Sabadell acollirà la primera empresa d’Europa que enviarà nanosatèl·lits des d’avions
A Sabadell s’hi realitzarà l’enginyeria, el disseny, la producció i la verificació dels nanosatèl·lits, així com de les parts buides (sense combustible) del llançador. A més, la seu de Sabadell també albergarà la Sala de Control i Seguiment de Missió dels nanosatèl.lits. Les operacions finals de càrrega de combustible i llançament del nanosatèl·lit es duran a terme des de la seu de la companyia a l’aeroport de Lleida-Alguaire.
Acord dins el Hub Aeronàutic de Sabadell
El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) ha adquirit una parcel·la al Polígon Industrial de Sant Pau de Riu Sec, propietat de l’Ajuntament de Sabadell, per seguir impulsant el creixement del Hub d’Innovació Aeronàutica. Concretament, la parcel·la que ha disposa de 10.000 m2 amb una edificació de fins a 6.700m2, sobre la que edificarà en tres anys la nau on s’hi instal·larà l’empresa de solucions orbitals Celestia Aerospace.
Aquesta operació s’emmarca en l’aposta pel sector aeronàutic, que va començar el 2021 amb el protocol de col·laboració entre l’Ajuntament de Sabadell, Aena, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB). Un acord que posava les bases per a la implantació del Hub d'Innovació Aeronàutica a Sabadell. El projecte cerca potenciar la creació d'empreses vinculades al sector, generant activitat econòmica i creació de llocs de treball, tot estretament lligat a la formació especialitzada. Els tres eixos del projecte (innovació, formació i emprenedoria) converteixen el Hub en una iniciativa beneficiosa tant per al teixit empresarial i ocupació com per als estudiants universitaris i el personal docent i investigador.
L’acord s'ha presentat aquest matí en una roda de premsa que ha tingut lloc a l'Hangar-Museu de la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya, a l'Aeroport de Sabadell, i que ha comptat amb la presència de l'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, el delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro, i la presidenta i CEO de Celestia, Glòria Garcia-Cuadrado.
“Que 1 any i mig després d’anunciar el Hub d’Innovació Aeronàutica de Sabadell ja haguem atret una aposta com aquesta és molt bona notícia. Ho vam dir llavors i ho tornem a fer, volem treballar conjuntament per afavorir la innovació en el sector aeronàutic, col·laborar en el desenvolupament de noves idees i afavorir l’activitat empresarial d’alt valor afegit”,
ha destacat l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés.
Per la seva banda, Pere Navarro, Delegat Especial de l'Estat del CZFB, ha destacat que
“per al CZFB poder donar suport a l'impuls al Hub d'Innovació Aeronàutica és una aposta clau pel territori, per a la generació d'activitat econòmica, l'atracció d'inversió i el desenvolupament de talent especialitzat. Volem connectar el teixit emprenedor i el talent amb l'objectiu de desenvolupar una indústria sòlida 4.0”.
Per acabar, la presidenta i CEO de Celestia, Glòria Garcia-Cuadrado, ha afirmat que
“l’accés a òrbita baixa deixa de ser un espai merament d’investigació, per passar a ser un espai d’ús comercial. La òrbita baixa és la nova Amèrica. Estem orgullosos i emocionats pel fet que tant l’Ajuntament de Sabadell com el CZFB no vulguin ser mers espectadors del que està succeint. Amb el CZFB ens uneix la vocació per a crear un projecte tractor de país. I de la ciutat de Sabadell ens atrau la seva tradició que sap combinar amb la visió de futur; la proximitat a Universitats com la UPC i l’existència de l’aeroport, així com l’existència d’una gran activitat associativa en l’àmbit de l’aeronàutica, amb entitats com l’Aeroclub de Barcelona-Sabadell o la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya".
Llocs de treball qualificat i 100 unitats a l’any
Celestia Aerospace ha tancat una inversió de 100 milions d'euros per part del Grup Invema LTD, amb seu al Regne Unit, per posar en marxa aquest centre de producció de nanosatèl·lits a prop de l'aeroport de Sabadell. La planta de producció de Celestia aplicarà conceptes de lean-manufacturing propis de la indústria de l'automoció i tindrà una capacitat de producció final de fins a 100 unitats a l'any.
