El cicle Oliver i Companyia torna aquest setembre amb la presentació de “Soc la Milena de Praga”, de Monika Zgustova
A partir dels escrits, articles i cartes de Jesenská que s’han conservat i dels testimonis dels qui la van conèixer, Monika Zgustova reconstrueix la vida de la dona valent i fascinant que va ser Milena Jesenská. I basteix un homenatge a les dones que, en els anys turbulents i tràgics de la dècada dels vint i trenta del segle xx, van dedicar la seva vida a lluitar per la dignitat de la dona i de les víctimes de la injustícia.
Milena Jesenská
Milena Jesenská (Praga, 10 d'agost de 1896 - Ravensbrück, Alemanya, 17 de maig de 1944) va néixer en una antiga família aristocràtica d'origen eslovac, establerta a Bohèmia. Va estudiar en una escola femenina elitista. Posteriorment, va deixar els estudis de medicina per casar-se amb un escriptor i traductor, amb qui es va traslladar a Viena. A la capital austríaca va començar a treballar com a traductora i professora de txec. Un dels seus alumnes va ser el novel·lista i assagista austríac Hermann Broch.
L'any 1919, va llegir un relat curt de l'escriptor de Praga Franz Kafka i li va escriure per demanar-li permís per traduir-lo de l'original alemany al txec. Aquesta carta va marcar el començament d'una apassionada correspondència (personalment es van veure en comptades ocasions) entre ells. També va establir amistat amb els escriptors Max Brod i Franz Werfel.
Durant els anys 20 va començar a ser molt coneguda per la seva tasca periodística. Durant un temps va ser membre del Partit Comunista de Txecoslovàquia, a on va tornar després de divorciar-se, i va unir-se a la resistència txeca contra l’ocupació nazi. Arrestada el 1939 va ser deportada al camp de Ravensbück, on va morir el 1944 a causa d’una malaltia renal.
Monika Zgustova
Monika Zgustova (Praga, 22 de març de 1957) és una escriptora i traductora txeca que resideix actualment a Catalunya. Ha traduït nombroses obres d’escriptors com de Bohumil Hrabal, Jaroslav Hašek, Vàclav Havel, Milan Kundera, Anna Akhmàtova i Marina Tsvetáieva, entre d'altres, per les quals ha rebut el premi Ciutat de Barcelona i el premi Ángel Crespo.
Entre les seves novel·les destaca La dona silenciosa, aclamada entre les cinc millors novel·les del 2005; La nit de Valia, premi Amat-Piniella 2014 a la millor novel·la de l'any; Les roses de Stalin (Galàxia Gutenberg, 2016), La intrusa (Galàxia Gutenberg , 2018); Un revòlver per sortir de nit (publicat també en català, al costat de Galàxia Gutenberg, 2019), Ens vèiem millor en la foscor (Galàxia Gutenberg, 2022).
La seva obra s'ha traduït a nou idiomes, entre els quals hi ha anglès i alemany, amb tres de les seves novel·les publicades als Estats Units. Ha estrenat dues obres de teatre.