La casa Ponsà celebra el seu 30è aniversari com a Arxiu Històric
El 12 d’abril de 1983 es va inaugurar l’AHS a la rehabilitada Casa Ponsà. Amb motiu d’aquest aniversari, ara fa 30 anys, l’AHS ha organitzat un seguit d’actes que volen mostrar la
importància de la decisió presa en aquells moments de l’inici de la democràcia. L’arxiu destaca pel patrimoni documental custodiat, la cura de les instal·lacions, el creixement documental i els serveis que ofereix, així com el fruit de les investigacions i publicacions generades a partir de la consulta dels seus documents.
Tal com ha declarat el regidor de Cultura, Quim Carné, en la roda de premsa d’aquest matí: “Durant aquests 30 anys podem veure com han crescut els serveis que es donen a la ciutadania, ja que ha passat de ser l’arxiu municipal a l’arxiu històric de tota la ciutat. Un arxiu que és important per molts motius: per conèixer i mantenir la nostra història que és la millor via per saber qui som. Aquí tenim les nostres arrels custodiades i conservades dignament d’un fons que s’ha anat incrementant amb el pas dels anys”. Carné també ha volgut destacar “la confiança plena de la ciutadania vers l’arxiu tal i com mostra la contínua participació i donació de documentació”.
Joan Comasòlivas, director de l’Arxiu Històric, ha comentat que “és una bona ocasió per reflexionar sobre el patrimoni documental de Sabadell ja que és un patrimoni que ens singularitza. L’Arxiu és un centre de conservació que acull, entre molts altres arxius, la col·lecció local d’hemeroteques, fons privats i que té un important fons d’imatge amb so. Tot plegat amb una vocació ciutadana i de servei públic evident”.
Tots els actes programats, una dotzena, s’orienten tant als investigadors especialitzats com a tota la ciutadania.
Programa d’actes
- 6 de setembre de 2013, 18 h. Exposició “Un lloc per a la memòria. 30 anys de Servei d’Arxiu a la Casa Ponsà” Casal Pere Quart. Fins al 25 de setembre. Activitat gratuïta.
- 6 de setembre de 2013. Mostra de programes de Festa Major conservats a l’AHS, 1890-1947. Biblioteca del Vapor Badia. Fins el 27 de setembre. Activitat gratuïta.
- 7 i 9 de setembre de 2013, de 10.30 a 12 h i de 12 a 13.30 h, i 8 de setembre, de 10.30 h a 12 h. Visites guiades de Festa Major. Activitat gratuïta, amb inscripció prèvia a l’AHS.
- 27 d’octubre de 2013. Commemoració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual. Selecció de pel·lícules inèdites de l’Arxiu a Youtube.
- 6 de novembre, 19 h. Conferència: “Orígens i formació de l'Arxiu Històric de Sabadell: un model singular”. A càrrec de Josep M. Benaul i Berenguer, professor d’història econòmica de la UB i exdirector de l’AHS. Sala Miquel Carreras del MHS, c. Sant Antoni, 13. Activitat gratuïta.
- 15 de gener de 2014, 19 h. Conferència. “Les cessions a l’AHS d’origen privat, 1983-2013”. A càrrec de Joan Comasòlivas i Font, director de l’AHS. Sala Miquel Carreras del MHS, c. Sant Antoni, 13. Activitat gratuïta.
- 3, 5, 10 i 12 de febrer de 2014. 18-20 h. Curs pràctic d'introducció a la paleografia. Professor: Albert Martí Arau. Lloc: Museu d’Història de Sabadell (inclou una visita a l’AHS). Requereix inscripció prèvia a l’AHS.
- 1 i 15 de març de 2014, de 10 a 14 h i de 10 a 15 h. Curs: Fotos en Conserva (tècniques per a la conservació de les fotografies domèstiques). Professorat: Fotoconnexió. Lloc: Museu d’Història de Sabadell (inclou una visita a l’AHS). Informació sobre el contingut del taller: http://www.fotoconnexio.org. Requereix inscripció prèvia a l’AHS.
- 7 d’abril i 28 d’abril de 2014. Conferència “Arxius i drets humans”. Al càrrec de R. Alberch i Fugueras, director de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la UAB. Coorganitzat amb l’ Aula Universitària de la Gent Gran. Consulteu la programació al web http://www.aulasabadell.cat Obert a tots els públics.
