FlipArt. Aventures artistes
| MARTA MARCO | 2n cicle d'ESO, batxillerat i formació professional |
| BERTA I CLARA PONS | 2n cicle d'ESO, batxillerat i formació professional |
| QUIM CARANDELL BOLUDA |
2n cicle d'ESO, batxillerat i formació professional |
| MELANIE |
2n cicle d’ESO, batxillerat i formació professional |
| ZURIK |
2n cicle d'ESO, batxillerat i formació professional |
| CARLO MÔ |
2n cicle d’ESO, batxillerat i formació professional |
Desenvolupament:
Dates de realització: d’octubre de 2025 a juny de 2026
Durada: 2 hores
Lloc de realització: aula gran, biblioteca, sala d’actes o espai polivalent
Cost: gratuït
Material: el centre ha d’instal·lar prèviament el material al lloc on es durà a terme la sessió.
Cal disposar del material següent:
- Pantalla
En alguns casos, els artistes sol·licitaran al centre material específic per a la sessió.
– Cal que el professorat faci una breu presentació de l’artista abans de començar la sessió.
– La persona responsable del centre cal que avisi a la consergeria del dia i hora d’arribada de l’artista.
– Cal incentivar la comunicació entre alumnes i artistes.
– Durant la sessió cal evitar entrades i sortides dels assistents.
– La persona responsable ha d’estar amb els alumnes durant tota la sessió.
– Cal que l’artista tingui aigua durant la sessió.
Formada a l’Institut del Teatre, Marta Marco és una actriu amb una sòlida i extensa trajectòria professional de més de vint-i-cinc anys en teatre, televisió i cinema. Dalt dels escenaris, ha treballat sota la direcció de figures reconegudes com Oriol Broggi (en obres com El cercle de guix caucasià i L’orfe del clan dels Zaho), Julio Manrique (El curiós incident del gos a mitjanit, La reina de la bellesa de Leenane), Sílvia Munt (Les noies de Mossbank Road, Les irresponsables), Josep Maria Mestres (Unes Polaroids explícites, Un matrimoni de Boston), Lluís Pasqual (La casa de Bernarda Alba, Mòbil, Quitt) i Clara Segura (La trena), entre molts d’altres. En els darrers anys, ha continuat la seva destacada i prolífica presencia teatral participant en muntatges com La nostra parcel·la (Lara Díez Quintanilla, 2020 al Teatre Lliure), ha format part de l’adaptació i ha interpretat La trena (amb Clara Segura i Cristina Genebat), una producción de gran èxit que ha tingut diverses reposicions, inclosa una recent a principis de 2024 i una prevista per a finals de 2025.Així mateix, recent- ment ha protagonitzat Bèsties (direcció de Pau Roca), Un matrimoni de Boston (octubre 2024 a La Villaroel), reprenent un text en el qual ja va actuar fa gairebé vint anys, i l’estrena de Cor dels amants (Tiago Rodrigues, abril-maig 2025 al Teatre Lliure).En televisió, ha participat en sèries tan populars com Nissaga: l’herència, Ventdelplà, Cites o Merlí. Més recentment, l’hem pogut veure a la mini sèrie de Netflix La última noche en Tremor (2024).Pel que fa al cinema, ha intervingut en pel·lícules com Soldados de Salamina o El coronel Macià. En l’àmbit de les produccions per a televisió, va protagonitzar Sis nits d’agost (2022), dirigida per Ventura Durall, que va ser guardonada amb el Premi Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió.La seva tasca interpretativa ha estat reconeguda pel públic i la crítica amb diversos guardons, incloent-hi dos Premis Butaca: un com a millor actriu de musical per La perritxola (2004) i un altre com a millor actriu de repartiment per El curiós incident del gos a mitjanit (2015).
BERTA I CLARA PONS
La seva passió pel ball comença des de petites amb la dansa clàssica (Royal Academy of Dance), el modern jazz i el claqué, disciplines que encara practiquen. Més tard descobreixen la dansa contemporània.La seva formació professional en el camp del hip-hop es consolida gràcies a llargues estades a Los Angeles, Londres i París. Aquesta formació es complementa i enriqueix constantment amb nombrosos cursos de dansa, tant a nivell nacional com internacional.
