Dues reconegudes activistes internacionals comparteixen les seves lluites amb joves de Sabadell
Al matí, Fatou Nyang farà una xerrada a l’Institut Vallès, amb alumnat de 1er de Batxillerat, explicant la seva trajectòria com a formadora de Wassu Kafo Gàmbia, entitat dedicada a la prevenció de la mutilació genital femenina. A la tarda, Millaray Collio, rapera xilena reconeguda internacionalment per la lluita pels drets maputxes i mediambientals, oferirà juntament amb l’escola de rap Versembrant una xerrada-taller adreçada a joves. Serà a l’Oficina Jove (c. Blasco de Garay, 19), a les 17.30 hores, i la inscripció es pot fer en línia a la web de l’Ajuntament.
L’objectiu d’aquestes activitats és conscienciar els i les joves sobre les vulneracions de drets humans visibilitzant i acompanyant la tasca de les persones defensores, així com denunciar la persecució que pateixen.
L’acció s’emmarca en la gira de tardor de la XIV edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans, que té lloc del 30 de setembre al 9 d’octubre. Durant aquests dies, diverses defensores dels drets humans realitzaran activitats de sensibilització i d’incidència política i social a una trentena de municipis catalans.
Sabadell forma part del projecte Ciutats Defensores dels Drets humans, coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat amb la participació de 28 ajuntaments i 9 entitats i institucions catalanes implicades en la defensa i promoció dels drets humans a escala local i global.
Participants
Fatou Nyang va iniciar la seva pròpia formació sobre la prevenció de la mutilació genital femenina escoltant una conversa a la ONG Wassu Kafo Gàmbia, on va entendre que allò de què parlaven també li havia passat a ella essent una criatura. Des de llavors va iniciar el camí personal de consciència pròpia, de la seva parella i del seu entorn i es va involucrar en la formació de dones a les comunitats en què es practica la mutilació.
Millaray Collio és una rapera maputxe xilena i mitjançant la música parla dels malestars i anhels del seu poble. A les seves lletres denuncia les injustícies mediambientals, demana protegir la innocència dels infants, homenatja als “maputxes caiguts” i demana la tornada del seu poble a les seves terres, el Wallmapu.