Entrevista Rodrigo Araneda

Entrevista

 

 RODRIGO ARANEDA, PRESIDENT D’ACATHI:

“Som sobretot una societat cega que només veiem el que ens ofereixen els mitjans”

Aquest mes de juliol entrevistem al president d'Acathi, una associació única a l'estat dedicada a la integració de persones homosexuals, bisexuals i transsexuals immigrants.

Quines són les teves tasques a Acathi? En sóc el president i a més faig funcions de psicòleg.

Quina és la teva relació amb la ciutat de Sabadell? Hem fet accions junts, formatives, com ara exposicions o cinefòrums. Juntament amb altres entitats. Recordo alguna formació sobre immigració i LGTBI en el món de l’esport.

Parleu d’integració LGTBQI+. Ens pots explicar les sigles finals? La Q significa Queer, persones que qüestionen els models de gènere. En aquest sentit estem parlant d’expressió de gènere i identitat de gènere i la Q ho qüestiona. I significa intersexual i el + és per donar cabuda a tothom.

Què és Acathi? Sorgeix al 2003 com una associació catalana per a la integració d’homosexuals. Acathi es dedica a treballar amb persones immigrants i refugiades i no només fa acollida sinó que també treballa amb la inclusió i els processos que tenen a veure amb l’assentament i les relacions socials de les persones. També fa anys que treballem amb el col·lectiu més vulnerable com ara les persones que estan a la presó, als serveis socials o que tenen problemes en l’àmbit laboral.

Quina és la principal problemàtica a la què doneu assistència? Primer, el tema d’asil LGTBI és un tema que treballem des de fa molt temps, som l’única organització a nivell de l’estat espanyol que s’hi dedica. També ens dediquem a conèixer els recursos que hi ha a les administracions i tot l’acompanyament en els processos d’inclusió com ara la targeta sanitària i la resta de recursos comunitaris.

Teniu tres línies d’actuació: les persones, la comunitat i la transformació social. Ens pots desenvolupar aquestes tres vies d’acció? Per a nosaltres és molt important el paper que té la pròpia persona perquè l’expert en la seva vida és la mateixa persona, per tant, la nostra atenció es basa en allò que ens demanin. El treball que fem és en xarxa des d’una perspectiva comunitària no tant en actuar en activitats i sensibilització sinó també en fer incidència a nivell polític, tècnic i de pràctica ciutadana. Els programes que desenvolupem els fem a aquests tres nivells.

Notes un retrocés social amb els auges del populisme, Trump...? Crec que els processos són dinàmics, que en alguns elements s’avança, d’altres es retrocedeix i d’altres tenen dificultats. No parlaria pròpiament de retrocessos perquè a Catalunya i Espanya s’han donat processos de canvi interessants, especialment a nivell social. És cert que ara és més visible el tema de les agressions, d’alguns discursos en contra de llibertats, i això va de la mà del capital, de diner, de la influència dels grups conservadors i són molt visibles accions com ara l’autobús de “Hazte oir” que mostren aquests impulsos d’avanç i retrocés, els darrers impulsos també són de la població trans i els canvis que han fet en l’àmbit sanitari. Ara hem de treballar perquè realment siguem una societat inclusiva. Que quan una persona trans vagi a llogar una habitació no li diguin que no, que quan vagi a buscar una feina no li diguin que ja han seleccionat a la persona...

Quins serien els principals problemes actuals? Els principals problemes actuals tenen a veure amb problemes que realment són invisibles. Persones vulnerables o en situació interseccional, que tenen diferents factors que les fan vulnerables: tenir o no papers, estar a la presó, ser trans sense família, sense ningú que t’ajudi, la seva salut mental... una sèrie d’altres elements que fa que una persona trans, gai, lesbiana o bi tingui major vulnerabilitat... aquestes són les persones invisibles. Els visibles són les persones que surten als mitjans, que formen part de l’estereotip com ara l’estereotip gai que invisibilitza tots els altres.

Com és l’estereotip gai? És el que té diners, musculat, el model del bon gai, i per a ser bon gai cal fer això, això i això.

Quin seria el model de la bona lesbiana? És un model més desconegut. En el cas de Catalunya les dones lesbianes s’han mogut sobretot en moviments socials relacionats amb el feminisme, o amb qüestions de família com el Consell LGTBI de Barcelona. Està menys influenciat pels mitjans que el del bon gai. El gai està molt comunicat i exposat, massa i això és a causa del patriarcat.

Esperem dels homosexuals que reprodueixin l’esquema heterosexual i que es casin, formin famílies? Aquesta és una regla en certa manera mixta. És cert que el bon gai ha de tenir una vida semblant a la d’un bon home, que ha de tenir moltes parelles. Que no és el millor en temes morals sinó com el núm. 1. I en el cas de les lesbianes té a veure també amb rols de gènere...

