Sabadell és un dels ajuntaments més actius i avançats en la gestió de polítiques de la diversitat, segons un informe europeu del programa “Intercultural Cities”

L’experiència de Sabadell junt a altres ciutats del programa Intercultural Cities, ha impulsat al Consell de Ministres del Consell d’Europa a recomanar l’aplicació d’aquesta estratègia a altres ciutats d’Estats membres

El passat mes d’octubre de 2014 Sabadell va ser avaluada pel programa europeu Intercultural Cities, on hi participa des de l’any 2011 com a membre de la Red Española de Ciudades Interculturales (RECI). El programa Intercultural Cities va néixer amb la voluntat d’oferir a les ciutats integrants eines pel desenvolupament de polítiques de gestió de la diversitat, construir un discurs positiu i fomentar la interacció social entre el conjunt de la població.L’objectiu de l’avaluació europea a la ciutat va ser mesurar la incidència i l’impacte d’aquest programa en la gestió de la diversitat intercultural de la ciutat. Com a resultat, va sorgir l’informe “Interncultural cities, Sabadell Case Study” on l’Ajuntament de Sabadell és valorat com un dels més actius i avançats en la gestió de polítiques de la diversitat dins el país, gràcies a la introducció, als darrers anys, de serveis i estructures innovadores, essencials per a promoure la diversitat, els darrers anys.

Joan Carles Sánchez, alcalde de Sabadell, en la roda de premsa d’aquest matí ha destacat “tal com va comentar l’escriptor Sánchez Piñol en un acte a la Biblioteca Vapor Badia, la cultura no necessàriament fa bones persones però sí que fa persones. Així, amb un sentit ample de cultura s’ha creat una base de ciutadania, de convivència important. Perquè cultura és coneixement i reconeixement de l’altre, del valor de la diversitat, del treballar conjuntament, i això s’ha fet en àmbits que no s’havien prodigat i menys el moment econòmic actual com ara el reconeixement de la diversitat religiosa, i el reconeixement de la diversitat de gènere i d’opcions sexuals en l’àmbit de l’esport, entre moltes altres accions. I tota aquesta feina ha tingut un bon reconeixement dins i fora la ciutat”. Sánchez ha volgut destacar que no es tracta “d’una acció concreta sinó d’un pla d’acció amb mesures, amb decisió política per part de tots i sostinguda en el temps”.

Per la seva banda, Quim Carné, regidor de Drets Civils i Ciutadania, ha comentat que “Sabadell forma part de RECI, i ens han fet una avaluació amb uns resultats molt positius de la ciutat i de les polítiques que estem portant a terme”. Carné ha ofert una visió global de la ciutat indicant que “Sabadell als anys 60 va rebre immigració d’altres comunitats i l’any 2000 va acollir la darrera onada migratòria d’altres països. Sabadell també compta amb unes 8.500 persones d’ètnia gitana, una divisió per sexes força igualada, un 5% de persones amb discapacitat, compta amb uns 70 centres de culte, 10 conviccions religioses i un gran reconeixement del col·lectiu LGTB”. Com a conclusió Carné ha dit que: “tots som persones amb drets i diferències fent una ciutat amb un alt índex de convivència amb l’objectiu de fer activitats per crear vincles que generin coneixements i confiança”.

En concret l’informe destaca que la ciutat ha sabut desenvolupar:

Una estratègia intercultural consensuada tant a nivell polític com amb la ciutadania, fruit d’aquest consens es signa l’acord municipal “Sabadell lliure de racisme, xenofòbia i homofòbia” (24 de gener) i la moció per “l’impuls de polítiques de sensibilització per desmuntar rumors enfront la diversitat i en pro de la convivència a Catalunya” (desembre 2014).

Que aquesta estratègia s’ha concretat en l’impuls d’accions: educatives (com el foment de la llengua), d’intercanvi d’idees i coneixements (com el mes gastronòmic, les portes obertes als centres de culte, la cuina 2.0), de sensibilització (com la educació en valors dins del programa Ciutat i Escola i el projecte del Rap per la convivència), de creació d’espais públics interculturals, com és el cas de les biblioteques i a la Fàbrica de Creació l’Estruch. Aquesta estratègia també ha comptat amb el suport dels mitjans de comunicació en la lluita contra el racisme, la xenofòbia i la intolerància.

Com a resultat de la implementació d’aquesta estratègia, segons l’informe, hi ha hagut un canvi de percepció i d’actituds davant la diversitat per part de diferents actors, com és el cas dels treballadors de l’administració de la ciutat, que es mostren més oberts als conceptes e idees interculturals; els professors, estudiants i pares, que es senten més confiats en la seva interacció amb persones procedents d’altres cultures; el veïnat, millorant la comunicació i les relacions en el barri; i les pròpies persones estrangeres que es senten més integrades, participen en associacions i perceben l’assoliment d’una major cohesió social.

Gràcies a la participació de la ciutat en el programa Intercultural Cities, Sabadell ha pogut participar en el projecte “C4i; Communication for integration” per combatre els rumors i els prejudicis vers la població estrangera, juntament amb 10 ciutats europees més, compartint les seves experiències i sent coneguda a nivell internacional com a model d’èxit en la gestió de la diversitat cultural.

Aquest informe va ser el resultat de la realització d’entrevistes tant a representants d’associacions, ciutadans i gestors municipals, en el període del 6 al 9 d’octubre de 2014 per part d’avaluadors del programa Intercultural Cities. Actualment hi participen en la xarxa més de 80 ciutats.

En base als resultats de l’experiència de la ciutat de Sabadell i d’altres ciutats dins del programa Intercultural Cities, el passat 21 de gener, el Comitè de Ministres va adoptar la Recomanació CM del Consell d’Europa dirigida als Estats Membres, a fi d’incentivar i donar suport a l'aplicació d'una estratègia d'integració intercultural a les ciutats.

En concret, el text assenyala que l'enfocament d'integració intercultural ha de promoure un discurs públic que posi l'accent en els valors compartits i que s'esforça per construir una identitat urbana plural i diversa, ha de vetllar per que les polítiques, institucions i serveis s'adaptin a una ciutadania diversa i per la competència intercultural del funcionariat, i dels agents locals i ha de impulsar la participació activa de tots en el govern local. Finalment, la recomanació convida als Estats a fer ús de la guia "Pas a pas: guia pràctica per aplicar el model urbà d'integració intercultural”.

Tant l’informe “Intercultural Cities: Sabadell Case Study”, com la recomanació CM del consell d’Europa, així com la guia “Pas a pas: guia pràctica per aplicar el model urbà d'integració intercultural poden consultar-se al web de la Regidoria de Drets Civils i Ciutadania www.sabadell.cat/dretscivils