Article d'opinió

Economia feminista i economia de la cura. Aportacions conceptuals per Corina Rodríguez

L'economia de la cura i el rol sistèmic del treball de cura

Una de les principals aportacions de l'economia feminista ha estat la recuperació d'un debat de llarga durada dins del feminisme: el que s’ha conegut com el «debat del treball domèstic» que, aviat i en diàleg amb la teoria marxista, va argumentar sobre la necessitat de visibilitzar el paper del treball domèstic no remunerat en el procés d'acumulació capitalista, i les implicacions en termes d'explotació de les dones, tant per part dels capitalistes com «dels marits».

La revitalització d'aquest debat dins el camp econòmic va donar lloc a la promoció del concepte d'economia de la cura, que com a tal té límits difusos i és en si mateix un objecte en permanent discussió. En un sentit ampli, el contingut del concepte es refereix a totes les activitats i pràctiques necessàries per a la supervivència quotidiana de les persones en la societat en què viuen. Inclou l'autocura, la cura directa d'altres persones (l'activitat interpersonal de cura), la provisió de les precondicions en què es realitza la cura (la neteja de la casa, la compra i preparació d'aliments) i la gestió de la cura (coordinació d'horaris, trasllats a centres educatius i a altres institucions, supervisió del treball de cuidadores remunerades, entre d'altres). La cura permet atendre les necessitats de les persones dependents, per la seva edat o per les seves condicions / capacitats (nens i nenes, persones grans, malaltes o amb algunes discapacitats) i també de les que podrien auto proveir-se d’aquesta cura.

Associar la idea de cura a l'economia implica emfatitzar aquells elements de la cura que produeixen o contribueixen a produir valor econòmic. I aquí resideix la peculiaritat de l'abordatge. A través del concepte d'economia de cura, l'economia feminista pretén almenys dos objectius: en primer lloc, visibilitzar el rol sistèmic del treball de cura en la dinàmica econòmica en el marc de societats capitalistes, i en segon lloc, donar compte de les implicacions que la manera com s'organitza la cura té per la vida econòmica de les dones.

El treball de cura (entès en un sentit ampli, però en aquest cas focalitzat principalment en el treball de cura no remunerat que es realitza a l'interior de les llars) compleix una funció essencial en les economies capitalistes: la reproducció de la força de treball. Sense aquest treball quotidià que permet que el capital disposi tots els dies de treballadors i treballadores en condicions de treballar, el sistema simplement no podria reproduir-se. En l'anàlisi econòmica convencional, aquest treball es troba invisibilitzat i, per contra, l'oferta laboral s'entén com el resultat d'una elecció racional de les persones (individus econòmics) entre treball i oci (no treball), determinada per les preferències personals i les condicions del mercat laboral (bàsicament, el nivell dels salaris). D'aquesta manera, no es té en compte ni el treball que aquesta força laboral té incorporada (a l'estar cuidada, higienitzada, alimentada, descansada), ni el treball del qual se l'allibera a l'eximir-la de responsabilitats de cura d'aquells amb qui conviu.

L'economia feminista discuteix aquesta visió en diversos sentits. En primer lloc, i tal com s’ha assenyalat anteriorment, adverteix sobre la inexactitud (per dir el menys) de considerar l'elecció de les persones al voltant de l'ús del seu temps com un exercici de preferències i racionalitat. Per contra, expressa la necessitat de prendre en consideració el paper determinant de les relacions de gènere, especialment rellevant a l'hora d'explicar la concentració de les dones en les activitats de cura i la seva conseqüent menor i pitjor participació en el mercat laboral. El concepte de divisió sexual del treball com a forma generalitzada de distribució dels temps i tipus de treball entre homes i dones és una aportació essencial en aquest sentit.

En segon lloc, l'economia feminista contribueix conceptual i metodològicament a visibilitzar el paper d'aquest treball de cura en el funcionament de l’economia. Per tenir èxit en la modificació de l'enfocament analític i centrar-lo en la reproducció social, cal «situar el procés de reproducció social de la població treballadora en relació amb el procés de producció de recursos, un tema central en l'anàlisi dinàmic dels economistes clàssics »

En aquesta línia, una possibilitat és expandir el marc del «flux circular de la renda», incorporant un espai econòmic que podria denominar-se «de reproducció ». El flux circular de la renda ampliat (v. Gràfic) permet fer visible la massa de treball de cura no remunerat i relacionar-la amb els agents econòmics i amb el sistema de producció, així com amb el benestar efectiu de les persones.

