Sabadell commemora els 60 anys de l’inici de les excavacions a la Cova de la Torre Negra amb una jornada científica i una exposició
Aquesta jornada comptarà amb la participació institucional del Museu d’Història de Sabadell –com a amfitrió–, del Museu de Sant Cugat del Vallès, de la Universitat de Barcelona (SERP) i de la Generalitat de Catalunya (Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic). Les activitats són gratuïtes i d’accés lliure per a tothom. A més, es podrà seguir en directe a través del canal Instagram Live del museu (@museuhistoriasabadell).
En l’apart científic hi participaran els i les especialistes que han investigat el jaciment i diversos aspectes de les diverses tipologies dels materials arqueològics, així com també de les restes humanes recuperades en les diferents fases de les excavacions. Al final de la jornada es farà una taula rodona a manera de conclusió. La jornada inclou un desplaçament i una visita final al jaciment, i un dinar de cloenda.
Un jaciment clau per entendre els rituals funeraris prehistòrics al Vallès
La Cova de la Torre Negra és un jaciment sepulcral d’accés vertical, descobert de manera accidental l’octubre de 1964 i que havia romàs intacte durant més de 4.000 anys. El 11 d’abril de 1965, després d’assegurar-ne el tancament, es van iniciar les primeres excavacions a càrrec del Centre Excursionista del Vallès, el Museu d’Història de Sabadell i el Centre Excursionista de Gràcia. S’hi van localitzar més d’un centenar d’inhumacions individuals, així com un important conjunt de materials arqueològics: vasos ceràmics, puntes de fletxa, elements d’abillament i indústria òssia, molts dels quals formen part del fons històric del MHS.
La cavitat, d’uns 15 metres de llarg i amb dues gateres laterals, contenia un nivell dens d’ossos desordenats d’entre 75 i 80 cm de gruix, evidència d’un ús ritual col·lectiu prolongat. Amb una cronologia que abasta des del neolític final fins a inicis de l’edat del bronze, la Cova de la Torre Negra es considera avui un dels tres millors jaciments sepulcrals del Vallès, juntament amb el sepulcre col·lectiu del carrer París de Cerdanyola i el paradolmen de la Costa de Can Martorell de Dosrius.
Després de dècades d’abandó, les intervencions han permès recuperar sediments remenats i materials dispersos en diversos fons, i continuar l’estudi dels rituals funeraris prehistòrics a la zona. Tot això ha estat possible gràcies a una campanya arqueològica preventiva a instàncies del Servei d’Arqueologia de la Generalitat sota la direcció d’Artur Cebrià i el Dr. Josep Maria Fullola, el SERP de la UB.
Una jornada científica amb especialistes de primer nivell
La jornada del dia 5 d’abril s’estructurarà en diverses comunicacions científiques, una taula rodona i una visita final al jaciment. Obriran l’acte les intervencions institucionals de representants del Museu d’Història de Sabadell, del Museu de Sant Cugat del Vallès, de la Generalitat de Catalunya i del SERP-UB. A continuació, els especialistes implicats en l’excavació i estudi del jaciment oferiran ponències sobre els materials, les restes humanes i l’evolució de la recerca.
Entre els temes que s’hi tractaran hi ha l’estudi dels vasos ceràmics, les puntes de projectil, els ornaments i l’abillament funerari, així com les diferents fases i contextos dels enterraments col·lectius. La jornada conclourà amb una taula rodona entre investigadors i institucions i, posteriorment, es farà un desplaçament fins al jaciment a Sant Cugat per visitar l’espai arqueològic, seguit d’un dinar de cloenda.
Exposició temporal amb materials originals
En paral·lel, del 1 al 13 d’abril, el Museu d’Història de Sabadell presentarà una petita mostra amb alguns dels materials arqueològics procedents de la Cova de la Torre Negra, i que formen part del fons històric del MHS. L’exposició permetrà apropar al públic els objectes que testimonien els rituals funeraris i la vida espiritual de les comunitats prehistòriques del Vallès.