Article Opinió Desembre 2016
Article d'opinió
Una mirada feminista sobre la crisi de refugi a Europa
Maria Villellas Viriño analitza com les desigualtats i el rol de gènere intervenen en l'actual crisi humanitària.
Les desigualtats i els rols de gènere intervenen en les dinàmiques d'abans, durant i després del trànsit: el reclutament forçós, la violència sexual o la criminalització afecten de maneres diferents a homes i dones.
La crisi de refugi que es ve produint en els últims anys i que el 2015 i 2016 va aconseguir unes cruels proporcions és un reflex de les gravíssimes conseqüències que els conflictes armats i les crisis sociopolítiques tenen en les vides de les persones, forçant a centenars milions de éssers humans a fugir de les seves llars. Analitzar aquesta crisi de drets humans des d'una perspectiva de gènere feminista permet donar visibilitat a alguns elements importants per a una aproximació més completa i menys parcial.
El primer d'aquests elements és el demogràfic. Si bé no hi ha xifres desagregades per sexe per al total de les persones desplaçades de manera forçada en el món, la veritat és que en els últims anys s'ha produït un important increment en la disponibilitat de les xifres, que permeten assenyalar que aproximadament la meitat de la població desplaçada de manera forçada són homes i la meitat dones. Les dones representaven a final de 2014 el 49% de la població refugiada i el 52% de la població desplaçada interna. No obstant això, en la crisi de refugi que afecta Europa, les xifres són notablement diferents. D'acord amb algunes estadístiques parcials ofertes per l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), de les 382.000 persones emigrants i refugiades que havien entrat a Macedònia entre juny i desembre de 2015, el 51'4% d'elles eren homes adults, al 16 ' 9% eren dones adultes, i el 29% eren menors, sense que la xifra estigués desagregada per sexe. Diferents mitjans de comunicació han assenyalat, però, que la major part dels menors que arriben a les costes europees, especialment en el cas dels menors no acompanyats, són nens. Segons xifres ofertes per ACNUR, del total de persones arribades a Europa per la Mediterrània entre gener de 2015 i gener de 2016, el 49% eren homes, el 19% eren dones i el 31% eren menors, xifra aquesta última sense desagregar.
Així doncs, la demografia importa i hauria de ser objecte d'una atenció més detinguda.
D'una banda revela la necessitat d'una anàlisi més profunda de les raons d'aquest desequilibri entre homes i dones en la composició de la població que arriba a les costes europees fugint de la guerra i la pobresa. D'altra banda, la pròpia experiència del procés de desplaçament i refugi també ha de ser abordada des d'una perspectiva de gènere.
Pel que fa a les causes del desplaçament forçat, alguns factors que podrien explicar-ho farien referència als impactes diferenciats de gènere dels conflictes armats, que fan que els homes siguin víctimes en major mesura del reclutament forçat i també constitueixin la major part de les víctimes mortals directes dels conflictes armats. Els conflictes armats impacten de manera diferenciada en homes i dones, el que ha estat objecte d'una àmplia atenció per part de la investigació feminista, que ha analitzat des de com el gènere ha modelat la gènesi dels conflictes armats legitimant les ideologies patriarcals que justifiquen i sustenten la militarització, fins a qüestions més concretes com l'impacte dels conflictes en la salut de les dones o la violència sexual.
En el cas del desplaçament forçat d'homes adults, que com s’ha assenyalat semblen constituir el principal grup demogràfic dins de la població refugiada, podria trobar-se l'elevat impacte en termes de “letalitat” que el conflicte armat sirià està tenint. Durant l'any 2015, per exemple, l'Observatori Sirià per als Drets Humans va documentar la mort de gairebé 21.000 civils (d'un total de 55.000 morts com a conseqüència del conflicte armat), dels quals prop de 9.000 eren homes adults i 2.000 eren dones adultes . La proporció d'homes entre els combatents morts és molt més gran, ja que la presència de dones en les files armades és molt reduïda.
Un altre factor afegit seria l'impacte de les polítiques de reclutament forçós. A Síria hi ha una política de reclutament forçosa per a tots els homes de 18 anys. Això ha generat que un elevat nombre d'homes joves s'hagin desplaçat a zones que no estan sota control governamental, però també, i sobretot amb l'avanç i increment de poder de la insurgència gihadista, ha portat a un increment en la quantitat d'homes que fugen del país. Tot i la prohibició que hi ha perquè qualsevol home entre 18 i 42 anys abandoni Síria sense autorització prèvia i de les restriccions per part de països com l'Iraq i Jordània perquè homes sirians accedeixin al seu territori, la veritat és que nombrosos sirians estan travessant les fronteres de manera il·legal i recorren a les xarxes de tràfic de persones per arribar a territori europeu, fugint del mandat patriarcal que força als homes a comprometre’s amb la participació activa en la guerra.
En el cas de les dones, un dels factors darrere del desplaçament seria l'impacte de la violència sexual. L'informe del Secretari General de l'ONU sobre la violència sexual en els conflictes armats presentat al març de 2015 recull que les dones que han fugit de Síria al·ludeixen amb freqüència a la por a la violència sexual com un dels factors importants per explicar la seva decisió de refugiar-se. La violència sexual pot ser utilitzada com una estratègia de guerra en un conflicte armat perquè permet no només "netejar" un territori garantint que els fets dificultarà la voluntat de la població de retornar a aquest territori, com sostenen ara les investigacions d'Elisabeth J. Wood. D'altra banda, són nombroses les dones que relaten haver estat víctimes de la violència sexual durant el trajecte que duen a terme per arribar a Europa, o que s'han vist obligades a recórrer al sexe transaccional per poder afrontar els elevats costos que comporta accedir de manera il·legal al territori europeu.
És important també analitzar des d'una perspectiva de gènere no només les causes del desplaçament forçat ni les dinàmiques que es produeixen durant el trànsit cap als països de refugi, sinó també el que succeeix una vegada que les persones que fugen de la guerra arriben a Europa. Les dones s'enfronten dificultats específiques en els processos de demanda d'asil, ja que la violència de gènere no sempre és reconeguda com un motiu per garantir l'accés a aquest dret fonamental. D'altra banda, l'atenció humanitària que es presta a les persones refugiades no sempre respon a criteris de gènere que tinguin en compte aspectes específics com ara la prestació d'atenció a la salut sexual i reproductiva de les dones o la resposta davant la violència sexual.
Pel que fa als homes, especialment en el cas dels joves que viatgen sols, a vegades són percebuts com una amenaça a la seguretat, ja que responen a l'estereotip de combatents o terroristes, i no sempre es té en compte que en un gran nombre d'ocasions aquests homes fugen per no haver de participar activament en l'exercici de violència. Aquests estereotips de gènere en ocasions s'han entremesclat amb altres prejudicis racistes relatius als homes musulmans, com per exemple en el relat de les agressions sexuals contra dones a Colònia. El que posa de manifest la importància de dur a terme anàlisis interseccionals que permetin abordar la complexitat dels esdeveniments tenint en compte que la violència sexual sempre respon a dinàmiques de desigualtat i abús de poder entre homes i dones.
Així doncs, la crisi de refugi que viu Europa es mostra com un fenomen d'una enorme complexitat que ha de ser analitzat des d'una perspectiva de gènere que posi de manifest com les desigualtats entre homes i dones, així com els rols de gènere tenen un clar impacte en les causes, dinàmiques, conseqüències i respostes al desplaçament forçat de població.
Maria Villelas és investigadora de l'Escola de Cultura de Pau i activista en WILPF