Les úniques obsidianes neolítiques de la península Ibèrica es presenten al Museu d’Història de Sabadell amb motiu del Dia Internacional dels Museus

Aquest dissabte, 18 de maig, a 2/4 d’1 del migdia i en el marc del Dia Internacional dels Museus, al Museu d’Història de Sabadell (carrer de Sant Antoni, 13) s’inaugura una exposició de gran importància científica, amb el títol Vidres negres del neolític. D’on vénen?

Aquesta mostra posa a l’abast del públic els resultats d’una rellevant recerca arqueològica i científica per a ampliar el coneixement dels intercanvis i les xarxes de circulació de matèries entre les comunitats prehistòriques del neolític en l’àmbit de la Mediterrània. Aquesta investigació és el fruit d’una col·laboració entre diferents institucions i museus de Catalunya, França i Itàlia. Concretament: Ajuntament de Sabadell, Centre Nationale de la Recherche Scienthifique-Institut de Recherche Sur les Archéomatériaux, Centro Superior de Investigaciones Científicas , Museo Ossidiana (Pau), Museu de Gavà i VINSEUM (Museu de les Cultures del Vi, Vilafranca del Penedès).

L’obsidiana és un vidre natural, brillant, de color negre, gris o verd fosc, d’origen volcànic. En el neolític, fa més de 6.000 anys, va ser molt valorat i a bona part de la Mediterrània es va fer servir per fabricar eines de tall. Les úniques peces d’aquest tipus que es coneixen a tota la península Ibèrica es troben a Catalunya i són custodiades per tres museus de la Xarxa de Museu Locals de la Diputació de Barcelona. El Museu d’Història de Sabadell és el que més peces conserva en el seu fons, un total de 4 de les 6 que s’exposaran. Un equip interdisciplinari d’arqueòlegs, geòlegs i tècnics de museus les ha estudiades i ha determinat qüestions com ara la font d’origen de la matèria primera, la forma com es van elaborar o les feines per a les quals van ser usades gràcies al seu tall de molta qualitat, com ganivets, peces de falç o puntes de fletxa.

A la península Ibèrica s’han localitzat peces d’aquest material en diversos jaciments prehistòrics, tots situats a Catalunya. Es coneix l’existència de 6 exemplars, apareguts en enterraments, formant part dels aixovars que acompanyaven els morts d’unes comunitats que essencialment vivien de l’agricultura i la ramaderia. Els arqueòlegs les han estudiat i han determinat que es tracta, bàsicament, d’eines. Sempre han sabut que la matèria volcànica amb què estaven fabricades no era autòctona, sinó que havia de procedir d’un indret allunyat, i que a més, per la seva raresa, podia tenir un valor més enllà del funcional.

Les sis peces, que s’exposen juntes, s’han trobat en cinc jaciments: Bòbila Padró (Can Tiana, Ripollet), Bòbila Madurell (Sant Quirze del Vallès), Mines Prehistòriques de Gavà, Can Gambús-1 (Sabadell) i la Serreta (Vilafranca del Penedès).

Totes daten d’un període d’entre finals del V mil·lenni i els primers segles del IV mil·lenni BC; és a dir, de fa entre 6.200 i 5.500 anys.