El programa també preveu la publicació dels textos aportats per diferents autors (Josep M. Benaul, Esteve Deu, Manel Larrosa, Oriol Civil i Isidre Carné) sobre la història de l’Arxiu Històric de Sabadell. Aquests són: l’elaboració de l’informe del Col·legi de Doctors i Llicenciats que va conscienciar sobre l’estat de degradació de l’Arxiu, les decisions polítiques que es van prendre, la constitució del Patronat de l’AHS, l’adquisició de la Casa Ponsà i la creació del Servei, etc.
L’Arxiu Històric de Sabadell
L'Arxiu Històric de Sabadell té com a funció la recollida, preservació, tractament i difusió del patrimoni documental de la ciutat, ja sigui d'origen municipal o de qualsevol altra procedència. És un referent obligat per a qualsevol investigació històrica i per a bona part de les gestions administratives quotidianes dels ciutadans.
A més del tractament tècnic dels fons històrics municipals, l’AHS també recull fons alienes a l'administració però d'un interès indubtable per a la identitat de la ciutat: arxius procedents d'empreses que han cessat la seva activitat (sobretot arran la crisi del sector tèxtil dels anys vuitanta), arxius d'entitats i associacions, de famílies o nissagues i de persones emblemàtiques per la seva activitat professional o personal. L’AHS ha reunit, a més, una biblioteca local amb més de 20.000 volums, una hemeroteca amb uns 2.000 títols, 6.400 cartells, més de 170.000 fotografies o una important col·lecció de pergamins que supera el miler d’exemplars. L'AHS és també l’arxiu administratiu de l'Ajuntament.
Entre els serveis de l’AHS s’hi compten el servei d’informació i referència per a investigadors i ciutadans així com el servei de reproduccions de documents, entre d’altres. Pel que fa a la difusió, l’Arxiu col·labora sistemàticament en exposicions prestant documentació original i també organitza visites comentades a les seves instal·lacions, tant a particulars com a grups escolars al llarg del curs lectiu i Festa Major. Entre les seves publicacions, destaca la revista d’història Arraona, coeditada amb els Museus de la ciutat i accessible en línia a text complet.
Origen i història de la institució
L'origen de l’Arxiu Històric és el vell arxiu municipal, iniciat arran de la formació i del desenvolupament del Comú de la vila. Els primers fons es referien a la constitució dels òrgans de govern municipals (els privilegis o drets específics concedits pels senyors respectius, des del segle XIV, i les escriptures de venda de censals per tal de finançar la incorporació de la vila a la Corona). Paral·lelament, s'hi afegí la documentació generada per les activitats pròpies del Comú: les actes del Consell de la vila i els comptes del clavariat. El 1621, el Consell va adquirir la notaria feudal i així s'incorporaren al Comú dos fons documentals riquíssims: el de la notaria i el de les cúries senyorials (els antics jutjats), tant de Sabadell com dels pobles de l'entorn.
En la fase posterior a la Guerra Civil de 1936-1939, la ciutat i l'administració van créixer vertiginosament i l'any 1977 l'arxiu, instal·lat a l’edifici de l’Ajuntament, es trobava en una situació d'acumulació desordenada i de pèssimes condicions de conservació dels documents.
El primer consistori democràtic, recollint la demanda ciutadana de dotar Sabadell d'un arxiu per a la ciutat, va constituir, l’any 1981, el Patronat de l’Arxiu Històric de Sabadell, integrat per representació municipal, de la Generalitat, de la UAB i entitats d’estudi així com de la notaria del districte. L’abril de 1983, és a dir, ara fa 30 anys, s’inauguraren les instal·lacions rehabilitades i el servei d’Arxiu. Més endavant, al Patronat s'hi integraren institucions que llegaren fons documentals importants, com ara el Gremi de Fabricants. Des del 2004 l’Arxiu forma part de l'Organisme Autònom Local Museus i Arxiu Històric de Sabadell.
