Parc del Nord

El Parc com a element estructural de ciutats metropolitanes i innovadores.

A la dècada de 1990 Sabadell es projecta al territori amb un marcat caràcter metropolità, especialment amb el projecte del Parc Catalunya i l’Eix Macià, que enguany es culmina amb l’obertura de l’estació de FGC que connectarà aquest espai a diverses escales metropolitanes.

El parcs de la ciutat i la seva disposició en la trama urbana els assenten com a espais oberts i estructuradors, de característiques especials que per les seves qualitats i dimensions es poden denominar Parcs Metropolitans.

El que distingeix, per tant,  una ciutat metropolitana d’una ciutat petita o mitjana aïllada és que podem trobar un sistema d’espais lliures complexos, sovint fragmentats, i amb uns elements d’urbanitat que en determinen el  caràcter metropolità. Sabadell, en el seu si, té espais potencials latents encara per desenvolupar al conjunt de la ciutat amb aquest caràcter metropolità. En aquest cas parlem del PARC DEL NORD.

El Parc com a vertebrador de la infraestructura verda a la ciutat

El concepte de parc, el qual volem desenvolupar es refereix a una entitat formada per addició d’elements fonamentals que compleixen les següents condicions:

• • Espais urbans amb el verd com a element protagonista de la seva composició, un espai obert que presenta traces antròpiques en base a criteris estètics i funcionals.
     
  • Espais que volen ser porta d’entrada d’una natura parcial però aportadora de diversitat.
    
    
  • Espais urbans sobre sòl de propietat i ús públics, gestionats per l'administració pública i que poden arribar a comptar amb institució cívica pròpia.
    
    
  • Gràcies a la seva gran dimensió propicia la diversitat i la barreja de llocs i espais per a l’encontre i el gaudi, que abans que res dignifiquen la trama urbana en què són immersos; generen un imaginari positiu entre els seus habitants que l’envolten en els quals se’n pot destacar el seu servei a les necessitats d'esbarjo a múltiples escales, local, metropolitana, i comarcal. Alhora, pel seu potencial, pot oferir un seguit de serveis, dotacions, activitats i esdeveniments amb poder d'atracció que transcendeix l'àmbit local.
    
    

La recuperació del Parc del Nord és una iniciativa prioritària per al Govern municipal per moltes i diverses raons. D’una banda perquè ha estat una de les zones que ha patit amb més intensitat les obres del perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i ara, a punt d’acabar-les, cal recuperar per a la ciutadania aquest gran espai verd que hem perdut durant anys. De l’altra, perquè és una possibilitat única de dissenyar el futur d’aquest àmbit de la ciutat i fer-ho amb els paràmetres d’ecologia urbana que volem aportar perquè sigui ambientalment sostenible. Aquest projecte ha d’assentar les bases d’una nova manera de fer, que permeti dignificar els espais públics i donar-los un ús social, indissociable de l’esforç continu en la millora de la qualitat ambiental.

Estem convençuts que per aconseguir la millor proposta per al Parc del Nord cal una mirada innovadora, que permeti replantejar l’espai en el seu conjunt. No només és necessari completar el projecte del Parc del Nord amb nous usos i estructures de camins, sinó que cal la seva integració en la trama urbana. La falta de connectivitat actual entre barris i parcs és un problema a resoldre, generat per una preponderància del vehicle privat per sobre dels espais i recorreguts per a vianants i bicicletes. L’altre gran repte és cosir els fragments del Parc dividits per la trama urbana, especialment entre els carrers de Vinhamala i de Corones.

El nostre objectiu és la creació d’un corredor urbà biològic de caràcter.

Metropolità. El que distingeix una ciutat metropolitana d’una petita o mitjana aïllada és que té un sistema d’espais lliures, sovint fragmentats, i uns altres elements d’urbanitat. Sabadell té espais potencials per desenvolupar al conjunt de la ciutat amb aquest caràcter metropolità.

Volem que el futur Parc del Nord sigui un projecte vertebrador que relligui els espais lliures emblemàtics de la ciutat: el Bosc de Can Deu i el Parc Agrari al nord, la cornisa del Ripoll a l’est, el Parc de la Clota al sud i  el Parc Catalunya a l’oest.

Parlant del Parc Catalunya, deia l’exalcalde Toni Farrés que un dels seus objectius “de caràcter social i popular, era dotar la ciutat d'un gran parc urbà”. Recordava que “la urbanització del Parc de Catalunya havia estat llargament reivindicada pels ciutadans” i que “rescatar una zona edificable per a parc públic va ser un símbol de l'esperança de recuperació de la ciutat. Les organitzacions veïnals van iniciar el treball amb campanyes, ocupacions i plantades d'arbres. L'Ajuntament va consolidar aquest procés i va convertir el desig en realitat”[1]. 

Seguint el seu exemple, volem fer del Parc del Nord una altra zona rescatada, aquesta vegada d’unes obres que el veïnat ha patit durant anys i que han condicionat l’ús de l’espai públic. Ho farem conjuntament amb els agents cívics de la zona i, especialment, amb la Comissió del Parc del Nord. Volem convertir el desig de la ciutat en realitat, com vam fer abans amb el Parc de Catalunya.