Quan la participació deixa de ser excepcional
Míriam Ferràndiz, regidora de Participació
Conscients que tenim camí per recórrer, que ens caldrà aprendre moltes coses i que l'aprenentatge serà mutu, també estem convençudes que això ja ha començat; que estem fent coses innovadores. Innovadores no vol dir que siguin noves, perquè que ciutadanes i ciutadans de Sabadell o entitats, col·lectius i associacions tinguin idees i projectes no és una novetat. El que és nou, i el que és transformador, és que aquestes propostes es puguin fer realitat i siguin escoltades i assumides per l'Ajuntament.
Això és el que estem fent amb el Construint Ciutat, destinar una partida d'un milió d'euros del pressupost del 2017 a projectes de la ciutadania. Després d'una primera fase en què tant ciutadania com entitats podien presentar iniciatives d’intervenció a l’espai públic o d’acció comunitària, en vam rebre 78 i es va fer una selecció tenint en compte criteris tècnics. I ara mateix ens trobem en la fase de votació dels 46 projectes seleccionats.
Entenem la participació ciutadana com un principi que ha d'acompanyar tota la política municipal
Per tal que aquest procés participatiu funcioni i tingui sentit, ha de ser compartit i sentit per la ciutadania. I celebrem que així està sent, tenint en compte la gran quantitat i qualitat de projectes rebuts i també tenint en compte l'elevada participació en les votacions del projecte. I és que a la meitat del període de votacions ja s'ha superat el topall dels 3.000 vots, que era el mínim per poder desenvolupar els projectes guanyadors.
Però no es tracta només d'un únic projecte o procés, sinó que entenem la participació com un principi i, per tant, ha d'acompanyar tota la política municipal. En aquest sentit, doncs, ens caldrà fer un esforç per normalitzar la participació i la presa de decisions per part de la ciutadania. I és un repte tenint en compte que això ho hem de fer des d'una institució poc acostumada i amb una ciutadania poc entrenada (no per falta de ganes, sinó per les poques possibilitats que hi ha hagut). Ara doncs, tenim l'oportunitat de poder desplegar estructures veritablement participatives, tenim l'oportunitat de treure la participació de l'excepcionalitat i situar-la a la pràctica quotidiana.
Tenim l'oportunitat de desplegar estructures veritablement participatives, que es vegin com una pràctica quotidiana, no excepcional
I amb tot això, és important fer la reflexió de per a què serveix la participació. Aquest Govern té molt clar que per a nosaltres la participació no és una finalitat en si mateixa. La finalitat és millorar les condicions de vida de les persones i la participació és una de les eines indispensables. És una eina que fomenta l’apoderament i l'autoorganització popular, que fa que la ciutadania esdevingui subjecte actiu i es senti part activa de la ciutat. Per tant, doncs, una eina fonamental.
Però, tal com deia a l’inici, som conscients que tot això requereix un temps, que són processos que no sempre són fàcils ni ràpids. De la mateixa manera, però, som coneixedores i coneixedors que hi ha entitats, associacions i ciutadania organitzada –i no tan organitzada– que demana a crits que se l’escolti i que se la tingui en compte. I, a més, ho fan amb projectes molt treballats i amb una experiència molt valuosa. És clar que no podem deixar perdre aquesta oportunitat.
Així doncs, més enllà de la voluntat política –que és evident que hi és–, cal que continuem duent a terme projectes que donin la veu i el poder de decisió al poble. I cal també que repensem i redefinim l’estratègia global de participació a la ciutat a partir d’una participació real, útil i transformadora, on totes i tots siguem coresponsables del que passa a la ciutat.
En definitiva, cal que des de la institució també donem totes les eines perquè a Sabadell veritablement puguem construir sobirania popular.