Fons més significatius de l’AHS
El contingut de l'Arxiu és molt divers, des de documents del fons Municipal (s. XIV-XX) fins a documents dels fons de l'Administració Reial i Senyorial -cort del Batlle de Sabadell (1347-1795) i corts foranes reials i senyorials-, passant pels fons notarials del Districte de Sabadell i notaries foranes (s. XIII-XX) o els fons judicials encapçalats per la documentació dels Jutjats de Sabadell (1871-1989). També tenim representats els fons institucionals (p.ex. l’arxiu de la Cambra Oficial de Comerç i de la Indústria de Sabadell, escoles públiques Carmen Tronchoni, Creu Alta i Enric Casassas, Hospital i Casa de Beneficiència, etc.), fons religiosos (p.ex. Comunitat de Preveres de Sant Feliu, Confraria i Germandat de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist) i fons d'associacions i entitats (p.ex. Federació Tèxtil de Sabadell (1930-1934), Amics del Teatre (1930-1937), Acadèmia Miralles (1911-1981), Colònies de Vacances (1952-1991), Cooperativa La Sabadellenca (1835-1981), entre d’altres.
Destaquen també per la seva vàlua a nivell de treballs d'investigació i recerca els fons professionals, comercials i d'empreses (p.ex. ABB Generación S.A. (1894-1990), Cuadras i Prim (1879-1981), Turull (1819-1943), Corominas, SA (1866-1980), SA Marcet (1894-1977), Molins Hermanos Suc. (1935-1972), Llonch S.A. (1862-1976) i els fons personals i patrimonials (p. ex. l'escriptor Joan Oliver -Pere Quart-, el músic i compositor Agustí Borguñó, del sindicalista Álvaro García Trabanca, el soldat Joan Bistuer Espias, etc.).
Els fons i col·leccions de la secció d'Imatge i So apleguen documents fotogràfics, sonors, àudiovisuals i fílmics de caràcter local que retraten la vida local des de finals del s. XIX. Actualment, aquesta Secció disposa de més de 100.000 imatges digitalitzades, de les quals més de 40.000 estan documentades amb la col·laboració de persones grans de la ciutat.
Formen part també dels nostres fons la biblioteca local, la comarcal, l'antiquària (obres dels s. XV-XIX) i les biblioteques lligades a fons privats i institucionals (p.ex. Andreu Castells, Adolf Cabané, la Cooperativa Sabadellenca, etc). L'hemeroteca de l'AHS reuneix més de 2.000 capçaleres de publicacions periòdiques, entre publicacions d'àmbit local, comarcal, oficial i altres. Les col·leccions de cartells, pergamins, goigs, mapes i plànols (cartoteca) i de documentació ciutadana completen els fons dipositats a l'AHS.
Els fons de l'AHS creixen constantment quantitativament i qualitativa gràcies a les nombrosíssimes donacions i cessions en dipòsit que efectuen particulars, entitats i empreses.
La seu actual de l’AHS: la Casa Ponsà
L’any 1980 l'Ajuntament adquirí i equipà la Casa Ponsà, que havia estat domicili d'una família benestant i hi traslladà els documents per a instal·lar-hi l’Arxiu.
Els orígens d’aquesta casa es remunten a l’any 1891, quan el fabricant i comerciant Francesc de Paula Ponsà i Cantí (1850-1901) obtingué el permís municipal per tal de fer bastir la seva residència. La casa Ponsà fou construïda sota la direcció de l'arquitecte sabadellenc Gabriel Borrell i Cardona (1862-1944). Amb la mort del patriarca, ben aviat la família Ponsà anà a viure al poble de Sarrià, deixant la residència sabadellenca com a “casa d’estiueig”.
Actualment, tret dels sostres pintats que encara es conserven, o de la mateixa façana, queden pocs elements dels orígens de la finca. Alguns sabadellencs encara en recorden les pintures del pintor i artista protegit de la família, Antoni Estruch i Bros (1872-1957), que decoraven l'escala principal de l'edifici, o bé el magnífic pati que envoltava bona part de la finca dibuixant una L.
Poc després de l'esclat de la Guerra Civil el Ple de l'Ajuntament acordà la confiscació de la casa Ponsà i durant els tres anys següents la casa es va destinar a diversos usos. Allotjà l'Escola de Formació de la Llar, també fou habilitada com a hospital militar i finalment fou utilitzada com a jutjat i presó militars. Acabada la Guerra, la casa tornà a mans de la família Ponsà, que la llogà a diverses empreses (Casas i Monràs).
En les seves funcions d’Arxiu, l’edifici de la Casa Ponsà actualment consta de tres plantes i soterrani, té una superfície d'uns 2.000 m2, on es distribueixen totes les àrees tècniques i de dipòsits de l’AHS. Les instal·lacions també compten amb 3 dipòsits climatitzats, a més de planeres per a documents de format gran o mural. L’Arxiu té una capacitat total d’uns 5.000 m lineals de documents.