 es feren obres a  l’estructura arquitectònica de la caixa escènica. Catorze mesos després, el teatre es va inaugurar -per tercera vegada- després d’una profunda reforma que va incloure la construcció d’una caixa escènica gairebé nova i que es va aprofitar per aplicar d’altres millores, com un nou pont de llums o un nou pati de butaques, amb seients que van substituir els originals, famosos per la seva incomoditat i, so