Aquest centre es complementarà amb el de desenvolupament de llançadors, i el centre d'operacions per a Sagittarius, un sistema de llançament pioner a la seva classe i exclusivament dedicat a la posada en òrbita de nanosatèl·lits, tant els que desenvolupa la pròpia companyia com per als desenvolupats per tercers.
L’empresa donarà feina inicialment a un equip de 40 científics i enginyers, tècnics i pilots, i ampliarà la seva activitat de manera escalable, amb un pla d’expansió a cinc anys que inclourà la contractació de fins a 350 persones, entre les que es donarà especial prioritat a la incorporació de joves llicenciats. Té previst establir col·laboracions amb el teixit acadèmic local, tant pel desenvolupament de sistemes i estàndards com per a l’atracció de talent, que es combinarà amb la incorporació de talent internacional.
A més, mitjançant la fundació associada, Celestia Aerospace Foundation i la col·laboració dels Ajuntaments i Entitats socials locals, iniciarà programes comunitaris de formació i d’apropament de la ciència i enginyeria a la comunitat, i es potenciaran les sinergies amb la Formació Professional.
La indústria aeroespacial és un dels sectors més punters pel que fa a l'ús de noves tecnologies i inversió en R+D+I. Segons dades de l’Associació Espanyola d’Empreses Tecnològiques de Defensa, Aeronàutica, Seguretat i Espai (TEDAE), el sector aeroespacial va facturar 9.000 milions d’euros l’any 2021 i més de 1.749 milions d’euros a la I+D+I. Actualment ocupa de manera directa més de 38.000 persones i el salari mitjà és un 81% superior a la mitjana nacional.
Servei integral, baix cost i un sistema de llançament pioner
Els nanosatèl·lits són satèl·lits de baix pes –d’1 a 10 Kg- i petites dimensions – amb forma cúbica a partir de 10 centímetres. Celestia Aerospace oferirà un servei integral de solucions espacials, amb aplicacions d’observació de la Terra i Telecomunicacions principalment.
L’altre gran novetat és el sistema de llançament Sagittarius, una plataforma aero-transportada amb capacitat per arribar a òrbites de fins a 600 Km d’alçada, estructurada en dos components: The Archer – l’ Arquer-, un reactor supersònic desmilitaritzat del tipus MiG-29UB; i The Space Arrow – Fletxa Espacial -, un llançador basat en un míssil modificat que transporta els nanaosatè.lits. En un únic vol, l’Archer és capaç de llançar 16 nanosatèl·lits en una única operació.
Les avantatges d’aquest nou sistema de llançament són diverses: el seu baix cost respecte als llançaments habituals per aquest tipus de satèl·lits de baix pes, que fins ara havien de viatjar com a càrrega secundària als coets operats per les grans agències espacials; el servei pràcticament just-in-time, amb un temps d’espera màxim entre llançaments de dues setmanes, a diferència dels sistemes tradicionals amb temps d’espera mitjos d’un a dos anys; una total prioritat en la missió, a diferència dels sistemes actuals en els que, viatjant el nanosatèl·lit com a càrrega secundària, aquest es troba subjecte al calendari i prioritats de la missió del satèl·lit principal amb el que es llança; i flexibilitat en el calendari, atès que el llançament es pot endarrerir o avançar a petició del client, podent així acomodar variacions en el pla de desenvolupament del nanosatèl·lit. A més, el combustible necessari per enlairar un avió i propulsar des del punt alt és molt inferior al llançament d’un coet des de terra.
Sobre el Consorci de la Zona Franca de Barcelona
El Consorci és una empresa pública que es finança íntegrament de fons propis com són els arrendaments industrials del Polígon de la Zona Franca de Barcelona i amb la gestió patrimonial. Tot i que el seu camp principal d'activitat és el polígon industrial i la zona franca duanera, també promou edificis, sòl urbà i industrial, actua de dinamitzador per la transformació empresarial cap a l'economia 4.0 i organitza esdeveniments d'interès econòmic per a Barcelona com el més gran saló logístic d'Espanya i el Sud d'Europa, el SIL, així com grans esdeveniments de referència amb un format innovador com Barcelona New Economy Week (BNEW) o Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW).
Al seu plenari té representants del govern espanyol, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, i de les principals entitats econòmiques de la ciutat.