L'EXPOSICIÓ 

 

L’exposició GRIS PLOM és el resultat de dos anys de recerca desplegada en tres direccions:

- Una recerca oral: amb 66 entrevistes gravades en so i 58 entrevistes filmades a diferents artistes i persones vinculades a l’espai cultural de la nostra ciutat. Aquestes veus ens ofereixen una suma de microrelats, mirades i experiències entorn de les arts visuals a Sabadell i el seu context social, econòmic, tecnològic i polític. Relats de gran vàlua per la seva diversitat i punts de vista.

- Una recerca d’arxiu: la recerca d’arxius, públics i privats ens ofereix un mapatge aproximat del context econòmic, tecnològic, social, polític i cultural que ha determinat la dinàmica de les arts visuals a Sabadell de les darreres dècades.

- Una selecció significativa d’obres d’art: Sabadell despunta per la qualitat i diversitat creativa en l’àmbit de les arts plàstiques, visuals i sonores, amb noms i obres que formen part del relat de la història de l’art català, nacional i internacional. Un fet que es renova, de generació a generació, des dels anys seixanta del passat segle fins avui.

GRIS PLOM permet conèixer la diversitat creativa a Sabadell, oferir una anàlisi de la seva actual situació i obrir pautes per tal de potenciar-la, buscar formes per consolidar-la, preservar-la i expandir-la.

GRIS PLOM apel·la les forces imaginants i la potència inscrita en els llenguatges de l’art i les seves creacions en la relació –dependent i en lluita– que els autors mantenen amb el seu temps. Respon a l’intent de retornar a Sabadell la construcció dels relats i els imaginaris que les arts visuals han anat construint, com també explorar els seus potencials.

GRIS PLOM interpel·la el temps de la història com una energia disponible que podem actualitzar per alçar altres memòries i des d’aquest teixit configurar altres presents i futurs possibles. GRIS PLOM posa l’accent en la potència de la creació com a força d’intervenció, tot i la fragilitat en què se sustenta, ateses les dificultats que envolten el món de l’art.

GRIS PLOM és una recerca que es desplega en format expositiu i audiovisual en tres espais expositius emblemàtics de Sabadell. La selecció d’artistes, obres i documents que es presenta a cada una d’aquestes institucions s’ha dut a terme d’acord amb les dinàmiques històriques, culturals i simbòliques de cada un d’aquests equipaments.

Tenint en compte que la realitat cultural i creativa de Sabadell forma un ecosistema entrellaçat, el desplegament de continguts i obres es du a terme buscant formes de relació i interpel·lació entre els diferents espais d’exposició i presentació.

 

Acadèmia de Belles Arts: FER CIUTAT. Del 4 de setembre al 31 d’octubre del 2024

pg. de Manresa, 22, 08202, tel.: 93 725 09 45 Els moviments creatius, culturals i socials a Sabadell a la dècada dels anys seixanta del segle passat, com a la majoria de ciutats de Catalunya en els anys del tardofranquisme, despleguen importants moviments d’agitació en moltes direccions. A Sabadell aquesta efervescència es posa en moviment, entre altres, a través de les associacions de veïns, les associacions d’estudiants, els joves creadors i determinades figures representatives dels partits polítics d’esquerra, encara il·legals.

En aquest context, l’Acadèmia de Belles Arts tingué un paper molt important. No sense friccions entre els socis, la institució va obrir les portes a les noves energies creatives i experimentals, que en aquells anys històrics totes tenien una intencionalitat clarament política de rebuig al règim i a la seva grisor cultural.

La dècada de 1960 és quan irromp el Grup Gallot amb les accions de pintura al carrer al Passeig de Sabadell, com també a la plaça de Catalunya i altres espais de Barcelona; és quan sorgeix també el cinema amateur i experimental, amb autors significatius com Tomàs Pladevall, Francesc Bellmunt, Pere Balsach, i la programació de teatre d’avantguarda amb el llançament del I Premi de Teatre Català de Sabadell; els programes d’art i assaig de Cine Club Sabadell; la creació de la Sala d’Art Actual dins l’Acadèmia de Belles Arts, que amb el nom de Sala Tres, des de l’any 1973 fins a l’any 1979, acull i programa exposicions dels noms i les obres més representatives de l’art conceptual a Catalunya. Seguint aquesta onada de creativitat, modernitat i experimentació, l’any 1978 neix a Sabadell la revista Èczema, impulsada per un col·lectiu de joves poetes i artistes visuals impel·lits a reinterpretar l’esperit de l’avantguarda.

