Història de Sabadell

La tradició popular ha adjudicat diferents orígens al topònim de Sabadell. S'ha dit que el nom es deu a la vinguda d'un hostaler originari de Collsabadell (Vallès Oriental), que va instal·lar un hostal que, posteriorment, va donar origen al nucli habitat. Durant anys també s'ha cregut que el nom venia de la ceba (que apareix dibuixada a l'escut de la ciutat), però aquesta teoria ha estat rebatuda per tots els estudiosos que han tractat el tema. Es creu que la ceba apareix a l'escut com un element proper o quotidià en representació del nom de la vila a partir del segle XV, quan ja s'havia perdut la noció del significat real del topònim.

Altres autors han proposat les següents teories: que el nom prové de l'església de Sant Salvador (hauria passat de Salvadorell a Salvadell i a Sabadell); que ve del llatí vadum o badallum -en referència al gual per travessar el riu Ripoll-; o que sorgeix de l'expressió ipso uadell (també llatina), extreta d'un document on es parla de la zona de Sant Julià d'Altura.

La historiadora Mercè Argemí ha recuperat diferents propostes -formulades ja fa anys per altres investigadors-, que es basen en la teoria que l'origen del nom es deu al dia de la setmana en què es celebrava el mercat: el dissabte "sabbatum" ( "sabbatellum" n'és el diminutiu). Hi ha una referència (de l'any 1553) en què es diu que a la vila, el mercat es feia el dissabte.

Mercè Argemí dedica tot un capítol del seu estudi titulat "El mercat medieval de Sabadell: orígens d'una ciutat (segles X-XV)" -becat per la Fundació Caixa de Sabadell- a recopilar les diferents teories sobre l'origen del topònim de Sabadell.

La bandera de Sabadell és la formada per dues franges horitzontals: blanca la de dalt i verda la de sota, la qual està travessada per una tercera franja de color groc. Es tracta d'una bandera relativament jove (77 anys). El primer encàrrec per dissenyar-la és de l'any 1928. En aquell moment la secció de Governació de l'Ajuntament de Sabadell va encarregar a la Casa Jorba SA de Barcelona la confecció de la bandera a partir d'una proposta elaborada pel mateix Ajuntament. El cost de la confecció va ser de 2.750 pessetes.

La bandera fou ideada segons uns per l'arxiver de l'època, Mossèn Gabriel Clausellas i funcionari de l'Ajuntament, i segons altres, per Antoni Avellaneda, també funcionari del departament de Governació i secretari de la comissió de Festa Major.