Es restaura l’interior de l’església de Sant Pau de Riu-sec

Entre els dies 7 i 16 de juliol s’han realitzat a Sabadell els treballs de consolidació i restauració de les restes arqueològiques que es troben a l’interior de l’església de Sant Pau de Riu-sec. Els treballs els ha executat l’empresa de conservació i restauració Gamarra & García i han estat finançats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta intervenció se suma al conjunt d’actuacions que els darrers anys s’han realitzat per urbanitzar i tornar a adequar a la visita pública el conjunt de Sant Pau de Riu-sec, que s’estan fent en paral·lel a les campanyes de recerca arqueològica, que es duen a terme mitjançant la col·laboració entre l’Ajuntament de Sabadell, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

La restauració realitzada consisteix en la reparació de diversos danys produïts per un seguit d’actes vandàlics que durant un temps va patir el monument. Així, el Museu d’Història de Sabadell ha restituït i renovat la presentació museogràfica, també malmesa, i per tant, el conjunt patrimonial serà de nou visitable per a grups acompanyats de guia a partir de la Festa Major d’aquest any.

La visita a l’església de Sant Pau de Riu-sec permet apreciar un dels edificis romànics més ben conservats de Sabadell. A l’interior s’hi pot contemplar la volta apuntada i l’absis, damunt del qual hi ha una finestra en forma de creu. A les parets de la nau també s’aprecien les ampliacions de l’edifici fetes entre els segles XII i XVIII.

La visita a l’interior, gestionada pel Museu d’Història de Sabadell, permetrà també contemplar les restes arqueològiques trobades al subsòl de l’església: enterraments i sitges de gra d’època medieval, l’absis i la base de l’altar de la basílica primitiva, i estructures de la vil·la romana que va iniciar el poblament d’aquest indret.

L’església ha viscut un recorregut històric de gran interès: consagrada el 1054, va ser la parròquia de la quadra de Riu-sec, territori independent fins que el 1471 és incorporat al terme de Sabadell. Tot i així, continuà com a seu parroquial fins mitjans del segle XIX i el 1868 s’abandonà totalment el culte i els objectes litúrgics passaren a la nova parròquia de la Puríssima de Sabadell. Cal destacar també les etapes com a pertinença a l’ordre dels cavallers templers i, després, dels hospitalers, entre els segles XII i XIV.

Així doncs, a Sant Pau de Riu-sec serà possible tornar a visualitzar més de mil anys d’història dins de la nau d’aquest temple.

 

L’església de Sant Pau de Riu-sec

L’església romànica de Sant Pau de Riu-sec està situada al sud del terme de Sabadell. El conjunt de l’església i la rectoria estan edificats en una plana limitada a llevant pel riu Sec, a uns 5 km del seu aiguabarreig amb el riu Ripoll, i a ponent per l’autopista C-58 de Barcelona a Manresa.

L’església és d’una sola nau de planta rectangular orientada a llevant, amb un absis semicircular d’estil llombard i un campanar de torre a la cara nord. La volta de l’absis és de quart d’esfera, mentre que la de la nau és apuntada, amb l’eix de l’aresta asimètric. La construcció de l’església es situa al s. XI i s’amplia al s. XII. L’acta de consagració data del 1054. L’aparell constructiu és de pedra gran de riera, trencada per una o dues cares i disposada regularment en filades horitzontals amb morter de calç i sorra. Els paraments exteriors presenten dos acabats diferents, un rejuntat dels carreus amb un cordó llis de calç i un arrebossat irregular de les parets. La construcció de la rectoria annexa es va realitzar durant el s. XVIII, amb un edifici de cos quadrat adossat al mur de tramuntana de l’església. És molt possible que en aquest espai ja existís alguna construcció precedent o una primitiva rectoria d’època medieval, tal com testimonia la presència de dues antigues portes tapiades obertes en el mur de tramuntana de la nau, les quals comunicarien amb un espai edificat anterior a la gran casa rectoral.

L’indret on s’assenta l’església es localitza en un territori on existeix una continuïtat d’ocupació humana des d’època romana, s. I ac.