L’exposició “Sabadell teixeix” portarà a la ciutat una mostra de vestits d’alta costura i prêt-à-porter de la prestigiosa col·lecció Antoni de Montpalau
La primera de les mostres, “Sabadell teixeix”, està comissariada per l’estudiós de l’art, de l’arquitectura i de la moda, i director i vicepresident de la Fundació Antoni de Montpalau, Josep Casamartina. Estarà formada per un conjunt excepcional d’una setantena de vestits i abrics femenins que abracen 50 anys de moda (anys 1940-1990), creats per dissenyadors i firmes de renom nacional i internacional: Cristóbal Balenciaga, Pedro Rodríguez, Manuel Pertegaz, El Dique Flotante, Santa Eulalia, Asunción Bastida, Carmen Mir, Pedro Rovira, Rosser, Robert Dalmau (Roberto), Moda del Sol, Margarita Nuez, Roser Marcè o Antonio Miró.
També s’hi podrà veure una selecta mostra de sastreria masculina, gairebé una vintena de peces que recorren les dècades dels anys 1940 fins a l’any 1990. Són creacions de Luxor, Romeo Gigli, Ermenegildo Zegna, Ignasi Ribas, Pellicer, El Dique Flotante, Antonio Miró, Climent, Burberry’s i Robert Dalmau (Roberto), entre altres.
Art déco català
L’exposició exhibirà, per primera vegada i de forma conjunta, el llegat patrimonial de la Sala Sabadell de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, liderada pel Gremi de Fabricants i que va ser un dels punts àlgids de la indústria tèxtil local i una mostra excepcional de l’art déco català. Inclou dos fragments dels grans murals fets amb teixits sabadellencs, els esbossos i projectes d’Antoni Vila Arrufat, fets en col·laboració amb el decorador Josep Vives Bracons, i un reportatge fotogràfic de Francesc Casañas.
A la mostra també es podrà veure un important conjunt de mostraris tèxtils i llibres de comandes procedents, principalment, del fons del Museu d’Història de Sabadell, que són un llegat ben singular i únic al país de la producció de diverses empreses sabadellenques (Estiltex, Francisco Casas, Societat Anònima de Llaneria, Ramon Mallofrè, Valls Creus, Molins Germans, Fills d’Emili Sallarès, Fills de Pere Balsach, Sampere i Gorina, Jaume Bombardó, Sallarès Deu SA, Garriga Germans, J. Domingo Casanovas, Gorina SA i Textil Riba), així com una sèrie de documentació, programes, catàlegs, publicitat i revistes procedents de col·leccions privades (Fundació Antoni de Montpalau, Jeroni Benavides i Josep Maria Garcia-Planas) i d’altres institucions (Gremi de Fabricants i Arxiu Històric de Sabadell).
L’empresa Gorina 1835 ha cedit algunes peces rellevants del seu fons particular, com ara una maleta amb el mostrari de panyeria del 1936, una capa espanyola i diverses mostres de teixits.
Cicle “Sabadell es posa de moda”
El cicle “Sabadell es posa de moda” comptarà amb dues exposicions més, “Sabadell confecciona” i “Sabadell crea”. Juntament amb “Sabadell teixeix”, posen en valor el teixit sabadellenc des d’una nova mirada, la de la moda, i la seva distribució i expansió, tant nacional com internacional, sense obviar l’estructura industrial i comercial ni tampoc la tècnica tèxtil i els seus creadors.
El cicle posarà l’èmfasi en tota la indumentària que té una connexió directa amb la nostra ciutat, ja sigui per la matèria, la confecció o la creació.
La ciutat fàbrica
A partir de la segona meitat del segle XIX i al llarg del XX la indústria tèxtil sabadellenca va tenir un gran desplegament, fins i tot a escala internacional, competint amb ciutats com Manchester –a Anglaterra– o Prato –a Itàlia–. A Sabadell es va fer tot el procés tèxtil llaner, des del rentat de fibra, el cardat, el tenyit, el filat, el tissatge i els acabats. Tot i ser la llana la principal matèria de les indústries locals, també es va treballar el cotó, el lli i, fins i tot, la seda, i a partir de la dècada de 1960 també les fibres artificials i sintètiques.
Durant molts anys tota la ciutat era com una immensa fàbrica i els productes travessaven fronteres. També, associada al tèxtil, va sorgir una important indústria metal·lúrgica, d’abast internacional, dedicada a la fabricació de maquinària. Amb el pas del temps, moltes fàbriques anirien tancant, però encara en queden que estan produint teixits que es venen per tot el món.