JOSEP GUASCH, membre de Nous Homes de Sabadell

“El patriarcat ens ha educastrat i ens cal fer una revolució personal”

Josep Guasch és un dels membres fundadors de Nous Homes de Sabadell, una associació que treballa activament per desactivar les estructures del pensament imposades pel patriarcat sobre com ha d’actuar un “home de veritat”. Estem doncs davant d’un veritable home que juntament als altres membres de l’associació s’atreveixen a qüestionar totes les veritats heretades de gènere.

Qui sou els Nous homes de Sabadell? Som una associació tot i que ens podríem considerar més aviat un col·lectiu, volem aglutinar diferents sensibilitats al voltant de la masculinitat.

Quins són els vostres objectius bàsics? Un d’ells és la igualtat de gènere, ens sentim molt propers als valors del feminisme. Estem en contra de la violència masclista i creiem que els homes ens hem de manifestar explícita i rotundament en contra d’aquesta violència. I el nostre segon objectiu bàsic és la revolució que ens cal com a homes.

Quants membres sou a l’associació? Actualment el nucli està format per cinc homes, encara som pocs però esperem créixer. Ens trobem per treballar qüestions com ara les emocions, els micromasclismes, la comunicació no violenta i també visibilitzem la nostra entitat amb la regidoria de Drets Civils i Ciutadania participant en les diferents activitats que porten a terme...

De què es tracta aquesta revolució? És una revolució personal, cal revisar com el patriarcat ens ha definit com a homes i redefinir-ho per trobar noves formes més enriquidores, sensibles i inclusives. I a partir d’aquí hi ha tot un treball contra l’homofòbia i tot el que tingui a veure amb la discriminació de les persones.

Així, voldríeu renunciar al llegat del patriarcat en quant a homes sempre se us ha considerat el subjecte de privilegi? El patriarcat ens ha atorgat un cert poder que es basa en allò polític, social, relacional i econòmic però realment ens ha “educastrat” especialment en la qüestió emocional, ens costa expressar-nos i parlar entre nosaltres de les nostres vulnerabilitats perquè confonem vulnerabilitat i debilitat i són dos conceptes completament diferents. El patriarcat ens limita a certes emocions que tenen a veure fonamentalment amb la ràbia i el desig sexual però ens deixa al marge de la tendresa, la sensibilitat o l’empatia. Per això hem creat un espai per redescubrir-nos en aquests aspectes que se’ns han estat negats com a homes.

I aquesta reeducació emocional creieu que també pot incidir en millorar la societat? Doncs tangencial i nuclearment pot servir per eradicar una de les xacres més terribles de la nostra societat que és la violència de gènere perquè ens cal aprendre a gestionar les nostres emocions. Emocions com la frustració, la ràbia, l’enuig i que són sentiments i es poden tenir però s’ha de saber gestionar i també hi ha mandats del patriarcat com el sentiment de possessió que cal eradicar.

I de què es tractaria, de tenir accés a un patrimoni emocional més femení, o més aviat de tenir accés a les emocions humanes enteses d’una manera que transcendeixi el gènere? Es tracta de superar el gènere, l’emoció és emoció i som persones. I cal apartar-nos d’aquesta masculinitat caducada, i cal reconèixer les diferències des de la igualtat en drets i obligacions.

I quins són alguns d’aquests mandats del patriarcat? N’hi ha molts, un d’ells és que entre els homes certes coses ens les hem de poder permetre. Està malament però sembla que entre homes cal ser més de la màniga ample i no passa res. I no, nosaltres ens volem manifestar clara i rotundament en contra. Nosaltres entenem el feminisme com una proposta d’igualtat de gènere, i molts homes entenen el feminisme com el masclisme al revés i no, estan completament equivocats. Ens cal trencar tòpics i estereotips.

