Marta Pessarrodona inaugura el cicle "Lletres i Arts. Visions de Ramon Casas", al Museu d’Art de Sabadell

Avui, dimarts 20 de desembre, a les 7 de la tarda, al Museu d’Art de Sabadell, l’escriptora terrassenca Marta Pessarrodona llegirà Els adelantos del segle XX, al costat de Vinyet Panyella –comissària de l'Any Ramon Casas– i de Laura Borràs –directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC)–. Aquest serà el tret de sortida del cicle "Lletres i Arts. Visions de Ramon Casas", que s'emmarca dins dels actes de l'Any Ramon Casas, declarat amb motiu dels 150 anys del naixement del pintor.

El cicle, que s’acabarà al febrer de 2017, es desenvoluparà en diversos museus catalans que tenen obra de Ramon Casas. La selecció de les obres recull diferents etapes i tipologies pictòriques de Ramon Casas, des d’algun dels seus quadres més emblemàtics –com La càrrega–, obres d’inici de la seva carrera –com és el cas d'Interior d’un taller després d’una festa– o peces menys conegudes, que habitualment no estan exposades –com l’Esbós amb dibuix de fantasia.

Els escriptors que participen en el cicle són autors que han desenvolupat un lligam amb el món de l’art al llarg dels seus estudis, com a docents o que s’han dedicat també a la pintura.

La sèrie Els adelantos del segle XX la va patrocinar la revista Pèl i Ploma i segueix la tradició de la ceràmica catalana de les rajoles d’oficis. El Museu d’Art de Sabadell en conserva els 49 dibuixos originals, en aquarel·la sobre paper, de 13 x 1 3 cm, aproximadament, i una sèrie amb 48 rajoles. Les obres van ingressar a les col·leccions del MAS formant part del llegat que Maria Cladellas, vídua de Santiago Segura, va fer l’any 1949.

Ramon Casas

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener 1866 - 29 de febrer 1932) és un dels pintors més representatius del Modernisme i de la pintura catalana fins al primer terç de segle XX. La seva obra ha esdevingut un referent cabdal pel que té de representatiu de la modernitat importada de París, la visió social, la descripció de les multituds i la representació d’una determinada visió de la figura femenina. Obres com Ball al Moulin de la Galette (1890-1891, Museu del Cau Ferrat de Sitges), Plein air (1891, MNAC), Madeleine (1892, Museu de Montserrat), La càrrega (1899, Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot) o La Sargantain (1907, Cercle del Liceu) constitueixen autèntiques icones de la pintura catalana moderna.

Més informació