Article d'opinió setembre del 2017

Article d'opinió

Noves guerres informals contemporànies per Itziar Gandarias Goikoetxea

El títol del treball és "noves guerres informals contemporànies" on a partir del relat d'una dona supervivent de tràfic del seu trànsit cap a Europa intento reconceptualitzar la violència de gènere a través de la proposta teòrica de Rita Segato sobre la pedagogia de la crueltat i les noves maneres de violència en aquesta fase apocalíptica actual del capitalisme.

NOVES GUERRES INFORMALS CONTEMPORÀNIES:

EL TRÀFIC AMB FINS D'EXPLOTACIÓ SEXUAL I LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES DURANT EL TRÀNSIT I VIATGE CAP A EUROPA

"La supervivència de la raça humana ha depès primer de l'explotació de les dones, sense la qual fa molt temps que hagués desaparegut"

Keneth Boulding, "The household es Achille s heel" (1972)

1.  Introducció: La inscripció de la violència en els cossos de les dones

Aquest article assagístic té com a objectiu comprendre el tràfic de dones amb fins d'explotació sexual i les múltiples violències que les dones pateixen en les zones frontereres i en el trànsit des dels seus països d'origen a l'Àfrica fins a Europa, com a part de les noves guerres informals contemporànies que anomena Rita Segato (2016) on el cos de les dones és un bastidor en què s'inscriu la potència de la masculinitat i de la màfia. Per Rita Segato (2016), l'estructura de la masculinitat és l'estructura mafiosa i el pacte de masculinitat entre homes i el mandat de masculinitat té analogia amb el pacte mafiós i amb la fisiologia mafiosa.

L'objectiu final d'aquest assaig, és analitzar els acoblaments actuals entre la lògica del sistema patriarcal, capitalista i colonial, a través del relat d'una dona nigeriana supervivent de tràfic de persones amb fins d'explotació sexual. Considerem que entendre les formes de la violència de gènere avui és entendre el que travessa la societat com un tot (Segato, 97).

En l'actual capitalisme neoliberal, un dels pilars de sosteniment- que no sostenibilitat - del capitalisme ha estat l'espoli, o en terminologia de Harvey (2004) l'acumulació per despossessió. Ens trobem davant d'un model social que amenaça la vida i que se sosté sobre la dominació de les dones, la depredació de la natura i l'espoliació dels països de la perifèria.

Com sosté Silvia Federici (2011), la qüestió del control dels cossos de les dones és endèmica a la història del capitalisme des del seu principi fins avui. Ja des dels segles XVI i XVII, durant la caça de bruixes de l'edat mitjana, hi va haver una persecució sense precedents cap a les dones, on l'Estat i el capital van intentar trencar amb el control que elles havien exercit sobre els seus cossos i la seva sexualitat. D'aquesta manera, el control del cos de les dones no només és una qüestió econòmica, sinó també política. Per Silvia Federici, el cos de la dona és l'última frontera del capitalisme. Per això, és tan important la conquesta del cos de la dona, perquè el capitalisme depèn d'ell.

Per tant, aquest sistema, necessita per a la seva supervivència invisibilitzar el conflicte irresoluble entre la lògica d'acumulació del capital i el sosteniment de la vida en condicions dignes. Aquesta invisibilització explica que la violència contra les dones no sigui llegida com a part de continus d'esforços per articular un model social que posa la vida i de manera específica, la de les dones, al servei de la lògica d'acumulació a qualsevol preu. O dit d'una altra manera, que no s'entengui el paper que juga la violència contra les dones com a violència sistèmica per a la reproducció de la dominació de les dones en el sistema capitalista en la seva fase neoliberal actual.

Avui en dia, el capitalisme segueix ampliant la força de treball disponible per a ser expropiada, i depenent dels cossos de les dones per perpetuar-se. Per això, en un món de mercaderies, la cosificació dels cossos de les dones, i concretament els cossos de les dones més pobres, es tornen imprescindibles per a tal fi. Com assenyala Rita Segato (2016: 99), "el crim i l'acumulació de capital per mitjans il·legals va deixar de ser excepcional per transformar-se en estructural i estructurant de la política i de l'economia". En aquesta fase extrema i apocalíptica del capitalisme, rapinyar, desplaçar, desarrelar, esclavitzar i explotar al màxim són el camí de l'acumulació. I aquí podem inserir la tracta com a forma actual d'explotació i depredació del cos de les dones.

