PLÀNOL DE SABADELLAdreces i telèfons d'emergènciesFARMÀCIES DE GUÀRDIARESTRICCIÓ DE TRÀNSIT
CA EN ES

Article d'opinió maig del 2017

Article d'opinió

opi

L'harmonia ignorada de la salut de les dones per Laia Serra Valls

Per gaudir d’una bona salut cal viure segons allò que és més saludable per al propi organisme. Això que sembla tan obvi, s’esvaeix quan es tracta del cos de les dones, davant una pràctica mèdica, immersa en la cultura androcèntrica. Els diversos cicles que experimenta el cos de les dones al llarg de la seva vida s’han vist intervinguts massivament des de la medicina amb un patró masculí.

 
Les dones vivim més anys que els homes arreu del món i en tot tipus de condicions, som el sexe fort, i sembla que hi ha algun factor biològic. Ho afirma Carme Valls, endocrinòloga que porta més de vint anys treballant i investigant la salut de les dones. “La dona té més defenses enfront de les infeccions, que són la principal causa de mortalitat humana”. Cert és que les diferències s’estan escurçant perquè els antibiòtics estan fent alentir la mortalitat masculina.
 
Segons la seva observació, Valls estableix que aquestes defenses més altes enfront de les infeccions, fan la dona més vulnerable a les malalties autoimmunes; les dones vivim més anys però tenim més malalties cròniques.
 
L’especificitat del cicle
 
El cicle menstrual de la dona, una menstruació de 28 dies, una ovulació cada 14 dies, és, diu Valls, un fet insòlit a la naturalesa. Es tracta d’una “harmonia especial”, en paraules de Valls, vulnerable a la contaminació mediambiental: “Hem omplert el medi ambient de disruptors endocrins, i la primera vulnerabilitat ha estat per a les dones”, explica la metgessa. L’extensió de l’ús del DDT des de la II Guerra Mundial i dels insecticides, l’augment de les dioxines en l’aire provinents d’incineracions i de la crema de petroli; totes aquestes partícules presents en l’aire, en l’aigua i els aliments estan afectant tots dos sexes –Valls recorda l’augment de l’esterilitat tant masculina com femenina- però a la dona li altera el cicle menstrual, els riscos de càncer de mama. Així, doncs, la vulnerabilitat de les dones és exògena: “No és perquè hem nascut dones que som més vulnerables, sinó que som més vulnerables perquè hem contaminat l’ambient”.
 
Medicina perplexa davant la complexitat
 
Tot consultant bibliografia, trobem un volum titulat Questions de femmes. L’autora, la doctora Anne Kervasdoué, hi escrivia: “es poden dominar les regles”. Podem, realment? Davant de problemes menstruals, la prescripció d’anticonceptius és majoritària. Valls és taxativa: “Abolim la regla; és fals que regulem la regla. A una persona que pren anticonceptius el cervell li funciona diferent que a una altra dona que no en pren.Expliquem-li la veritat, no li diguem que li regularà, expliquem-li que li dissimularà la regla i la tindrà cada mes, però no tindrà les mateixes hormones”.
 
Com se segueixen i s’estudien les patologies que afecten les dones? Ojuel fa referència a la professora Teresa Ruiz i explica: “els dos grans biaixos en la salut de les dones són que és diferent i és desigual. De vegades es considera que una malaltia o un medicament és igual en els homes i en les dones, i no sempre és així.Altres vegades, en canvi s’assumeixen unes diferències que no tenen per què existir i s’acaben mostrant com desigualtats”.
 
Tabús i ignorància en perjudici de les dones
 
Davant de la complexitat, la medicina ha reaccionat medicalitzant. Segons Carme Valls, “la vida reproductiva de les dones, l’etapa menstrual, la menstruació, abans era un tabú, no se’n parlava. Ara la dona busca ajuda quan té trastorns de la menstruació. Per desgràcia la medicina hi respon medicalitzant de seguida la menstruació i donant-li anticonceptius sense buscar per què passa”.
 
Si la sexualitat femenina és el gran tabú, Julia Ojuel remarca que encara ho és més en situació de malaltia: “Tradicionalment la sexualitat en les persones amb alguna malaltia s’ha enfocat als homes joves, després d’un infart, d’una intervenció de pròstata o d’una lesió medul·lar. En casos de càncer de mama, la reconstrucció té un objectiu estètic, no necessàriament de plaer, i en les intervencions ginecològiques es parla de la sexualitat com la possibilitat de ser penetrades i no tant de gaudir del sexe. Jo parlo molt de sexe a la consulta, amb dones amb colostomies, problemes respiratoris, esclerosi múltiple, que poques vegades han trobat en el sistema sanitari un lloc per fer-ho. Amb l’excusa de la intimitat, tallem discursos i preguntes que preocupen les dones”.
 
A banda de tabús, en relació a la salut de les dones hi ha també ignorància, especifica Valls. Els problemes urològics de les dones, per exemple, no s’han estudiat prou. Valls denuncia que les infeccions d’orina de repetició, per exemple, molt freqüents en les dones –perquè amb els anys la bufeta s’aixafa, està diferentment col·locada, i fa que l’orina no s’elimini totalment- és un problema de l’envelliment poc estudiat: “Aquests temes són tabús però per ignorància. Crec que no ho haurien de ser. Haurien d’estar estudiats o dedicar-hi més recursos per a estudiar-ho, perquè és el més freqüent en l’assistència primària”.
 
