SOBRE PANTALLES	JOCS	XARXES SOCIALS

Sobre pantalles

De què parlem quan parlem de pantalles?

Sota el terme  de pantalles s’agrupen diferents aparells i programaris, la funció principal dels quals és entretenir i facilitar la comunicació. S’utilitzen a través del mòbil, la tauleta o dels ordinadors i les més freqüents són els videojocs, les xarxes socials i els xats.

Perquè preocupa l'ús de pantalles en adolescents?

És gairebé impossible imaginar-se una vida sense pantalles, s’han estès a un ritme ràpid la quantitat de possibilitats, usos, aplicacions i xarxes que aquestes ofereixen. S’usen en diversitat d’edats i contextos i realment se’n pot treure molt  profit i beneficis (accés a informació i coneixement, connexió amb persones d’arreu, gestió i organització, compartir, entreteniment etc).  De totes maneres, si no se’n fa un ús responsable i conscient, hi ha riscos que poden derivar en problemes socials, relacionals, psicològics i de salut.

Aquests riscs es poden accentuar en l'adolescència, donades les característiques de l’etapa com:  interès i adaptabilitat ràpida a allò nou, cerca de sensacions, prioritzar la gratificació immediata i la importància del judici social.

Les situacions de risc que més preocupen a les quals es pot exposar la persona que fa un mal ús de les pantalles tenen a veure amb: assetjaments, dependència emocional a través de les xarxes socials, sobreexposició de la vida privada, manca de seguretat informàtica, ciber control (doble clic blau, en línea), hores de joc, afectació en les relacions socials i familiars, entre d'altres.

Les pantalles provoquen addicció?

No totes les addiccions són produïdes per la introducció al cos d’una substància. Més enllà de l’addicció a les drogues, es parla també d'addiccions a pantalles.

Algunes de les senyals que ens poden donar l’alerta d’una possible conducta adictiva poden ser:  pèrdua d’interès per activitats lúdiques sense pantalles, gran inversió de temps personal a les pantalles, abandonament de responsabilitats, progressiu aïllament social, disminució de la comunicació familiar,  inquietud, angoixa, depressió o irritabilitat al no poder-se connectar i/o jugar.

Què vol dir fer un mal ús?

La dificultat de distingir un bon ús d’un mal ús s’accentua al ser una conducta socialment acceptada i integrada. Algunes de les senyals de mal ús tenen a veure amb un temps excessiu dedicat a les pantalles i l’afectació de les relacions i les conductes fora del món virtual. Pot passar que l’ús de pantalles s’utilitzi per omplir espais buits, es converteixin amb l'única via de comunicació, generi sentiments d’insatisfacció o no es trobin alternatives gratificants fora de les pantalles per omplir el temps.

Jocs

Què cal tenir en compte amb els jocs?

A l'hora d'utilitzar els jocs virtuals, jocs en xarxa, jocs d’aposta  o consoles, és important tenir en compte els següents aspectes:

• Hores davant la pantalla, és important saber parar i saber acotar el temps.
• No deixar responsabilitats ni altres moments d’oci de banda.
• Tenir en compte els valors que transmet el joc i ser crítics amb aquests.
• Posar un especial ull en si hi ha diners pel mig, el reforç intermitent que generen els jocs d’atzar tenen un alta capacitat additiva.
• Tenir en compte la informació personal que es proporciona en els jocs en xarxa.
• No substituir les relacions directes per les relacions online.

Xarxes socials

Què cal tenir en compte amb les xarxes socials i xats?

És important fer-ne un ús apropiat i segur. És per això que a l’hora d’utilitzar-les s’ha de fer amb plena consciència.

S’han de cuidar els seguidors, mantenir el perfil actiu i actualitzat i, si fa temps que no s’utilitza una xarxa, eliminar l’usuari. També s’ha de valorar si allò que volem publicar és correcte. El que es comparteix a Internet mai desapareixerà i no sabrem qui pot arribar a accedir a aquella informació. El que per nosaltres és un instant o un comentari transitori, pot quedar immortalitzat en el món virtual.  Cal ser conscients de que es perd el control sobre allò que es publica. No controlem, ni a qui arriba, ni en quin moment ressorgeix o quin ús o significat se li dona.

És important també que la mateixa persona pugui reflexionar i pensar sobre les xarxes. Que m’aporten? Quins problemes em generen? Com em condicionen o m’afecten? Afecten a les meves relacions? Per què les faig servir? Com és la comunicació a través d’aquestes?

També cal tenir en compte pel que fa a la seguretat: triar contrasenyes llargues i resistents (combinant majúscules, minúscules, nombres i caràcters especials) i fer servir claus diferents si tenim més d’un compte.

