La mostra "Sabadell confecciona" homenatja el llegat professional de modistes i sastres locals i de les empreses sabadellenques de la confecció
“Sabadell Confecciona” està comissariada per l’historiador de l’art, de l’arquitectura i de la moda, i director i vicepresident de la Fundació Antoni de Montpalau, Josep Casamartina i Parassols, acadèmic per Sabadell de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
L'exposició es divideix en dues parts principals: una dedicada a les modistes i als sastres, i l'altra al prêt-à-porter. Aquest enfocament permet als visitants explorar el paper fonamental d'aquests professionals en la difusió de la moda i la seva contribució a la indústria local. Esdevé, d’aquesta manera, un homenatge a aquelles persones que han contribuït a fer de Sabadell un referent en el món de la moda.
Les modistes, sovint oblidades en la història de la moda, van ser pioneres en seguir les tendències imposades per les cases de costura, mentre que els sastres, molts dels quals han quedat en l'anonimat, van excel·lir en el seu ofici. L'exposició pretén destacar aquestes figures a través d'una selecció de vestits, esmòquings, fracs i altres peces que reflecteixen l'evolució de la moda.
Innovació i continuïtat en el prêt-à-porter
A més de les aportacions individuals, l'exposició també posa l'accent en les empreses locals que han contribuït al desenvolupament del prêt-à-porter. Des de finals dels anys cinquanta, Sabadell ha estat testimoni de la creació de marques i empreses que han deixat una empremta significativa en el sector. Noms com Forage, Aninoto, Yerse, Kleymac, Paz Torras, Sistem Action, Trovels i la col·laboració de Josep Bombardó amb la marca Tocut són només alguns exemples destacats.
Aquestes iniciatives han donat lloc a una rica diversitat de productes, des de peces de vestir de gran qualitat fins a línies de sastreria de renom. L'exposició inclou també empreses com Stradivarius i Mango, que van tenir els seus orígens a Sabadell, subratllant la capacitat de la ciutat per innovar i adaptar-se als canvis del mercat.
L’exposició inclou un centenar de peces d’indumentària, tant femenina com masculina, des del 1960 fins l’actualitat, la majoria procedents del fons de la Fundació Antoni de Montpalau, publicitat i documentació d’indústries i tallers, vídeos amb entrevistes a modistes i sastres i a membres d’empreses de confecció, això com també fotografies i obres d’art que ajuden a contextualitzar el conjunt.
"Sabadell confecciona" no només és una celebració del passat, sinó també una plataforma per al futur, amb visites guiades i xerrades temàtiques coordinades pel Museu d’Història de Sabadell, que permeten descobrir aquesta rica tradició tèxtil que forma part de la identitat de la ciutat.
Cicle “Sabadell es posa de moda”
El cicle “Sabadell es posa de moda” el produeix l’Ajuntament de Sabadell, en col·laboració amb la Fundació Antoni de Montpalau i amb el suport de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, en el marc de Sabadell, Capital de la Cultura Catalana 2024. Està format per les exposicions “Sabadell teixeix”, ja celebrada i dedicada a l’alta costura, l’actual “Sabadell confecciona” i una futura, “Sabadell crea”, que es presentarà per primavera al Museu d’Art de Sabadell.
Les mostres posen en valor el teixit sabadellenc des d’una nova mirada, la de la moda, i la seva distribució i expansió, tant nacional com internacional, sense obviar l’estructura industrial i comercial ni tampoc la tècnica tèxtil i els seus creadors. El cicle posa l’èmfasi en tota la indumentària que té una connexió directa amb la nostra ciutat, ja sigui per la matèria, la confecció o la creació.
La ciutat fàbrica
A partir de la segona meitat del segle XIX i al llarg del XX, la indústria tèxtil sabadellenca va tenir un gran desplegament, fins i tot a escala internacional, competint amb ciutats com Manchester –a Anglaterra– o Prato –a Itàlia–. A Sabadell es feia tot el procés tèxtil llaner, des del rentat de fibra, el cardat, el tenyit, el filat, el tissatge i els acabats. Tot i que la llana era la principal matèria de les indústries locals, també es treballava amb cotó, lli i, fins i tot, seda, i, a partir de la dècada de 1960, també amb fibres artificials i sintètiques.
Durant molts anys tota la ciutat era com una immensa fàbrica i els productes travessaven fronteres. També, associada al tèxtil, va sorgir una important indústria metal·lúrgica, d’abast internacional, dedicada a la fabricació de maquinària. Amb el pas del temps, moltes fàbriques anirien tancant, però encara n’hi ha que produeixen teixits que es venen per tot el món. D’altra banda, la indústria de la confecció segueix mantenint una activitat molt rellevant a la ciutat.