Una quarantena de municipis catalans avancen en la constitució d’una xarxa de municipis per l’economia social i solidària

 Aquest matí Sabadell ha acollit la segona jornada de constitució de la xarxa de municipis per a l’economia social i solidària, en el marc de la I Fira d’Economia Social del Vallès. Es tracta d’un moviment que va començar a Barcelona, arran de la primera Trobada Internacional de Municipalisme i Economia Solidària.

Al llarg del matí, representants d’una quarantena de municipis adherits al Manifest “Cap a una Xarxa de Municipis per l’eco­nomia social i solidària” han debatut la missió, la visió i l’estratègia d’aquesta nova agrupació su­pramunicipal, que vol “contribuir al creixement de l’economia social i solidària als municipis catalans a través del diàleg permanent amb els actors que la practiquen”.

La jornada ha comptat amb la ponència de cinc experts i expertes en economia social i solidària, que han compartit algunes tesis sobre com han de ser les polítiques públiques municipals de foment de l’economia social i solidària dels propers anys.

L’economia social i solidària no ha de tenir només un vessant assistencialista, sinó que ha d’abraçar tots els àmbits productius

ha manifestat Albert Boada, regidor de Nova Economia i Serveis Centrals. Com ell, també han assistit a la cita l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón; l’alcalde de Mieres, Enric Domènech; l’alcalde de Navàs, Jaume Casals; i la tinenta d’alcalde de l’Àrea de Promoció de la Ciutat i Participació, Marisol Martínez, entre altres representants polítics.

La jornada ha conclòs amb una assemblea que ha servit per definir els Estatuts de la futura associació i el pla de treball per al període 2017-2019. La xarxa supramunicipal es constituirà formalment la tardor vinent a Santa Coloma de Gramenet i es preveu que estigui en marxa el 2017.

Municipis adherits a la Xarxa

Els municipis catalans que ja s’han adherit al Manifest per promoure aquesta xarxa són: Arbúcies, Arenys de Mar, Argentona, Badalona, Badia del Vallès, Barcelona, Cabrils, Canet de Mar, Cardedeu, Castellbell i el Vilar, Celrà, Cerdanyola del Vallès, Collbató, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Esparreguera, Girona, la Bisbal d’Empordà, Manlleu, Manresa, Mataró, Mieres, Navàs, Palafrugell, Palau-Solità i Plegamans, Roquetes, Rubí, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Guíxols, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Santa Margarida i els Monjos, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Vallirana, Viladamat, Viladecans i Vilafranca del Penedès.

Un moviment que creix

En els darrers anys, l’economia social i solidària exhibeix un gran dinamisme a Catalunya. Finances ètiques, cooperatives d’energia i de telecomunicacions, grups de consum responsable, cooperatives, associacions i fundacions del tercer sector social, iniciatives de comerç just, monedes locals, etc. A títol merament enunciatiu, s’estima que l’economia social i solidària catalana agrupa més de 16.000 entitats (cooperatives, associaci­ons i fundacions socials, societats laborals, empreses d’inserció, etc.) i dóna feina a unes 200.000 persones i hi participen com a sòcies de consum, voluntàries o activistes uns dos milions de persones.