SOBRE DROGUES	ALCOHOL	TABAC	CÀNNABIS	BEGUDES ENERGÈTIQUES	NORMATIVA

Sobre drogues

Què és una droga?

Una droga és una substància que introduïda a l’organisme per qualsevol via d’administració, produeix una alteració del funcionament natural del sistema nerviós central de la persona.

Se sol prendre per a buscar plaer però a la vegada també suposa exposar-se a possibles riscos, així com és susceptible de crear dependència, ja sigui psicològica, física o ambdues.

Totes les drogues al mateix sac?

No totes les drogues són iguals. Algunes generen més addicció altres no tanta, algunes tenen efectes immediats més visibles, altres van deixant petjada que és més visible a llarg termini. Els efectes del consum no depenen només del tipus de droga sinó també de les característiques físiques i psíquiques de la persona i de l’entorn en que es fa el consum. Hi ha drogues legals i il·legals. L’alcohol, el tabac i els hipnosedants, tot i estar legalitzades i integrades a la societat, també són drogues.

Les drogues són un problema?

Si bé és cert que tot consum, per esporàdic que sigui, predisposa a un risc implícit en si mateix, no tots els consums que es duen a terme acaben sent problemàtics, els consums poden ser de més o menys risc. Està a les mans d’un mateix/a decidir.   

El risc i perjudicis tenen a veure amb la forma de consumir, les característiques de la persona, les expectatives, els tipus i quantitat de droga, les circumstàncies de l’entorn, el context... per això és important estar informats per a prendre les decisions amb coneixement, responsabilitat i actitud crítica.

Com és que no tothom que pren drogues s’hi enganxa?

Hi ha moltes maneres de consumir. Es podria dibuixar una línea de consum que va des del no haver provat mai cap droga a la dependència, passant pel consum experimental, l’ús, el consum de risc o l’abús. No sempre és fàcil situar-se en un tipus de consum o altre, però la dependència a la droga, el "estar enganxat/da", se situaria al final del procés, a on la majoria de persones no hi arriben.

Quan es considera que una persona fa un consum abusiu?

S’entén que es fa un consum abusiu quan la relació de la persona amb les drogues produeix conseqüències negatives per el propi consumidor/a o en l’entorn,  sigui per la quantitat, la freqüència o per la pròpia situació física, psíquica o social. Un consum en poques quantitats però regular o un consum irregular de grans quantitats, es poden considerar abusius ja que poden suposar riscs i problemes.

Què és la dependència?

Es considera que hi ha dependència a una substància quan es desenvolupa una pauta de comportament desadaptatiu amb dificultat de controlar la quantitat o freqüència de consum d’una substància. Amb la dependència, el cervell necessita la droga per a funcionar i la persona sent una necessitat de consumir que passa per davant d’altres aspectes que abans eren importants, encara que comporti conseqüències negatives, sigui de salut, econòmiques o de relació amb l’entorn.

La dependència pot  pot ser:

-Física: quan l’organisme s’ha acostumat a la presència de la substància i la requereix per al seu funcionament normal.

-Psicològica: és l’impuls que porta a consumir regularment una droga per a mantenir la sensació de benestar i evitar el malestar produït per la manca de consum.

Perquè cada cop en necessito més?

Si una droga es pren habitualment, la persona acaba generant tolerància a aquesta substància. La tolerància es dona quan la persona necessita cada cop prendre una dosi més gran per a obtenir els mateixos efectes.

Quan això es dona, es una senyal d’alarma que indica la possible presència d’un consum abusiu que acabi portant problemes. Per tant, el notar cada cop menys els efectes de la droga, no és una senyal de fortalesa ni resistència, sinó que el cos s’hi ha acostumat i fins que no hi ha una quantitat més elevada no en percep els efectes. 

Què és la síndrome d’abstinència?

La síndrome d’abstinència és el senyal que hi ha una dependència a una droga.

Es dona quan un organisme acostumat a funcionar amb la presència d’una droga, pateix els efectes de la retirada d’aquesta. Els efectes són variables segons la substància (neguit, contraccions musculars, sudoració, tremolors, nàusees etc), al tornar a consumir la droga desapareixen aquests efectes i aquest fet contribueix a que es mantingui el consum. Els símptomes de la síndrome d’abstinència també acabaran desapareixent si no es torna a consumir la droga,  però tardarà una mica més.

Alcohol

Hi ha mètodes per eliminar l’alcohol més ràpidament?

