Entrevista

MARI CARMEN LÓPEZ: "FORMEM PART DEL PSSUS, UNA EXPERIÈNCIA INNOVADORA AL BARRI"

Treballadora familiar, membre de la Vocalia de Dones de l'Associació de Veïns i Veïnes d'Espronceda ens explica en l'entrevista d'aquest mes els principals reptes de l'Associació, les activitats i l'èxit d'un projecte innovador.

 

Quan es va fundar l’Associació de Veïns i Veïnes i quan la vocalia?

L’Associació fa més de 30 anys i la vocalia uns 14 anys aproximadament.

Quanta gent hi treballeu?

Quatre o cinc persones.

Quines són les principals activitats que feu?

Prepararem el 8 de març amb l’ajuntament, fem un taller de feltre, amb les flors pel Dia de la Dona. I anem fent coses com tallers de cuina... també hem fet tallers de dones immigrants juntament amb dones autòctones per conèixer-nos millor amb dones marroquines, africanes i sud-americanes.

Es fan actualment?

No, s’han deixat de fer i no sabem per què, estem oberts en fer-ho però creiem que és a causa de la crisi la gent està més per la pura supervivència que per activitats lúdiques i de trobada.

Feu activitats amb altres associacions?

En la nostra associació treballem molt amb el barri de Campoamor, ja que fem moltes coses junts per exemple donem regals no sexistes per Nadal als nens i nenes, donem una baldufa o unes cordes per saltar perquè són per tots dos sexes. En total hem donat 300 regals aquest Nadal.

La vocalia de dones aleshores té una relació constant amb l’Associació de Veïns i veïnes?

Absolutament, estem en totes les activitats.

Hi ha alguna cosa de la qual sentiu una especial satisfacció?

Sí, de la nostra participació en el PSSUS, el Programa de prescripció social i salut Sabadell Sud que ha estat distingida com una de les millors experiències presentades a la jornada 25 anys al servei del Sistema Nacional de Salut a Catalunya.

En què consisteix aquest projecte?

Moltes persones, especialment dones, van als serveis mèdics i el que tenen bàsicament és solitud, i el personal sanitari si detecta algun problema de solitud els informen de totes les activitats que oferim als Casals Cívics de Sabadell Sud. El personal sanitari ens truca, ens posem en contacte amb la persona i els oferim les activitats com ara gimnàstica terapèutica, pilates, sevillanes i totes les activitats...l'objectiu és impulsar que es relacionin. I estem molt contentes del resultat. Fins i tot ho fan des de les farmàcies...

Aleshores aquest projecte sobretot és per mirar de pal·liar la solitud, creus que estem les persones molt soles en la societat actual?

Sí, molt, abans hi havia més contacte, sorties al carrer amb la cadira i els veïns i veïnes parlàvem tots, i ara ja no, no ens coneixem ni en el mateix edifici. Nosaltres jugàvem al carrer, hi havia més relació.

Aquest projecte tan interessant és una experiència pionera?

Sí, som dels primers, a nivell de l’Estat hi ha hagut un parell més que ho han fet a més de nosaltres.

I aquesta solitud afecta especialment a les dones?

Sí, perquè hi ha més dones vídues. I les dones sembla que tinguem més aquesta necessitat de comunicar-nos i relacionar-nos, participem més de les activitats. Moltes diuen i “jo què hi faig ja a la vida” i es tracta de veure que es poden fer un munt de coses, nosaltres les convidem perquè ens expliquin la seva trajectòria, el que han viscut, el que fan perquè és molt interessant. Hem fet moltes xerrades intergeneracionals entre joves i persones grans que han tingut molt interès.

Què més feu amb joves?

Per posar-te un exemple els infants de la ludoteca ens decoren sempre la diada de la Castanyada que ara s’està fent molt conjuntament amb el Halloween. Però tot i que les tradicions canviïn nosaltres tenim la nostra castanyera que surt a fer les castanyes dins la tradició de sempre. I cada any fem el codony.

I pel que fa a la sensibilitat LGBTI?

Mira, aquest any hem decorat amb la bandera irisada a la festa del barri, posem cartells per la igualtat. Participem en la taula d’igualtat que ara també inclou aquestes qüestions. Som persones reivindicatives. Som un barri obrer i molt lluitador, amb una llarga tradició de lluita.

Quin creus que és el primer problema per a la igualtat?

La ignorància. Quan hem fet tallers amb persones d’arreu del món, hem constatat que no som gens diferents, viuen realitats molt properes a les nostres. Moltes de les coses que fan i viuen ara són les mateixes que havien fet les nostres mares i iaies. Si escoltéssim a les altres cultures veuríem que tenim molt més en comú del què ens imaginem. Tenim por del que no coneixem, i aquest és el principal problema. Jo estic preocupada perquè veig que hi ha un retrocés, que apareixen nous grups xenòfobs, homòfobs... i pel que fa a les dones arrosseguem molts temes que no s’han solucionat però sóc optimista. Però voldria que les joves avui tinguessin més autonomia i no es deixessin manipular pel ciberassetjament.

Quin és el principal problema de l’Associació de Veïns i Veïnes?

La manca de relleu, tenim una persona de 95 anys que hi està treballant. Abans a la vocalia hi havia més gent, i ara costa afegir-s’hi. Som les que som i fem tot el que podem. Aprofito per fer una crida a tothom perquè s’hi afegeixi, estem cada dimecres al Centre Cívic Rogelio Soto i a l’Associació els dimarts a la tarda. Està obert a tothom, a tots els sexes i a tots els barris de la ciutat.

Més informació per conèixer de primera mà l'Associació a http://www.avvespronceda.org/