Si la ciutat de Sabadell va ocupar un lloc propi gràcies a la revolució industrial, podem afirmar que en paral·lel als anys de les seves successives crisis, la ciutat torna a ocupar un lloc significatiu en el mapa de les ciutats del país, gràcies al desplegament de noves formes de creativitat a partir dels anys seixanta del segle passat.

Les obres d’art, els documents visuals i gràfics de GRIS PLOM presentats a l’Acadèmia de Belles Arts ens parlen d’aquesta simbiosi entre creació experimental, canvis tecnològics, continguts culturals i ciutat.

Relació d’artistes: Alfons Borrell (Barcelona, 1931 - Sabadell, 2020); Francesc Abad (Terrassa, 1944); Fina Miralles (Sabadell, 1950); Llorenç Balsach (Sabadell, 1953); Josep Gerona (Sabadell, 1956); Antoni Marquès (Sabadell, 1956); Riccardo Massari (Verona, 1966); Josuè Blanco (Sabadell, 1993); Lluís Campmajó (Sabadell, 1974); Fausto Morales (Sabadell, 1970); Carles Congost (Olot, 1970), i Neus Abellan (Barcelona, 1997)

Relació d’esdeveniments contextuals destacats: Grup Gallot: accions de pintura al carrer. Productora: Lentiplasticromocoliselectoserpentigraf de cinema experimental. Teatre experimental. Creació de la Sala Tres. Campanya col·lectiva “Salvem els Campus”. Primera Festa Major en temps de democràcia. Formes d’activisme cultural alternatiu. Campanya ciutadana “Sabadell necessita el Parc Catalunya”. Campanya ciutadana “L’Imperial s’ho val”. Accions de salvaguarda del rodal. Accions per impulsar la creativitat contemporània. Accions col·lectives per donar visibilitat els joves LGTBI+

Audiovisual. La veu dels artistes: la projecció d’un audiovisual amb la veu dels artistes que presenten les seves obres en aquest espai ofereix una informació de primera mà de les relacions entre tecnologia, creativitat i noves formes de relació entre art i societat.

 

Museu d’Art: LA IMAGINACIÓ DE L’ART. Del 4 de setembre del 2024 al 6 de gener del 2025   

c. del Doctor Puig, 16, 08202, tel.: 93 725 77 47 L’any 1964 el consistori compra la històrica Casa Turull amb la intenció de desplegar-hi el futur Museu d’Art de la ciutat, gràcies a l’esforç d’un nodrit grup de personalitats i també de diverses entitats, que protagonitzen un llarg període centrat a recollir el patrimoni artístic local des de l’embrionària secció de Belles Arts de l’antic Museu de la Ciutat. Passades dues dècades de remodelació de la casa fabrica Turull, el Museu d’Art obre les portes l’any 1980. Pensat i gestionat com un museu patrimonial –tal com la seva seu determina–, el Museu d’Art de Sabadell s’ha consolidat en el mapa dels Museus de Catalunya, sobretot per la qualitat de les seves col·leccions històriques dels seus fons en part desplegades en les sales d’exposició permanent. En aquest sentit, el Museu ha generat importants recerques històriques i narratives al voltant de les seves col·leccions emblemàtiques, d’artistes d’arreu del territori, com també de la ciutat.

Coincidint amb l’any d’obertura del Museu d’Art, l’activitat creativa a Sabadell entra en un procés d’expansió. En aquest context, el Museu d’Art obre un programa revisió i presentació d'aquesta nova generació d’artistes, coincidint en uns anys de gran expansió econòmica i cultural arreu del país.

Els anys d’eufòria decauen amb la crisi econòmica dels 2010, amb greus conseqüències a Sabadell. L’activitat privada entorn de les arts visuals segueix un procés minvant, amb un progressiu tancament de galeries d’art, d’espais de producció i exposició, com Espai Cultura del BBVA –antigament la Fundació Caixa de Sabadell– o el centre cultural Casa Taulé - Alliance Française.

