Presentació dels treballs finals del màster de la Toulouse Bussines School sobre l’acceleració econòmica centrats en Sabadell

Una vintena d’estudiants del Màster de Consultoria i Estratègia de la Toulouse Business Schoolhan presentat avui els treballs de fi de curs centrats en Sabadell. Els treballs han permès identificar mesures per ajudar a impulsar el desenvolupament econòmic dels sectors de l’esport, la salut i la innovació urbana de la ciutat.

Des del passat mes de febrer, i com a part del treball pràctic del màster, els alumnes han simulat que havien de donar un servei de consultoria a l’Ajuntament de Sabadell. Els equips de treball que s’han creat han estat multidisciplinars, amb estudiants de diverses formacions de grau (informàtica, arquitectura, administració i direcció d’empreses, etc.).

L’alumnat, la majoria dels quals és francès i fan una part dels seus estudis al campus de la Toulouse Business School de Barcelona, han destacat el gran potencial que té Sabadell pel desenvolupament econòmic innovador, fruit de la posició estratègica en l’àmbit metropolità i del seu teixit associatiu i d’infraestructures de la salut i l’esport. Tanmateix, han constatat que el fet de ser una ciutat mitjana ha de facilitar l’impuls dels projectes transversals com alguns dels que han proposat en els seus treballs, amb la col·laboració i implicació de diverses entitats i de la ciutadania, juntament amb l’administració, la universitat i les empreses.

Els treballs s’han fet gràcies a la col·laboració entre l’Ajuntament i la Toulouse Business School i desenvolupen una de les accions del projecte Triangulum, del qual Sabadell en forma part, i que porta per títol Acceleració i Concurs per empreses start-up en el camp de la Salut, l’Esport i la Innovació Urbana. A més, també contribueixen al Clúster de l’Esport de Sabadell, que promou la creació de sinèrgies i la concentració d’agents implicats en el fenomen de l’esport com a factor clau per a la dinamització del territori.

A la presentació dels treballs, que s’ha dut a terme a l’auditori del Centre Cívic de la Creu Alta, han assistit el regidor d’Innovació, Miquel Soler i la tinenta d’alcalde de Participació Ciutadana i Innovació, Marisol Martínez, qui ha destacat que aquesta col·laboració i els seus fruits encaixen amb els objectius del Pla de Mandat Municipal 2016-2019, ja que:

“ens permet planificar amb visió estratègica els projectes de desenvolupament urbà, alhora que fomenta els programes d’innovació i empresa. A més, aposten per l’esport com un element de promoció de la ciutat i de dinamització econòmica. De fet, l’Ajuntament es suma al projecte de la creació del Clúster de l’Esport de Sabadell impulsat per diverses entitats i emprenedors locals. L’esport a Sabadell és un sector estratègic per la xarxa de clubs i entitats que hi ha, pel volum d’usuaris, per la xarxa d’equipaments amb que compta la ciutat, pel dinamisme econòmic que pot generar, perquè pot ser una referència educativa i de formació, perquè pot ser un motor de R+D, perquè pot generar sinergies amb el món sanitari, universitari, etc.”

El govern municipal iniciarà actuacions de col·laboració amb Fundacions, Universitats i entitats locals que treballen en diversos programes d’innovació i reforçarà el seu paper com a palanca de transferència del coneixement extern cap a la ciutat.

Contingut i propostes dels treballs

El treball dels estudiants ha tingut diferents objectius. D’una banda, identificar les bones pràctiques a nivell internacional en l’àmbit de l’acceleració econòmica, concretament en els sectors de la salut, l’esport i la innovació urbana i, d’una altra banda, fer propostes justificades de mesures o metodologies d’acceleració. Les mesures proposades per 4 equips d’estudiants de 5 membres cadascun, han tingut diversos elements comuns:

1. Combinen mesures que requereixen d’un desenvolupament complex amb mesures fàcils d’aconseguir (“quick-wins”).
2. Combinen mesures que l’Ajuntament pot desenvolupar de forma autònoma amb mesures que hauria de promoure el sector privat o la universitat, en què l’Ajuntament podria tenir un rol de facilitador. Aquest element es pot apreciar en els treballs següents:
   • Creació d’un centre d’incubació per empreses esportives, en naus industrials o espais actualment en desús. Creació d’un pol d’innovació vinculat a esport/salut, que inclogui espais de creació, habitatge i lleure.
   •  Un espai comunitari de fabricació d’objectes vinculats a salut i esport, i modelisme.
   •  Creació d’un espai per a jugadors de videojocs esportius i de realitat virtual.
   • Ús de “blockchain” per recollir dades fisiològiques (anònimes) de les persones que fan exercici físic.
   • Creació d’una clínica especialitzada en medicina alternativa.
   • Fira d’empreses start-up esportives durant un cap de setmana.
   • Creació d’un centre de recerca científica en rugbi.
   • Creació d’un consell municipal de la joventut i infància.
   • Creació d’un cafè-bar com a punt de trobada d’emprenedors. En general els estudiants posen l’èmfasi en reforçar els “tercers espais”, que no són ni espais per treballar (“segon espai”) ni per viure (“primer espai”).
   • Generació d’energia “renovable” generada a partir de l’exercici físic dels propis usuaris a les màquines dels centres de “fitness” de la ciutat
3. Posen l’èmfasi en mesures no estrictament d’acceleració econòmica, de millora de la qualitat urbana, que indirectament tenen un impacte en la capacitat d’atracció de la ciutat en l’àmbit de la salut i l’esport:
   • Posicionar la ciutat per acollir esdeveniments esportius especialitzats (per exemple, agafant com a referència la ciutat de Montpeller i el seu festival d’esports extrems): competicions esportives entre empreses, festival de cinema esportiu, fira de videojocs “retro”, festival aeri a l’aeroport, etc.
   • Millorar l’espai públic de manera que afavoreixi la pràctica esportiva i l’estil de vida saludable (construir carrils bici connectors de barris i infraestructures de salut/esport, parc lineals, “skate parks”, “street art”, etc.).
   • Promoure l’estil de vida saludable en els centres de treball de la ciutat: ús d’apps que indiquen l’impacte en reducció de CO2 de fer exercici físic, instal·lació de “food trucks” de menjar saludable als polígons industrials, cessió de les cobertes dels edificis municipals per l’agricultura urbana, etc.