L’Ajuntament recomana seguir alguns consells per minimitzar els riscos de la processionària del pi

A Sabadell s’estan fent servir diverses tècniques de gestió integrada per controlar les plagues. Així, l’Ajuntament duu a terme tractaments fitosanitaris, que són actuacions puntuals als llocs de més incidència i risc; extraccions mecàniques, que comporten el monitoratge i destrucció mecànica de nius i larves; la potenciació dels enemics naturals de les plagues, que impliquen la instal·lació de caixes nius d’ocells insectívors i la millora dels hàbitats i la biodiversitat.

Què és la processionària?

La processionària del pi és un lepidòpter, és a dir, una papallona que viu i s’aparella a l’estiu. Les seves larves apareixen a partir de la tardor. Durant les nits d’hivern, s’alimenten de les fulles dels pins, i durant el dia, s’agrupen en nius. A mesura que creixen i que el fred avança, construeixen nius més tancats -fins a crear la bossa característica-, que constitueixen el seu refugi durant el període de més fred. A finals d’hivern o principis de primavera, les larves baixen a terra per cercar un lloc on enterrar-se i pupar, fins que a l’estiu surten convertides en papallones.

Consells per minimitzar els riscos:

• No tocar les erugues. Evitar, sobretot, el contacte amb els ulls.
• Portar els gossos lligats i evitar que s’apropin a les erugues.
• Si s’és al·lèrgic a aquest insecte, cal evitar accedir a les zones afectades.

Quin risc suposa?

Les erugues tenen uns pèls urticants que, si es toquen, poden originar reaccions al·lèrgiques. Cal anar especialment amb compte que els gossos no les llepin o molestin.

Aplicació de mesures sostenibles

Per evitar l’ús de tractaments químics que poden danyar la fauna i contaminar el medi, l’Ajuntament aplica una combinació de mesures per combatre aquesta plaga:

• Instal·lació de caixes nius per afavorir la presència d’ocells insectívors.
• Creació d’espais verds que puguin acollir fauna auxiliar.
• Increment de la diversitat d’arbres i de la vegetació dels boscos de pins.
• Monitoratge per conèixer els llocs on hi ha bosses i aplicar-hi mesures correctores.
• Instal·lació de trampes de captura de larves als troncs.
• Retirada mecànica i destrucció de nius d’hivern.
• Tractaments puntuals localitzats aeris o injectats al tronc en llocs de més incidència i més.

Més informació, al web de Parcs i Jardins.