La tracta per tant, no només és una realitat amb arrels culturals socials i polítiques és sobretot una realitat de mercat. El mercat des de la lògica capitalista i patriarcal, s'imposa com un escenari en el qual una minoria opera amb l'objectiu de maximitzar el benefici i l'interès individual per sobre del respecte dels drets humans de les majories. L'existència i el creixement d'aquestes xarxes s'alimenta de la creixent indústria de les cures i del sexe en els països de destinació, principalment Europa.

2.La història de Sara: a la recerca d'un somni

Per als països econòmicament dependents o amb democràcies febles, recents o inconsistents, la globalització implica un major debilitament de totes les estructures ciutadanes i, sobretot, de les vinculades als drets socials, ampliant-se els marges d'exclusió, desestabilització i crisi dels models tradicionals de l'home proveïdor.

Les dones, principals víctimes del patriarcat i el capitalisme, són especialment colpejades per la pobresa i pel fenomen de mercantilització actual de les persones. Són elles les que en moltes ocasions emprenen el camí migratori, com encarregades "naturals" de la cura de la família i de la comunitat.

El meu pare era costurer, i moltes vegades no tenia ni per pagar el lloguer. La meva mare era perruquera i tenia un quiosc on venia 5 coses que amb prou feines li donava beneficis. Amb això vivíem. Cada cap de setmana els meus germans venien al poble, a casa de la meva àvia, perquè tenia un hort i així obtenien aliments, perquè amb prou feines ens arribava. I jo sóc de menjar, la meva mare i els meus germans s'acostumaven però a mi des de petita el cos em demanava menjar més. Allà el que té diners és el que té poder. Diners si n'hi ha, però hi ha molta desigualtat. Perquè els que tenen poder els donen els llocs importants als seus familiars; tot es reparteix entre molt poques persones. Al meu país si neixes en una família pobra no tens futur.

A mi la meva mare em feia molta pena perquè el meu pare la pegava quan venia de la botiga i no hi havia menjar a casa. A l'Àfrica els homes peguen. Jo això ho porto fatal. No m'agrada que el meu pare s'enganxi a la meva mare. Jo per això tenia ganes d'ajudar a la meva mare d'alguna manera. I veig que una companya que va deixar el cole abans que jo amb 12 anys s'havia anat a Itàlia. I les notícies que ens arribaven era que la família estava millor. Jo parlava amb ella per telèfon i m'ho pintava tot molt bé. Em deia que a Europa només arribar a l'aeroport, el primer blanc que et veu et regala diners. Em deia que hi ha molta feina, que hi ha moltes coses a les escombraries. Em deia que si treballes en el camp guanyes 3000 euros al mes. Si cuides a una àvia 4000 i si tens cura de nens 3500. Però tot era mentida. No m'explicava la veritat, que es venia a treballar en la prostitució. Llavors això em va animar a pensar en anar-me'n. Jo tenia un somni que era ser metge. M'havien dit que a Europa el govern et pagava per estudiar. I llavors amb 17 anys li dic als meus pares que busqui algú perquè em porti a Europa.

La història de Sara, pot ser la història de moltes dones que volen sortir dels seus països a causa de les condicions econòmiques, socials i culturals del seu país. A partir de la seva història, podem veure com la violència contra les dones s'articula al voltant de tres dimensions: l'estructural, econòmica i social (la pobresa extrema), la simbòlica i cultural (denigració i subordinació cultural de les dones) i en la seva dimensió directa física, sexual i psicològica (la violència física quotidiana del seu pare cap a la seva mare).

L'abordatge habitual de la sortida de moltes persones del seu lloc d'origen és l'explicació de l'expulsió causa de la manca material i de les guerres mafioses. Rita Segato (2016), afegeix un element que fa més complexa aquesta anàlisi, que és "el factor d'atracció". Per a l'autora, les idees d'abundància en l'actualitat són construccions pròpies d'aquesta època històrica i fase apocalíptica del capital. Aquesta abundància actual que produeix la falta, del que anteriorment satisfeia i omplia la vida. Per l'autora, l'efecte interventor de la modernització i les pressions del mercat supra-regional són les causants de la ruptura, desgast i desprestigi de relacions de confiança i reciprocitat en els llocs d'origen. En l'actualitat s'imposa una lògica de la carència que és absorbida pel que ella anomena "el món de les coses" la regió "on les coses estan". És "el fetitxisme del Nord com regne de mercaderies i fantasia de l'abundància" el que s'imposa i captura l'imaginari social.

