El Museu d’Art organitza un visita guiada a l’exposició De l’oblit a la revolta, dedicada a dones “invisibilitzades” en l’art
De l’oblit a la revolta està organitzada pel Museu d’Art de Cerdanyola i la Generalitat de Catalunya. Té una vocació itinerant i, per tant, romandrà al MAS fins al 9 de juliol, per viatjar posteriorment a Tossa de Mar.
Malgrat l’actual revisió sobre les artistes dones que han estat invisibilitzades o ocultes rere els treballs de pares, marits i tallers, encara queda una altra capa per fer aflorar, la d’aquelles dones que no van poder fer realitat les seves capacitats per una qüestió de gènere i van quedar absolutament ocultes. En el millor dels casos van ser analitzades a partir d’unes premisses que les menyspreava sense tenir en compte que elles no havien pogut accedir en igualtat de condicions als estudis i coneixements que els seus companys masculins havien gaudit.
La mostra vol retre homenatge a sis dones que van quedar relegades a un segon terme o que simplement no van poder dedicar-se a la seva vocació artística. Com a fil conductor, cada artista té assignada una deessa, considerada com a element “menor”, a l’ombra dels grans Déus de la mitologia clàssica. A la vegada, sis artistes contemporànies reivindiquen el seu llegat i l’incorporen al seu bagatge creatiu, en un exercici reivindicatiu, de “revolta” contra la invisibilitat.
Les artistes
La pintora tèxtil Maria Josefa González, representada per la deessa Metis, està redescoberta per la il·lustradora feminista Ivonne Navarro. La pintora Maria Lluïsa Malibran és Hècate i compta amb la remirada de l’artista visual Fionna Morrison. Magdalena Mañosa com a representant de les dones dels tallers artístics Lena, i vista des de les coreutes del teatre grec, apareix reivindicada per l’artista plàstica, il·lustradora i escultora Marga Ximenez.
Per la seva part, la model de pintura i escultura Mercè Gallen (entre moltes obres va modelar per l’estàtua de l’al·legoria de la República que culminava l’obelisc del monument a Pi Margall de Barcelona) va acompanyada de la musa de la història Clio i recuperada per l’artista visual multidisciplinària Francesca Llopis. La muntadora de cinema Elena Jaumandreu és la deessa Demèter i forma part de la inspiració de la il·lustradora Txan Grau.
Per a la presentació de l’exposició a Sabadell s’ha incorporat la figura de Anita Figueras Creuheras, tot reivindicant la seva faceta com a fotògrafa, en diàleg amb l’artista contemporània Anna Llimós Vidal.
Cada artista “oblidada” i ara rescatada té una història i un tarannà artístic particular, els quals es podran descobrir en el transcurs de la visita guiada d’aquest dimarts.