Descobertes 56 estructures del bronze final i de l’edat del ferro

Avui s’han presentat els resultats de l’excavació arqueològica que s’ha dut a terme en un sector del polígon de Can Roqueta situat entre la carretera B-140 (Sabadell - Santa Perpètua de Mogoda) i el carrer de Can Camps. La presentació ha anat a càrrec de Montserrat Chacon, regidora de Cultura; Antoni Palomo, director de l’empresa Arqueolític i professor de la UAB, i Joaquim Folch, arqueòleg territorial del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.

L’excavació l’ha motivada una actuació encaminada a millorar el trànsit de camions al polígon de Can Roqueta, promoguda pels ajuntaments de Sabadell i de Barberà del Vallès i l’empresa SBD Creixent, SA, la qual afecta terrenys del municipis de Barberà del Vallès i de Sabadell.

La intervenció arqueològica

La intervenció arqueològica al sector de Can Roqueta - Can Revella forma part dels treballs encetats l’any 2005-2006 i que es van reprendre l’any 2009. L’àrea es centra en una petita parcel·la situada a l’oest del carrer de Ca n’Alzina i una altra petita àrea situa en una parcel·la de Can Llobateres. Les excavacions les han dirigides les arqueòlogues Noemí Terrats i Almudena Garcia –sota la coordinació d’Antoni Palomo, director de l’empresa Arqueolìtic Terra Sub, SL i professor de la UAB– i han comptat amb un equip de treball de 10 professionals arqueòlegs i especialistes. S’han posat al descobert un total de 56 estructures arqueològiques de diversos tipus i cronologies, majoritàriament prehistòriques i adscrites a l’horitzó del bronze final - ferro I (1300-750 aC), amb major incidència al període del ferro I. Així mateix, destaca la documentació d’un petit conjunt d’estructures adscrites a l’inici de l’edat del bronze (2000-1500 aC) i dos enterraments de l’antiguitat tardana (segles VII-VIII dC).

Predominen les sitges emprades inicialmentcom a lloc d’emmagatzematge i que posteriorment es van reutilitzar com a abocadors i petites fosses tipus cubeta. Cal destacar la documentació d’una cabana i la presència de fosses amb restes d’èquids, dels quals s’han seleccionat parts anatòmiques concretes que evidencien un tractament especial d’aquests animals.

Pel que fa a les restes arqueològiques recuperades, predominen restes de vasos ceràmics de formes i dimensions diverses, que assenyalen funcions diferents com l’emmagatzematge i la cuina. També són molt nombroses les restes d’elements fets de terra cuita com recipients, forns, i també parts de les cabanes com paviments, sostres, prestatges...

Els materials arqueològics que s’han recuperat seran objecte d’estudis especialitzats i d’analítiques a càrrec de diversos especialistes, alguns dels quals es duran a terme a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Montserrat Chacon, regidora de Cultura, ha afirmat que

l’Ajuntament sempre incentivarà excavacions com les que han tingut lloc durant el darrer mig any a Can Roqueta, perquè ens ajuden a saber d’on venim i a conèixer una mica més el patrimoni local

El jaciment arqueològic de Can Roqueta, un dels més important del sud d’Europa

El jaciment arqueològic de Can Roqueta té una gran rellevància científica, que depassa l’àmbit local. Ara per ara es tracta, probablement, d’un dels jaciments arqueològics de la prehistòria recent –edat del bronze i edat del ferro, des de fa uns 4.000 anys fins fa uns 2.500 anys– més important del sud d’Europa i del llevant peninsular. Tota aquesta àrea del terme municipal està catalogada com a Espai d’Expectativa Arqueològica (núm. 47) al Pla Especial de Protecció dels Béns Arqueològics, Mediambientals i Arquitectònics de Sabadell (PEP-BAMAS, 2016). L’acumulació del coneixement científic i arqueològic d’aquest paratge ha estat constant i ha traspassat l’abast local pel seu interès.

El complex arqueològic es coneix d’ençà de l’any 1913, però no és fins a mitjan anys 80 del segle XX que es va començar a excavar de forma sistemàtica, a mesura que es va anar posant en marxa el desenvolupament urbanístic del polígon industrial, sempre sota la supervisió i coordinació administrativa i patrimonial de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Sabadell i el Museu d’Història de Sabadell.

En els darrers trenta anys (1986-2016) el jaciment ha estat objecte d'una vintena d'intervencions arqueològiques –prospeccions i excavacions–, que han permès delimitar-lo –250 hectàrees– i documentar més de 2.500 estructures, prehistòriques, protohistòriques i històriques. La importància d'aquest jaciment arqueològico-paleontològic rau en la diacronia de la troballa; suposa un tall estratigràfic, ecològic i cultural, que comença amb el Dryopithecus laietanus i la comunitat faunística i florística del paisatge miocènic de fa 10.000.000 d'anys, i clou amb la masia, d'època medieval i moderna, de Can Roqueta, passant per unes ocupacions prehistòriques de gran interès científic i històric (del neolític a la primera edat del ferro). És destacable, dins d’aquest conjunt, la necròpolis de cremació que es va localitzar quan es va fer l’Estació Depuradora de les Aigües Residuals del Ripoll, situada al sector de Cal Piteu, amb més d’un miler de tombes que abraçaven una cronologia de l’any 1000 al 500 aC, així com els diversos assentaments i enterraments de l’etapa del bronze inicial (2300-1300 aC).