No. Un cop l’alcohol ha arribat a la sang, el fetge el va metabolitzant a una velocitat constant que no varia amb cap dels procediments amb què es provi d’accelerar-ho. Ni vomitar, ni dutxar-se amb aigua freda,  ni prendre cafè, no serveixen per eliminar l’alcohol més de pressa. Tot i que pot fer que hi hagi la sensació d’estar més despert, no l'eliminen.

Tabac

Millor el tabac de “liar”?

Cada cop es consumeix més tabac de “liar” o de cargolar... els motius que s’escolten d’aquest canvi de tendència fan referència a que és més econòmic, més natural, es fuma menys, menys perjudicial, és més controlable, més fàcil deixar-ho... tot això sona força bé però desafortunadament la majoria d’aquests arguments són falses creences, que al fer sentir bé a la persona fumadora, aquesta s’hi aferra ràpidament.

Cal tenir en compte que  en la pipada d’un cigarret fet a mà es crema més paper que quan es fa una pipada d’un cigarret manufacturat, això suposa més quantitat de monòxid de carboni (afectant al sistema pulmonar i circulatori). També  hi ha estudis que indiquen que les persones que fumen cigarretes fetes a mà consumeixen dosis superiors de nicotina, bé perquè el tabac per cargolar en conté més o perquè es fan pipades més intenses.

A més encara que sigui tabac de cargolar, no significa que no porti una gran quantitat d’additius i elements nocius.

Què passa amb les cigarretes electròniques?

Les cigarretes electròniques, o “vapers” per als que les volen vendre,  són aparells, generalment en forma de cigarreta, que vaporitzen una barreja de nicotina i altres compostos químics i s’utilitzen inhalant el vapor produït. També n’hi ha que no contenen nicotina, però sí altres productes químics.

Estan en debat. Per una banda els fabricants defensen que no hi ha efectes perjudicials per la salut, per l’altra, diferents autoritats sanitàries discrepen i s’estan revisant estudis en que es parla de toxicitat, problemes pulmonars i substàncies cancerígenes.  Cal esmentar que molts saboritzants i additius no estan suficientment testats, així doncs, seria fals afirmar que no té efectes sobre la salut. Poden facilitar una normalització social del l’ús del tabac.

Cànnabis

El cànnabis és terapèutic i sa?

S’ha vist que alguns principis actius del cànnabis tenen efectes terapèutics en certes malalties, però no vol dir que consumir cànnabis sigui sa per si sol. En cas de tenir interès per les propietats terapèutiques s’aconsella assessorar-se prèviament i administrar-lo en forma de preparats o infusió, però no fumat. El cànnabis per a ús terapèutic no té res a veure amb el consum lúdic.

És més sa fumar porros que tabac?

Alhora de comparar perillositats en les drogues s’hauria de tenir en compte diferents factors com la persona, el context, la quantitat, la freqüència etc. Sa, no ho són ni l’un ni l’altre. A més, els porros sovint es solen barrejar amb el tabac, així que a més dels components tòxics d’un, sovint s’hi sumen els del tabac.

Enganxen els porros?

El consum de cànnabis pot generar addicció, tot i que hi hagi persones que no en desenvolupen. Algunes senyals de dependència als porros es donen quan la persona comença a fumar sola, regularment, es posa nerviosa si no pot fumar... a més, sovint els porros es fan amb tabac, així doncs, és probable que es generi dependència a la nicotina.

Begudes energètiques

Begudes energètIQUÈ?

Red bull, Monster, Burn... són alguns exemples de les anomenades begudes energètiques. Tot i no ser classificades oficialment com a drogues i inclús poder-ne trobar en els supermercats entre un suc de fruita i una fanta, o no ser estranya la imatge d’un nen/a d’uns 10 anys amb una llauna a la mà... és tal la quantitat de cafeïna que porten que s’hauria de pensar dues vegades abans de comprar-les. La cafeïna està classificada com droga estimulant, que activa el sistema nerviós central (també la nicotina o la cocaïna són drogues estimulants).

Sovint les begudes energètiques generen confusió, i és que elements no en falten per a generar-ne...la confusió bé donada per la falta d’informació o quan aquesta és contradictòria o poc clara...

Algunes de les confusions i falses creences que sol haver i que cal informar-se bé abans de consumir-ne són:  no diferenciar begudes energètiques d'isotòniques o refrescants, desconeixement dels ingredients (cafeïna, sucres, taurina, glucuronolactona, guaranà...), pensar que van bé per a fer esport (al ser estimulants augmenta la pressió arterial i la freqüència cardíaca, si es prenen abans de fer esport fan que el cos s’hagi activat abans d’hora i es cansi abans!), barrejar amb l’alcohol per a compensar-se els efectes (només els amaguen, això dona una falsa sensació de control i incrementa la perillositat!), o pensar que donen energia (només bloquegen el cansament temporalment, però no generen nova energia).

