El 7è cicle de cinema sobre la deportació als camps nazis s’inicia el proper 4 de febrer
La primera d’aquestes sessions és la projecció del documental “Marek Edelman...y hubo amor en el gueto”, el 4 de febrer, producció polonesa-alemanya de 2019 dirigida per Jolanta Dylewska. Marek Edelman, lluitador de la resistència i darrer líder de l’Aixecament del Gueto de Varsòvia, plantejava “per què ningú em pregunta si havia amor al gueto?”. En aquest film respon a aquesta pregunta: la bondat i la bellesa van existir a l’infern del gueto i també hi havia amor. Un amor fort i incondicional. Conduirà el col·loqui de la sessió la Marta Simó, especialista en identitats jueves i l’Holocaust.
El diumenge, 18 de febrer, tindrà lloc la segona projecció amb el documental “Carretera a Gusen”, d’Eloy Calvo (2023). L’Àlex Cirera Izquierdo, bomber i ciclista aficionat terrassenc, es planteja recórrer en solitari més de 2000 km travessant Europa, per tancar una ferida emocional i retre un homenatge al seu avi, en Fèlix Izquierdo García, assassinat pels nazis el 1941. El seu viatge també vol descobrir una part de la història familiar, silenciada durant anys. Participa a aquesta sessió el protagonista, Àlex Cirera.
El diumenge, 24 de març, serà el torn del film “Un cel de plom”, de Miquel Romans (2023). Recull la història de la Neus Català, supervivent dels camps nazis que torna a França després de l’alliberament dels camps el 1945. Mentre recupera la seva vida en llibertat, rememora els fets viscuts un any abans, quan un grup de dones va sabotejar la fàbrica de producció de bales, en la qual els nazis les feien treballar a Txecoslovàquia. Van ser conegudes com el “comando de les gandules”. Però la vertadera resistència de Neus Català comença ara: la lluita per la memòria.
Finalment, el 14 d’abril es projectarà el film “Mi holocausto”, de David Navarro (2023). Philomena Franz, dona gitana supervivent de l’holocaust nazi, recorda la vida abans del règim nacionalsocialista, el seu pas per diversos camps de concentració (especialment Auschwitz), la seva valent fugida i la vida com a supervivent, des de la lluita pel reconeixement del genocidi del poble romaní. Es comptarà amb la presència del director, la guionista i traductora de les memòries de Philomena Franz, Virginia Maza, i Ricard Valentí, de l’associació de Joves Gitanos de Gràcia.
Més informació i reserva d’entrades al següent enllaç.