Segons Valls, s’intervé amb anticonceptius durant la vida reproductiva de les dones i a la menopausa amb Teràpia Hormonal Substitutiva (THS), “i mentrestant no assistim bé als problemes concrets que té aquella dona al llarg de tota la seva vida. Potser una anèmia, o falta de tiroides...Coses fàcils i econòmiques de tractar, però no ho tractem perquè és el que diem morbiditat diferencial i no està ben estudiada, no es coneix. La ignorància és una mala consellera, i a la dona, la ignorància respecte de la medicina, li està fent molt mal. Quan hi ha ignorància, falta ciència, l’estem hipertractant”.
 
El súmmum de la hipermedicació
 
La menopausa ha estat present en la consulta mèdica i és objecte de medicació en les últimes dècades. Com recorda Valls, “hi ha hagut un biaix molt criticat per la ciència”. Es refereix a la publicació, en el New York Times, de xifres que relacionaven la THS –administrada a discreció entre 1995 i 2000- amb l’augment dels casos de càncer de mama. “Les dones americanes van disminuir el consum de THS de 60 milions de prescripcions anuals a 20 milions.El càncer de mama va disminuir en 20 mil dones; és el primer cop a la història que s’ha pogut comprovar que baixant una intervenció mal feta baixava un càncer en el sexe femení”, explica Valls.
 
Els efectes secundaris que s’havia alertat que tenia el fet de deixar de tenir la regla “s’han hagut de minimitzar quan s’han fet els estudis científics pertinents”, explica Valls.

Des de la perspectiva de les medicines naturals fa anys que es donen alternatives a la medicació, per equilibrar els possibles desajustaments que pot provocar un canvi com és el de deixar de sagnar cada mes; i també la medicina tradicional ha constatat que “és una etapa bona perquè s’estabilitza molt el cos, deixes de perdre ferro, si et cuides tots els altres aspectes de la salut, els ossos, les artèries, no tens cap risc pel fet que vingui o no vingui la menstruació. Això ha estat un negoci de la indústria farmacèutica sobre el cos de les dones”, sentencia Valls.
 
Com a culminació d’aquest procés medicalitzador hi ha els processos de prevenció, com ha passat amb la vacuna del Virus del Papil·loma Humà (VPH), que es va incorporar en el calendari de vacunacions sistemàtiques de Catalunya l’any 2008 seguint el consens amb la resta de comunitats autònomes i l’Estat al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. S’aplica en nenes entre els 11 i 14 anys. Rosa Chacón, gerent d’Integral centre mèdic i de salut, que va fent el seguiment sobre els temes de medicalització, “terme que ja ens hem acostumat a utilitzar, sobretot en els processos vitals de les dones i en particular de la vacuna VPH”.

“Val la pena vacunar una nena de dues soques del virus del papil·loma humà del qual n’hi ha 15 més que són cancerígenes?” es pregunta Carme Valls, no només des del punt de vista mèdic, sinó també econòmic. El cost públic d’aquesta vacuna no tindria una plena justificació, perquè les citologies s’hauran de continuar fent, “no és veritat que la vacuna preveu el càncer de cèrvix. Només en preveu dues soques. Això és el que tenim ara al mercat”, afirma Valls. Ara per ara, segons Valls i altres veus expertes, els efectes secundaris són massa elevats davant la protecció que ofereix la vacuna; i a més va en detriment d’un element molt important de prevenció del virus, que és l’educació sexual i l’ús sistemàtic del preservatiu.
 
El document d’actualització del 2013 sobre la vacunació contra el VPH del Programa de Vacunacions de l’Agència de Salut Pública amb el suport del Comitè Tècnic de Vacunes del Consell Assessor de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, afirma: “que la introducció de la vacunació del VPH en el calendari de vacunacions va ser una decisió adequada i que continua sent la intervenció més efectiva i eficient dins de les estratègies per reduir l’impacte de càncer de cèrvix en les dones de Catalunya”. Segons Rosa Chacón, que va fer el Postgrau en Conflicte i Violència Social amb un seguiment de la implementació de la vacuna VPH al calendari vacunal, és una afirmació agosarada. Per demostrar-ho dóna fe d’un estudi que laboratoris Merck estan preparant sobre la dosificació de la vacuna: “encara no se’n sap tant”.

Segons Julia Ojuel, la sanitat pública, que “ha arribat a ser molt bona en aquest Estat”, s’està veient molt afectada per les retallades, “sobretot quan van acompanyades de retallades en l’àmbit social. La sensació que tinc és que s’ha perdut equitat, ara mateix no està rebent més del sistema sanitari la persona que més ho necessita”. Es refereix a les despeses en campanyes “de dubtosa eficàcia” per a gent sana, com ara la vacuna del papil·loma. Ojuel reclama estudis independents, davant la “gran dependència de la recerca de la indústria farmacèutica”, i continua: “En el tema de la prevenció, s’han de començar
a desemmascarar els conflictes d’interessos. I és necessària una educació que deixi de presentar les dones com les generadores de cura de la família, apoderant-les per la seva pròpia salut”.