Davant la manca d’espais d’exposició públics per dinamitzar, donar suport i difusió a les arts en viu contemporànies que genera la ciutat, el Museu d’Art de Sabadell es veu obligat a fer la funció de centre d’art. Això genera un estat d’expansió de les seves activitats, que no queda compensat amb una major dotació pressupostària, com tampoc per una ampliació de personal de plantilla.

El malestar entorn de les arts visuals i plàstiques es posa en evidència amb el llançament del «Manifest pel Museu d’Art» (2022), impulsat per un col·lectiu d’artistes de la ciutat amb el suport d’institucions culturals i persones vinculades al món de la cultura, tant de la ciutat com de fora.

Els documents visuals i gràfics de GRIS PLOM presentats al Museu d’Art parlen d’iniciatives públiques i privades que han donat suport a la creativitat de la ciutat en tots els seus llenguatges, com també de les transformacions que ha viscut aquest sector de la cultura a Sabadell.

Les obres presentades al Museu d’Art mostren la capacitat de l’art de transferir continguts al nivell de la imaginació i la sensibilitat estètica. Presències singulars, diferenciades, cada una configura un univers de sentit amb capacitat de retornar a la ciutat de Sabadell la construcció de relats i imaginaris que les arts visuals van construint.

Relació d’artistes de la sala del primer pis: Benet Ferrer (Sabadell, 1945); Fina Miralles (Sabadell, 1950); Ramiro Fernández (Sabadell, 1961); Antoni Marquès (Sabadell, 1956); Isidre Manils (Mollet del Vallès, 1948); Josep Gerona (Sabadell, 1956); Oriol Vilapuig (Sabadell, 1960); Nativitat Ayala (Sabadell, 1956); Francesc Bordas (Sabadell, 1957); Gerard Torres (Sabadell, 1987); Oriol Enguany (Tarragona, 1994); Maria Bosch (Sabadell, 1965); Assumpció Oristrell (Sabadell, 1956); Agustí Puig (Sabadell, 1967); Josep Madaula (Sabadell, 1957); Pep Sallés (Sabadell, 1951); Neus Segalés (Sabadell, 1985); Càndida Bracons (Sabadell, 1954); Teresa Pampalona (Sabadell, 1984), i D.A.C.S. Artistes Dones i Dissidents: Esther Pardo Herrero / Frank Trobok Abett de la Torre / Helena Torrent Avellaneda / Iolanda Filella Cubells / Marta Riudavets / Xavi Núñez i Morera / Judit Carcolse Patón / Ariadna Albareda-Sirvent Galiana-Forca / Anna Vilarrúbias / Lila Rostoll Higueras / Putri Ayusha / Alba del Bas Ramírez.

Relació d’artistes de la sala de la planta baixa: Sitesize. Elvira Pujol Masip (Barcelona, 1969) i Joan Vila-Puig Morera (Sabadell, 1961); Guillem Celada (Sabadell, 1986); Ivan Merino (Sabadell, 1975); Ana García-Pineda (Sabadell, 1982); Llorenç Ugas Dubreuil (Sabadell, 1976); Xavier Ristol (Sabadell, 1978); Francisco Martínez Guijosa (Eme Rock) (Sabadell, 1983), i Roberte Piqueras (Sabadell, 1985).

Relació d’esdeveniments contextuals destacats: Recopilació dels catàlegs d’exposicions editats per les institucions culturals de la ciutat. Relació d’espais d’art i de galeries que impulsen les arts contemporànies. Documentació de revistes alternatives. Desplegament de l’art del grafit a Sabadell. Accions col·lectives de suport a l’art contemporani. Accions col·lectives de rescat de la memòria simbòlica col·lectiva de la ciutat. Presència activa de l’Escola Illa a la ciutat. Documentació d’exposicions destacades. Activacions entre art i arquitectura

Audiovisual. La veu dels artistes: seguint l’estructura expositiva, al Museu d’Art es presenten dos audiovisuals. Al primer pis, la veu dels artistes ens ofereix narratives de vincle i relació amb els llenguatges referencials de l’art: pintura, dibuix, escultura i com revisen, actualitzen i incideixen en aquesta tradició. A la planta baixa els artistes expliquen com exploren i expandeixen les disciplines tradicionals de l’art, amb creacions parlen del context-ciutat, de memòria i territori; de relacions entre cultura i ciutat. Les seves propostes situen el procés, el document i el muntatge expositiu en un primer pla.