Normativa

Que el tabac i l’alcohol siguin legals vol dir que en puc consumir sempre que vulgui?

-         La llei diu que el tabac, tot i ser una substància legal, té les següents restriccions:

• La venta està prohibida a menors de 18 anys
• No es permet fumar ni fer ús de cigarretes electròniques en tots els espais públics tancats, dependències de les administracions públiques, centres sanitaris i educatius, parcs infantils i vehicles de transport públic. Amb excepció de les zones habilitades pel seu consum.

-         L’alcohol: també és una substància legal, però amb les seves amb restriccions:

• No es permet la venda i subministrament de begudes alcohòliques a menors de 18 anys.
• Els conductors de vehicles en general (ciclistes inclosos) no poden circular amb una taxa d’alcohol superior a 0,5 grams per litre a la sang (0,25 mil·ligrams per litre d’aire expirat). Per a persones novelles (menys de 2 anys de carnet), el límit d’alcoholèmia és més baix: 0,3g/l en sang i 0,15mg/l en aire expirat. Superar aquesta taxa mentre s’està conduint es considerarà falta administrativa (multa i retirada de punts).
• Si una persona dóna un taxa d’alcohol en aire expirat major a 0,60 mg/l passarà a ser un delicte penal contra la seguretat del tràfic i se la pot detenir i portar-la a comissaria. El jutge determinarà la quantitat a pagar en concepte de responsabilitat civil per lesions causades en cas d’accident.

Algunes exemples en persones amb carnet de conduir de més de dos anys:

•  una noia de 50 kg, consumint una llauna de cervesa (330ml) amb graduació 6º, passa els 0,5 g/l sang -  0,25 mg/l aire
•  un noi de 70 kg, prenent un combinat, passa dels 0,5 g/l sang -  0,25 mg/l aire

I les drogues il·legals, què?

Més enllà de l’alcohol i el tabac, les altres substàncies es consideren il·legals: cànnabis, cocaïna, LSD, èxtasi, heroïna, etc.

El Codi penal considera delicte elaborar, produir, cultivar o traficar amb qualsevol d’aquestes substàncies, així com qualsevol activitat destinada a afavorir-ne el consum.

Consumir o tenir petites quantitats de drogues destinades al consum propi no és delicte. Aquestes “petites quantitats” però no queden determinades, sinó que es valora en cada cas tenint en compte aspectes com la quantitat, consum habitual, antecedents etc. El que si que queda clar és que està totalment prohibit consumir drogues en llocs, vies o establiments públics. La infracció se sanciona amb multes entre els 600 i els 30.000 euros.

Vull comunicar una queixa, suggeriment o incidència

- En línia a través de formulari

- Presencialment a qualsevol de les oficines Sabadell Atenció Ciutadana

Com tramitar-la? 

• Autorització sanitària – pírcings, tatuatges i/ o micropigmentacions

Preguntes freqüents

Hi ha una edat mínima per fer-se un tatuatge?

RESPOSTA: Abans de fer-te el tatuatge, has de signar un document de consentiment que ha d'incloure la pràctica que es realitzarà, els riscos sanitaris i complicacions, les cures necessàries per a la cicatrització, les condicions de reversibilitat de la pràctica, les indicacions i contraindicacions d'aquestes pràctiques i les característiques dels productes i materials que s'implantaran i s'utilitzaran en la pràctica escollida. Si tens menys de 16 anys, a més d'aquest consentiment, els teus pares o tutors legals hauran de signar un certificat reconeixent la teva maduresa al centre on et vulguis fer el tatuatge.

Si em canso del meu tatuatge, es pot esborrar?

RESPOSTA: Fer-te un tatuatge sempre és més fàcil que no pas esborrar-te'l. Només es pot eliminar totalment un tatuatge amb uns làsers especials, però, segons quins colors tingui, ni això no serveix. Esborrar un tatuatge és un procés llarg i car. Hi ha més sistemes d'eliminació de tatuatges, com ara el cobriment (cover-up), el retoc, l'estirament de la pell, l'abrasió salina i l'escissió, que no els esborren pas totalment i poden deixar cicatrius.

Enllaços d’interès

• Canal Salut – Pírcings Tatuatges Micropigmentacions
• Jove Cat – Decoració corporal (pírcings i tatuatges)
• Diputació de Barcelona – Pírcings i Tatuatges