 

 

A la part superior del gràfic es reprodueix el tradicional flux circular de la renda, que discrimina el flux monetari i real de producció i distribució en l'esfera mercantil. Com s'observa, en aquesta visió no es contempla el que succeeix a l'interior de les llars, que es consideren una unitat en el consum de béns i la provisió de força de treball. Aquesta dimensió és el que s'afegeix a la representació del flux ampliat, en què a l'esfera del intercanvi mercantil se li suma la de la reproducció. El primer que s’hi pot veure és la inclusió del treball no remunerat, és a dir, de les activitats que realitzen les llars i que garanteixen la reproducció dels seus membres. Una vegada que les llars han adquirit en l'espai d'intercanvi mercantil els béns i serveis que requereixen per satisfer les seves necessitats i desitjos, cal transformar-los en consum efectiu. Per això, quan als béns i serveis se'ls suma el treball no remunerat, s'aconsegueix l'extensió d'aquest consum a estàndards de vida ampliats. És també mitjançant el treball no remunerat de cura que les persones transformen aquests estàndards de vida en benestar, per mitjà d'activitats relacionades amb la cura de la salut, l'educació, l'esplai, entre d'altres.

En aquest marc, i a diferència del que succeeix en l'anàlisi convencional, les llars no es consideren unitats harmòniques. Per contra, la inclusió del treball no remunerat en l'anàlisi torna més complexes les llars, que llavors han de negociar explícitament en el seu interior i decidir la divisió del treball entre els seus membres. Aquest és el procés pel qual només una porció de la força de treball disponible s'ofereix al mercat. Així, les llars fan possible la reducció de l'oferta de treball necessària en el mercat mitjançant la relació entre les seves pròpies demandes de treball no remunerat i les condicions imperants en el mercat laboral. Dit d'una altra manera: l'oferta de treball remunerat es regula gràcies a la negociació dins de les llars destinada a distribuir el treball no remunerat
per a la reproducció.

És clar que el treball no remunerat no és infinitament elàstic. La seva capacitat d'arbitratge entre el mercat laboral i les condicions de vida es redueix quan apareixen noves oportunitats per a alguns segments de la força de treball (incloses les dones). El problema de les creixents tensions entre les condicions del procés de reproducció social i les condicions de producció de mercaderies no es pot resoldre potenciant simbòlicament les capacitats de les dones sense debatre les contradiccions internes del sistema amb relació a la formació de capital social, les normes de convivència i l'adequació de la remuneració del treball.

Quan s'integra d'aquesta manera el treball de cura no remunerat en  l’anàlisi de les relacions capitalistes de producció, es pot comprendre que hi ha una transferència des de l'àmbit domèstic cap a l'acumulació de capital. Breument, es podria dir que el treball de cura no remunerat que es realitza dins de les llars (i que realitzen majoritàriament les dones) constitueix un subsidi a la taxa de guany i a l'acumulació del capital.

Conclusió : El desafiament per a l'agenda de polítiques públiques

Com ha quedat exposat, abordar la qüestió de l'organització de la cura és clau quan s'aspira a societats més igualitàries. Per a això resulta imprescindible que el tema s'incorpori a les agendes de discussió de política pública. En diversos treballs s'han exposat suggeriments en aquest sentit. Aquí podem assenyalar molt sintèticament que abordar aquest tema implica els següents desafiaments:

a)  Produir informació que permeti construir diagnòstics informats sobre la situació actual de l'organització social de la cura, i visibilitzar l'aportació del treball no remunerat al funcionament econòmic.

b)  Contribuir a la construcció de la demanda social a favor de polítiques públiques de cura que en permetin la redistribució (entre actors de l'organització social de la cura i entre homes i dones);

c)  Desenvolupar una bateria integrada de polítiques públiques que ampliïn les possibilitats de les persones de triar la manera d'organitzar la cura i que facilitin la conciliació entre la vida laboral i familiar de les persones (incloent regulacions laborals, ampliació de llicències paternals i parentals, extensió de serveis públics de cura, enfortiment de les condicions de treball de les persones emprades en activitats de cura, i

d)  Transformar els estereotips de gènere al voltant de la cura, desnaturalitzant la seva feminització.

La qüestió de la cura no és un assumpte de dones. És una necessitat de totes les persones que som vulnerables i interdependents. Els avenços substantius que les dones han experimentat en termes de participació econòmica i política i de reconeixement de drets en diversos camps haurien també expressar-se en l'àmbit de l'organització de la cura, en el qual els canvis resulten, per contra, extremadament lents. Aconseguir major justícia en aquest camp és un pas ineludible per assolir més equitat econòmica i social, i construir societats més igualitàries.