 

Nau Estruch: ESDEVENIR POSTINDUSTRIAL. Del 4 de setembre al 31 de desembre del 2024

Ca l’Estruch: c. de Sant Isidre, 140, 08208, tel.: 937 172 571 Els primers ajuntaments democràtics van generar uns anys d’eufòria social i política arreu del territori. A Sabadell aquest impuls d’optimisme topa amb dues situacions. D’una banda, la davallada de la indústria tèxtil i el consegüent abandonament de l’arquitectura fabril que havia configurat la imatge col·lectiva i econòmica de la ciutat. De l’altra, la realitat d’una ciutat desencaixada per barriades no urbanitzades i socialment desestructurada. En aquest context, les primeres accions del nou consistori s’orienten vers la planificació urbana i el sanejament de la ciutat, a més d’una extensa planificació per millorar l’escola pública. Deixant per a un futur incert activar una política cultural capaç de situar Sabadell en el mapa de la cultura del país, i un dispositiu de coneixement i de cohesió ciutadana.

El detonant del malestar de la cultura a Sabadell es va expressar amb el llançament del manifest Un punt i a part en una dècada de política cultural de l’Ajuntament (1989). En resposta, el consistori va endegar un procés participatiu liderat per la Regidoria de Cultura, que va donar lloc al Mapa Cultural de Sabadell, aprovat al Ple municipal del mes de maig de 1995.

Pel que fa a la realitat de les arts visuals, el Mapa Cultural de Sabadell va tenir una incidència amb resultats d’èxit que arriben fins avui. El sanejament i la recuperació ciutadana del riu Ripoll ajuda a preservar alguns dels edificis arqueològics industrials i incentiva la preservació del patrimoni fabril impulsant la reconversió d’antigues naus en equipaments culturals. Fruit d’aquesta política es posen en marxa les dues primeres fàbriques de creació de Catalunya amb projecció internacional: L’Estruch (1995), destinada a donar suport a la creació en teatre, música i dansa, i el Centre de Producció i Creació Artística La Nau (1995), destinada a donar suport a les arts plàstiques i visuals. Dos equipaments d’èxit avui fusionats sota el nom L’Estruch, Fàbrica de Creació d’Arts en Viu.

Els documents visuals i gràfics de GRIS PLOM presentats a la Nau de l’Estruch parlen del procés de transformació de Sabadell de ciutat industrial a postindustrial. Per la seva banda, les obres d’art presents a la mostra despleguen un mostrari de les pràctiques performàtiques contemporànies produïdes a Sabadell els darrers anys, com també obra d’artistes que exploren relacions entra art i ciutat.

Relació d’artistes: Claudio Zulian (Campodarsego, 1960); Col·lectiu Obliqua (Sabadell, 2000); Xavier Ristol (Sabadell, 1978); Joaquín Jara (Sabadell, 1977); Ariadna Albareda (Sabadell, 1974); Frank Trobok (Santiago de Xile, 1983); Ivan Merino (Sabadell,1975); Guillem Celada (Sabadell, 1986); Oriol Enguany (Reus, 1994); Bestué-Vives (Barcelona, 2002-2012); Laia Estruch (Barcelona, 1981); Anna Dot (Barcelona, 1991); Estel Boada (Mataró, 1991); Daniel Moreno Roldan (Barcelona, 1990), i Les Salonnières (Barcelona, 2006-2018)

Relació d’esdeveniments contextuals destacats: Reconversió del Vapor Llonch en l’escola municipal d’art Illa. Llançament del Manifest (1989). Aprovació del Mapa Cultural de Sabadell. Obertura de dues fàbriques de creació. Desplegament del programa d’activitats i residències de Nau Estruch. Col·laboracions amb entitats de Sabadell i fora de la ciutat. Desplegament de l’eix programari: performance-feminismes-performativitat obert a tota la ciutat.

Audiovisual. La veu dels artistes: l’audiovisual d’aquest espai reconstrueix l’origen històric de l’obertura de les fàbriques de creació a Sabadell –fet pioner a Catalunya– amb la veu de les persones que les van conceptualitzar i impulsar, com també de la situació actual d’aquests equipaments explicada pels seus agents actuals.

---