Al llarg de la seva extensa experiència professional, han impartit classes en diverses convencions i estades de dansa, nacionals i internacionals, a França, Alemanya, Països Baixos, Palestina, Amèrica Llatina, Guinea Equatorial, Bèlgica (Brus- sel·les), Xile, i amb la companyia del Cirque du Soleil.
També han participat en diferents batalles (battles) de locking, popping i hip-hop de renom internacional, com ara Hip-Hop Has History (EUA), Juste Debout (França), UK Championship (Londres), Eurobattle (Portugal), així com en esdeveniments a Barcelona com Hipnotik, React i el Finde. Van guanyar la Battle React 2 vs 2 Locking celebrada a Alacant els anys 2011 i 2012.
També han format part d’altres espectacles de la companyia com Sliders, Topa, BR2, Hipstory, IVA Inclòs i Hip-hop dansa urbana. Aquest darrer espectacle està actiu des de l’any 2004 i s’ha representat per tot Catalunya i part d’Espanya, amb gires per Portugal, Centreamèrica (Hondures, Santo Domingo i Haití) i Sud-amèrica (Uruguai, Paraguai i Brasil).
Han actuat en nombrosos esdeveniments i festivals, tant públics com privats, incloent-hi: Sónar Kids, el projecte “Jóvenes delante de los Príncipes de Asturias”, la Cavalcada de Barcelona, les Festes de la Mercè, i per a empreses privades com Vileda, Tous, Citroën, Android o El Corte Inglés, entre d’altres.
Alumnat de 2n cicle d'ESO, batxillerat i cicles formatius.
Nascut a Barcelona el 1996, Quim Carandell Boluda és cantautor, músic, dramaturg i actor. La seva vocació per escriure cançons és present des de sempre. Abans de centrar-se professionalment en les arts escèniques i musicals, i durant un temps en paral·lel, va treballar en sectors diversos com la restauració, l’educació, l’agricultura i el lleure, a més de fer de professor de guitarra.Actualment, la seva activitat principal es desenvolupa en el marc del projecte musical La Ludwig Band, on participa com a autor, cantant i guitarrista. Paral·lelament, escriu, dirigeix i actua amb el col·lectiu teatral Col·lectiu Pedant a Missa i Repicant. Complementa aquesta tasca amb xerrades de divulgació musical i cursos de composició. Entre el 2019 i el 2024 va formar part de l’associació cultural The Indian Runners.
Amb La Ludwig Band ha participat en les gires dels discos Al límit de la tonalitat (2019-2020), La mateixa sort (2020-2022) i Gràcies per venir (2023- 2025). D’aquesta darrera s’han fet ja més de 100 concerts arreu del territori català, així com al Teatre Grec de Barcelona, a la Platja del Bogatell per les festes de La Mercè (amb més de 30.000 espectadors), i a ciutats com Madrid i Londres.
Amb el Col·lectiu Pedant a Missa i Repicant ha representat Sant Pere el Farsant (Teatre Maldà de Barcelona, al març de 2023) i Artemi, cambrer abstemi (Teatre Biblioteca de Catalunya, La Perla 29, al març de 2024).
La seva obra publicada abasta tant la música com el teatre: La Ludwig Band (àlbum autoeditat, 2017); Les extraordinaries aventures de Fiona Perestroikovich (teatre, Colectiu Pedant a Missa i Repicant, 2018); Al límit de la tonalitat (àlbum, The Indian Runners, La Ludwig Band, 2020); Sant Pere el Farsant (teatre, Col·lectiu Pedant a Missa i Repicant, 2021); La mateixa sort (àlbum, The Indian Runners, La Ludwig Band, 2022); Desembre (àlbum, The Indian Runners, La Ludwig Band, 2022); Serafí Pitarra (teatre, encàrrec de la Setmana de la Poesia de Barcelona, estrenada a El Molino, 2022); El perro cantautor, de habriento a emperador (teatre, Col·lectiu Pedant a Missa i Repicant, 2022); Artemi, cambrer abstemi (teatre, Col·lectiu Pedant a Missa i Repicant, 2023); Gràcies per venir (àlbum, Ceràmiques Guzmán, La Ludwig Band, 2023).