Hi ha alguna transformació social com ara noves formes d’entendre les relacions com les que proposa el poliamor? En el darrer període sí que s’han mogut coses, però són menys visibles.

I per conèixer tot això que es mou però que és més invisible, què ens aconselles què fem, què llegir, què veure? El millor és buscar referents. Llegir aporta una perspectiva que pot ser molt teòrica, però és millor veure les persones que estan aquí, treballant el dia a dia i pot ser molt interessant. No és difícil trobar-les però és difícil que tinguin temps. Per exemple un referent en poliamor i feminisme tenim a la Brigitte Vasallo, que també parla d’interseccionalitats,,,

Feu algun programa especial per lesbianes? En general volem que es visibilitzi en tot espai de participació de dones, la presència de dones trans. Els nostres grups són tots mixtes, tenim un grup d’oci els divendres en el qual hi participa tothom. Tot i que tenim grups específics de treball com ara un grup trans, de dones trans. En el cas de lesbianes ha estat més difícil i hem treballat més des del gènere.

Com viviu la crisi humanitària dels refugiats? Aquesta crisi fa molts anys que dura, que la gent s’hagi adonat que a partir del 2012 existien els siris ha estat positiu, però nosaltres treballem en aquesta qüestió des del 2005 amb els refugiats LTBTI, i gràcies a això ens fan cas però segueixen demanant l’estereotip del refugiat: volen infants i famílies de Síria. Barcelona i Catalunya no són un espai d’acollida per a persones síries, perquè arribin siris a Barcelona han de passar per altres llocs, i perquè no hi ha reubicació encara i les persones que arriben són molt poques. Però tenim moltes persones d’altres llocs, per exemple les persones LGTBI venen molt d’Amèrica Central, Salvador, Hondures... i també dels països àrabs com pot ser Jordània, Egipte, Palestina, Marroc, a més dels Russos especialment a partir del canvi en la política de Putin i tot això és molt invisible en la política de refugiats. A partir de la imatge del nen Alan mort a la platja, et trucaven persones demanant: “teniu siris?” i nosaltres dèiem “tenim molts refugiats d’altres països” però la gent només volia acollir a siris.

Em pots comentar algun cas que t’hagi marcat especialment? Els casos més durs: persones trans agredides, víctimes de temptatives d’assassinats, amb una duríssima història de persecució i que l’estat no ha ajudat, amb prejudicis com que es dedicava a la prostitució però no tenien cap altra alternativa. Les persones t’expliquen com a la seva arribada les cosifiquen, com són bones per al sexe però per a altres coses ja no. Una persona negra en segons quin context és benvinguda però és benvinguda com a company de pis? La sexualització de les persones, el cos es sexualitza des del primer moment quan arriben però ja no les volem per a res més. La nostra societat és molt consumista i consumim cossos i sexe. La discriminació té a veure sobretot en els àmbits més quotidians.

Creus que vivim una societat privilegiada? Som sobretot una societat cega que només veiem el que ens ofereixen els mitjans, i ens empassem el conte que ja ho hem aconseguit tot, que tenim una quantitat de drets impressionants, i que anem cap a un món fantàstic. I el que no veiem és l’important. Si tu vas a un alberg municipal, que n’hi ha molt pocs a la província de Barcelona, tu pots expressar la teva sexualitat? Pots dir ets gai o lesbiana? Això és el que mostra la invisibilitat de les coses. Els serveis públics de l’administració són acollidors amb les persones LGTBIQ+? Una assistent social veurà dues persones joves o voldrà veure més enllà? Nosaltres sabem per la pràctica, que no és un món que aculli les persones vulnerables.

Per finalitzar, em pots oferir una radiografia de l’associació? Som uns 40-50 persones sòcies; uns 60-70 persones voluntàries, tenim 6 professionals. La quota és voluntària, des de 10 cèntims fins al que es vulgui... a més dels serveis directes, assessoraments psicològics, legals, acompanyaments... tenim grups de teatre, un programa matinal de ràdio, un grup d’esport, un grup trans, el grup d’oci, grups específics per activitats com el carnaval, ara fem la biblioteca vivent que sensibilitza a la ciutadania: tenim persones que representen diferents estereotips i que tothom els hi pugui preguntar el que vulgui, no és una xerrada, són preguntes directes. Som una entitat no gaire gran però tenim un grau d’acció molt important, i estem ficats en totes les qüestions que han de ser fonamentals en la nostra societat. Tenim connexió amb xarxes d’asil, d’immigració i en diferents plataformes LGTBIQ+ i interculturalitat a nivell europeu.