3.  El trànsit: Disciplinament i pedagogia de la crueltat

En la seva obsessió per les polítiques de seguretat i de lluita contra la immigració irregular, Europa ha bloquejat les seves fronteres a través d'un ampli dispositiu militar i policial que dificulta l'arribada de persones necessitades de protecció internacional i que ha convertit la fugida en una nova forma de violència. El desplegament de l'agència Frontex, els acords amb països en trànsit, els centres de detenció per a immigrants, sustenten el circuit de repressió de l'Europa Fortalesa.

L'estat espanyol, com Frontera Sud d'Europa, ha desenvolupat aquest sistema de control de fluxos migratoris que porta la seva jurisdicció més enllà de les fronteres del seu territori, actuant en aigües internacionals i en països de trànsit i establint acords amb els països d'origen per que controlin la sortida de persones de les seves pròpies costes.

Aquest continu i creixent enduriment de les lleis i polítiques europees de migració i asil, ha jugat també el seu paper a favor de la consolidació de les xarxes de tràfic de persones, cada vegada més professionalitzades i més organitzades i un augment de la violència contra les dones a les zones transfrontereres i en els països de trànsit cap a Europa. D'aquesta manera, les zones transfrontereres es converteixen en "no llocs", en intempèries com s'anomena Rita Segato, on és possible parlar d'una nova forma de terror, una expansió no controlable de formes paraestatals del control de la vida que s'apoderen de porcions cada vegada més grans de la població, és especial, d'aquells en condició de vulnerabilitat. El relat de Sara parla de com les zones transfrontereres són nínxols on s'imposa la pedagogia de la crueltat i el disciplinament de la dona.

A la frontera cal tenir molta cura amb les màfies. Et demanen diners, i si no el tens o et fiquen en una galleda d'aigua si fa fred. Si no fa fred, et lliguen de peus i mans i et posen un drap brut a la boca. És horrible. Jo aquí vaig veure coses que en la meva vida havia vist, ni hagués mai imaginat. Si algú em hauria explicat aquesta història no me l'hagués cregut. Jo tremolava allà. Jo sabia que a mi no em anaven a fer res, però tremolava tant que deixes de tenir gana. Tenia fins i tot por de menjar.

Aquí t'adones que portar a la gent és igual que portar droga. No hi ha diferència. Hi ha a més molta violència, si no aconsegueixen extorsionar, els peguen, els maltracten, els deixen marques en el cos. Els peguen com si fossin animals o pitjor encara. Hi ha gent que es queda amb marques després de passar per les màfies, Amb les dones és terrible. Una noia que va venir de Nigèria s'ha quedat al Marroc i va perdre la virginitat perquè no tenia diners per pagar. Si el que t'ha portat no li ha donat els diners, has de dormir amb un home per poder menjar, o sinó anar al carrer a demanar ...

Si entenem, el lloc com a espai relacional caracteritzat per l'humà, les zones transfrontereres en aquest cas actuarien com no llocs, on és crucial reduir l'empatia humana i entrenar a les persones perquè aconsegueixin executar, tolerar i conviure amb actes de crueltat quotidians. Per tant, en aquests espais el patiment i l'agressió imposats al cos de les dones, així com la banalització i naturalització d'aquesta violència constitueixen el deteriorament de l'empatia en un procés adaptatiu i instrumental a les noves formes d'explotació de la vida.

En aquestes zones per tant, actuaria, el codi mafiós, un pacte de poder anàleg al pacte de masculinitat en el qual és indispensable mostrar la capacitat de crueltat. L'agressió a les dones no es reduiria al fet de ser dones, sinó que estaria operant també una demostració del poder de masculinitat als seus parells.

En síntesi, la violència contra les dones és molt més complexa del que suggereixen les hipòtesis que consideren que és el resultat de la pobresa, la classe social, la malaltia mental, l'ètnia, la filiació política, la preferència sexual, l'alcohol o la religió.

Referencias bibliográficas

Federici, Silvia. (2013). Revolución en punto cero: trabajo doméstico, reproducción y luchas feministas. Madrid: Traficantes de sueños.

Harvey, Davis. (2004). El" nuevo" imperialismo: acumulación por desposesión. Socialist register.

Segato, Rita (2016). La guerra contra las mujeres. Madrid: Traficantes de Sueño.

Font: http://aula.fundaciondeloscomunes.net/nuevas-guerras-informales-contemporaneas