Ha rebut diversos ajuts i reconeixements, com ara: residència al projecte de teatre “Els malnascuts” de la Sala Beckett (2019); beca de dramatúrgia del Teatre Lliure per escriure El perro cantautor, de habriento a emperador (2021); beca Cases de la Música de Girona per a la preparació d’un directe musical (2021); premi Enderrock al millor disc de l’any per La mateixa sort (2021); premi Cerverí a la millor lletra de cançó per “S’ha mort l’home més vell del poble” (2022); premi Enderrock al millor disc de pop-rock per Gràcies per venir (2024); premi Altaveu (2024).
La Melanie es va iniciar en el món de la màgia d’una manera inesperada. Al 2008, la seva família la va portar per sorpresa a veure un espectacle sense saber-ne els detalls. Quan es va aixecar el teló, va aparèixer un mag elegant: Mag Lari. Des d’aquell moment, Melanie va descobrir que la màgia podia formar part de la seva vida.
Impulsada per aquesta revelació, va començar a buscar informació sobre mags, jocs de màgia i maneres de crear espectacles. Després de practicar per a familiars, amics i en petits esdeveniments, i d’anar a veure Mag Lari moltes vegades, van establir una forta amistat i ell es va convertir en el seu mentor, impartint-li classes particulars.
D’aquesta formació va néixer el seu primer espectacle teatral amb grans aparells, titulat Amazing (2015). Aquest xou familiar, còmic i participatiu va ser pioner en reivindicar el paper de la dona en la màgia, marcant la manera de fer de Melanie. Des de llavors, ha trencat amb els estereotips clàssics de la maga, presentant-se sense vestits ni talons i apostant per una màgia més trencadora i rebel. Com ella mateixa afirma: “Vinc a trencar amb tots els estereotips de la màgia. No soc una maga qualsevol.” La seva màgia no és “ni fina ni delicada”, sinó que busca mostrar “el seu costat més rebel”.
Melanie també té una destacada trajectòria en televisió. L’any 2016 va participar per primera vegada al programa Insuperables, fent aparèixer la presentadora en el primer capítol. Al 2017 va ser seleccionada com una de les 13 millors magues d’Espanya i va concursar al programa de TVE Pura Magia. El 2019 va arribar a la semifinal de la 5a edició de Got Talent España, on va obtenir un gran reconeixement i el seu talent i el seu talent va ser àmpliament elogiat pel jurat. Els vídeos de les seves intervencions a Got Talent han acumulat més de 50 milions de reproduccions arreu del món. Ha col·laborat en altres programes com Hora Punta i ha enregistrat espectacles a Itàlia.
Els espectacles de Melanie es caracteritzen per ser familiars, participatius i potents, incloent des de màgia de prop fins a grans il·lusions, com fer aparèixer una moto de carreres, sempre amb un toc modern i actual. Es distingeix per ser una de les poques, si no la primera, dona maga a crear i protagonitzar espectacles de gran format, trencant definitivament amb el rol tradicional de l’assistent. De fet, és pionera en presentar il·lusions com la de serrar un home per la meitat amb humor i elegància. Entre els seus espectacles destaquen els de gran format com Fasciné i Glam, així com Per art de màgia, un espectacle de format mitjà adaptable a diferents espais i públics.
Altres fites de la seva carrera inclouen guanyar el primer premi d’un concurs organitzat pel Mago Pop i ser la presentadora de les Campanades de Tarragona al 2019 davant de 4.000 persones.
Actualment resident a Barcelona, Zurik va iniciar-se en el món del mural i el graffiti writing de manera autodidacta a la seva ciutat natal, Bogotà (Colòmbia), l’any 2009, mentre estudiava disseny gràfic. Des del principi, el seu treball es va enfocar en la construcció de peces amb un estil orgànic i geomètric, sense perdre de vista l’estructura de les lletres, que és la característica més distintiva del graffiti writing i un dels seus principals interessos.
