El Pla Estratègic d’Acció Social ja disposa d’un document base per començar a treballar i perfilar, de manera participada, la diagnosi social de Sabadell

El procés per a la configuració del Pla Estratègic d’Acció Social (PEAS) cobreix una nova etapa. El document de prediagnòstic sobre la situació social de Sabadell, elaborat pels serveis municipals, s’ha enllestit i és consultable al web de l’Ajuntament. Amb la prediagnosi es dota el procés d’un instrument de partida que analitza la situació global de la ciutat, parant atenció als reptes socials i també a les respostes del sistema a les necessitats actuals. També mostra els perfils d’atenció prioritària i els factors de desigualtat i exclusió. Es tracta d’un document viu que s’anirà enriquint durant el procés d’elaboració del PEAS. I és que la prediagnosi es treballarà de forma participada per configurar una diagnosi i a partir d’aquí definir, de manera consensuada, les estratègies, objectius i accions que regiran la transformació social a la ciutat fins l’horitzó de 2025, això és el Pla Estratègic d’Acció Social de Sabadell.

Tal com ha explicat el regidor d’Acció Social, Gabriel Fernàndez,

és evident que venim d’una gravíssima situació de crisi amb conseqüències dramàtiques per a milers de persones, que ha canviat radicalment la radiografia social de Sabadell i de Catalunya, i per això comptar amb una diagnosi precisa és basic per donar respostes encertades

En aquest marc, el regidor apunta que

davant la situació, cal assumir els reptes, analitzar quina és la realitat de la ciutat i discernir les estratègies i accions per donar-hi resposta, tant pel que fa a l’emergència social com a la identificació i lluita contra els factors que generen desigualtat i exclusió. Amb la prediagnosi tenim un punt de partida per definir de forma participada i consensuada les millors polítiques transformadores en matèria social per a la nostra ciutat

Radiografia social

Estructurat en introducció i sis blocs, el document de prediagnòstic aborda diferents aspectes per tal de posar a l’abast del lector, de manera sintètica i fugint de l’excés de tecnicismes, una radiografia social, tot fonamentant les afirmacions en dades quantitatives i qualitatives.

Entre les dades, el document assenyala com a factors de desigualtat la desocupació de llarga durada o la discontinuïtat laboral, així com la minva de les rendes en part de la població. També les problemàtiques relacionades amb l’habitatge i l’impacte de la pobresa energètica, el fet que hi hagi infants i adolescents amb menors oportunitats, la sobrecàrrega dels cuidadors no professionals o els problemes que es puguin produir en les dinàmiques comunitàries (disfuncions veïnals per exemple). La manca de xarxa familiar o social, els problemes de salut (especialment salut mental o addiccions), les disfuncions relacionals o familiars estarien entre els factors amplificadors de situacions de desigualtat.

Pel que fa a les necessitats socials i com el sistema hi està responent, s’exposen nombroses dades relacionades amb el fet que moltes persones es veuen privades de necessitats bàsiques. Entre aquestes es pot destacar el creixement d’usuaris del Rebost Solidari, l’augment en la demanda d’ajuts menjador o el notable increment en la despesa de prestacions socials. En aquest marc, els reptes estarien relacionats amb accions que garanteixin uns ingressos estables i dignes a la ciutadania, que permetin alhora un desenvolupament digne de les famílies i els individus, sobre tot si hi ha menors. Alhora caldria ajustar i millorar les prestacions i els mecanismes de garantia alimentària. En matèria d’habitatge i, entre altres valoracions, es considera rellevant l’aplicació de la nova Llei 24/2015, de preservació dels drets residencials i energètics, així com la capacitació de les famílies en la contractació i seguiment del consum elèctric.

Pel que fa a les situacions de dependència, es marca com Sabadell disposa d’uns serveis d’atenció a la dependència que el situen comparativament per sobre de la mitjana d’altres ciutats de la província. Això no obstant, un dels gran dèficits és el fet que les cobertures en matèria residencial a Sabadell siguin molt baixes respecte les de Catalunya. En aquest sentit, a la nostra ciutat no hi ha cap plaça de residència de titularitat pública.

En relació amb la infància i l’adolescència, s’apunten, entre altres qüestions, la necessitat d’ampliar la cobertura d’edat i el nombre de centres oberts (centres de tarda) de la ciutat. A hores d’ara, i tot i l’increment dels darrers anys, les ràtios situen Sabadell per sota dels estàndards. Altres àmbits que s’analitzen són les necessitats i resposta del sistema en situacions de maltractament a les dones i a la gent gran.

Tota la informació al web

Tant el document de prediagnosi com tota la documentació generada al voltant del PEAS ja es pot consultar a la pagina:

http://www.consensus.cat/sabadell/index.php?option=com_espais&id=660&Itemid=660.

El procés d’elaboració del Pla ha previst diversos espais de participació representativa dels àmbits polític, tècnic i del món associatiu i moviments socials. En aquest sentit, no es tracta d’un procés obert al conjunt de ciutadans i ciutadanes a títol personal, sinó que s’adreça al conjunt d’agents, institucions i persones implicades directament amb el sector social. Això no obstant la informació sobre el desenvolupament del Pla s’anirà actualitzant i publicant de forma oberta a la pàgina consensus, per tal de garantir que aquesta pugui arribar al conjunt de la ciutadania.