I les relacions amb el feminisme són de bon encaix? Ens considerem aliats del feminisme, ens considerem feministes però també entenem que el feminisme l’ha de liderar la dona perquè històricament és una conquesta de la dona com a moviment i ha de seguir la seva lluita. Nosaltres tenim una altra revolució pendent que és la nostra i és paral·lela al feminisme i ens emmirallem en molts aspectes amb el feminisme. Als homes ens cal baixar del pedestal on estem i revisar moltes coses a nivell íntim, per això creiem que la revolució de l’home té a veure més amb el cor que no pas amb els pensaments. I hem de fer una revisió d’humilitat perquè encara tenim tics masclistes i encara que no vulguem, se’ns escapen. El patriarcat ha fet mal a homes i a dones, des d’òptiques diferents i amb resultats diferents.

I quan veieu que el masclisme perviu i fins i tot augmenta en els joves i que adopta noves formes com el control digital, què proposeu? Volem fer, juntament a Homes igualitaris un programa per sensibilitzar la gent jove, perquè ara estan passant coses que se’ns escapen com ara el concepte d’intimitat. Els homes de la meva edat, de cinquanta i pico, també estem molt desorientats perquè no ens serveix el que sabem fins ara com que s’ha difuminat l’autoritat del pare i la mare, els homes estem molt despistats amb la nostra masculinitat...

Què us passa quan voleu definir què és ser home? Que el que sabíem fins ara ja no ens serveix i no sabem cap on anem perquè estem parlant d’identitat i la identitat és el nucli de la imatge que em creo de mi mateix com a home. El perill és que s’agafin els models que han servit o encara serveixen a molta gent però que ja són formes passades d’alguna cosa que cal replantejar. Els models de la imposició per la força, que és una forma de por. Rubén Sánchez va oferir una definició d’home molt encertada: un home es defineix per tot el que no pot ser, per la negació: un home no és un nen, no és homosexual i no és una dona. Definir-nos per la negació és fer-nos una definició implícitament violenta. En canvi, si jo sóc qui “s’atreveix a”, aleshores faig una definició a partir del meu empoderament que és el que heu fet les dones a partir del feminisme.

Creus que la misogínia va de la mà de la transfòbia i l'homofòbia? Totalment, per això el nostre col·lectiu està obert a tothom, a tots els homes al marge de la seva orientació sexual, és una de les línies a través de les quals ens enfrontem al patriarcat. De fet creiem que les persones poden canviar d’orientació sexual al llarg de la seva vida i que no és un tret definitiu i mai pot ser discriminatori. L’important és que ens puguem apropar i estimar des de la confiança.

I què proposeu en una societat tan hipersexualitzada, veieu possible altres formes de viure els afectes, la tendresa, la sexualitat? Crec que cal diferenciar sensualitat i sexualitat, i no sabem de la subtilesa del cos, no sabem acaronar l’altre, acariciar l’altre, fer-li un petó sense que entri la sexualitat i ens estem perdent una dimensió enorme de la riquesa de les relacions per culpa d’aquesta focalització genital com deia Freud. O hi ha sexe o no ens sabem tocar. Ens cal descobrir els matisos de l’amor perquè pensem que amor sempre ha d’acabar en relació de parella. L’amor és el que ens apropa a l’altre però, malauradament, necessitem immediatament etiquetes quan realment és una dansa entre les persones.

¿Creus que aquestes manifestacions fora de norma sempre pateixen forces retrògrades que les volen anul·lar desacreditant-les... fent-les tornar als espais coneguts? Sí, immediatament es vol que tornin a les estructures conegudes i fixes, necessitem etiquetes, amb noms, amb categories i ens hem d’alliberar d’això perquè només són estructures mentals. Ens cal aprendre a jugar, estimar com ho fan els infants, que s’enlluernen del que tenen davant sense posar etiquetes. Els nens i les nenes estimen el món tal qual és però després venim els adults i els posem etiquetes de com cal comportar-se i com cal ser.

 

---