La seva obra l’ha portada a diversos països, incloent-hi l’Equador, Mèxic, els Estats Units i Austràlia, entre altres, abans d’establir una residència permanent a Europa. Aquí ha trobat una base sòlida per seguir evolucionant amb els anys, incorporant elements figuratius i explorant altres formats més enllà del mural.
Tot i mantenir-se molt activa en la pintura mural, tant per encàrrec com per a l’exploració personal, en els darrers anys ha dedicat cada vegada més temps al treball d’estudi. Lluny de limitar-se als mitjans tradicionals, explora les dimensions a través de la fusta i les possibilitats expressives que aquest material ofereix. Per a ella, cada projecte és únic i presenta diferents reptes, cosa que la manté motivada i en una constant recerca de solucions i nous desafiaments.
Zurik defineix el seu estil com una barreja propera al Wildstyle (un estil de grafit) que construeix a partir de la geometria. Juga amb la idea de l’espai ple/buit sense regles fixes, on és totalment vàlid “pintar fora de la línia”. Des dels inicis, va defugir les lletres tradicionals i les normes establertes, la qual cosa la va portar a crear un estil personal i autèntic, fàcilment reconeixible. En el seu treball, l’abstracte i el llegible s’entrellacen, donant com a resultat peces visuals que funcionen tant dins del món del grafit com fora.
Part del seu reconeixement prové d’aquesta fusió, que per a ella ha estat totalment inintencionada. El més important sempre ha estat pintar com a ella li agrada i construir les seves pròpies regles, disposada a canviar-les, si cal, per seguir creixent a través d’una exploració molt personal que li permet conèixer-se a si mateixa mitjan- çant l’art.
Carlo Mô es va formar com a actor a finals dels anys 90 a l’escola La Otra Orilla de Barcelona, amb Karina Álvarez Toledo per a la interpretació i amb Gurene Marin per a l’expressió corporal. A la mateixa escola, es va especialitzar en la disciplina del clown amb Merche Ochoa. Posteriorment, va ampliar la seva formació amb nombrosos professors destacats en l’àmbit del clown, com ara Virginia Imaz, Leo Bassi, Joseph Collard, Avner the Eccentric, Jesús Jara, Christian Atanasiu i Antón Valen, entre d’altres.L’any 2000 va cofundar la companyia Mô-House. Més tard, va cofundar la companyia Carlo-Mô & Mr Di. Actualment treballa en solitari amb la seva Companyia Carlo Mô.
Tot i que als inicis combinava la paraula amb l’humor gestual, actualment es dedica exclusivament a la comèdia física i al gest. Les seves obres s’han presentat en diferents èpoques per tota Europa, Rússia i Sud-amèrica.
cofundar la seva pròpia escola de clown, FACTORIA DIMÔ, amb Jordi Solè (Mr. Di), on impartien cursos de fins a tres nivells diferents. Va dirigir l’escola en solitari des del 2017 fins al 2021, any en què va tancar a causa dels confinaments per la COVID-19 i les dificultats d’assistència de l’alumnat derivades d’aquesta situació.
Actualment, Carlo Mô continua impartint classes de formació, principalment a l’estranger. A Barcelona, ofereix classes individuals, treballs de direcció i creació al seu nou espai artístic situat fora de la ciutat.
Per a Carlo Mô, El clown troba la grandesa en la simplicitat, convertint els defectes en virtuts. És el perdedor que sempre guanya a través de la seva mirada única del món, donant importància a les accions quotidianes. La innocència adulta hi és clau, reactivant la capacitat de descobriment i connectant amb els motors essencials de l’ésser humà. Aquesta innocència realça valors com l’amistat, la generositat i el plaer de redescobrir.
El clown habita contrastos (innocència/bogeria, amplificació/contenció), viu les emocions intensament i té un “temps” propi. Aquestes oposicions defineixen el seu caràcter. El pallasso viu plenament l’”aquí i ara”. La seva essència no és una imatge tòpica, sinó com cada persona, amb el seu propi caràcter i físic, dona vida al seu clown particular.
