Trobada d'empreses a Sabadell per tractar el tema de l'energia fotovoltaica per l'autoconsum instantani

Fins ara, els projectes fotovoltaics s'han desenvolupat amb plantes destinades a produir electricitat i vendre-la a la xarxa, una opció que es va veure afavorida per la retribució que obté el promotor en la tarifa elèctrica (primes que paga el ciutadà en el rebut de la llum per compensar els beneficis ambientals). En canvi, amb l'eliminació de les ajudes a les energies renovable acordada pel Govern (el 27 de gener) s'ha obert pas inopinadament aquesta modalitat. El sector fotovoltaic es va enfonsar amb aquesta falta de suports, però ara pot renéixer.

Ideal per a grans consums continus i constants

"L'autoconsum instantani és una fórmula ideal per a les empreses que tenen un consum constant d'electricitat i que treballen les 24 hores del dia tots els dies de l'any, ja que permet grans estalvis", explica Francesc Mateu, administrador de SOLGIRONÈS, signatura que va aixecar la planta de Bopla i que promou tres plantes perquè les empreses catalanes redueixin la seva sagnia de despeses energètiques. "L'encariment de l'electricitat seguirà sent terrible en el futur mentre que cada quilowatt que la indústria es autoproduzca serà un quilowatt que no arribarà al comptador i que s'estalviarà", argumenta Mateu. La planta de Bopla, que generarà 162.800 kWh a l'any, comporta una inversió de 190.000 euros, però s'amortitzarà en set anys, diu Mateu. "I com més segueixi pujant el preu de la llum, més aviat es podran amortitzar els projectes solars", afegeix.

Sense excedents, sense facturar

Bopla simbolitza un incipient enlairament de l'energia fotovoltaica instantània, i això que el agafador legal és "dispers i incomplet", diu Tomàs Díaz, directiu de la Unió Espanyola Fotovoltaica, que agrupa les empreses de sector. La base legal és una norma de connexió de petites instal · lacions, però encara falta el reial decret per consolidar l'autoconsum amb balanç net.

Per això, les inversions d'aquest tipus són rendibles quan els projectes estan ajustats a l'autoconsum instantani. És a dir, han de ser dissenyats perquè l'electricitat produïda no generi excedents (és a dir, que no es produeixi més de la que consumeix i no calgui lliurar el sobrant a la xarxa), ja que encara no està aprovada la normativa que ha d'afavorir l'autoconsum amb balanç net, mitjançant la qual el productor si podria compensar el seu saldo positiu d'energia, de manera que consumiria l'electricitat que necessiti i lliuraria l'excés al sistema elèctric a canvi d'una compensació.
Però la norma per activar l'autoconsum amb balanç net segueix bloquejada al Ministeri d'Indústria, i els experts temen que els promotors d'aquestes instal · lacions hagin de pagar preus molt més cars en comprar l'electricitat a necessitar que quan la venguin a la xarxa.

Sector domèstic

El consum fotovoltaic instantani també ha tingut un desenvolupament en el sector domèstic, encara que és menys atractiu ja que quan hi ha major radiació solar (al migdia) és just quan l'usuari està fora de casa i no necessita l'energia. En aquests casos, és una contribució per als consums d'energia de neveres o els 'stand by' dels aparells elèctrics, explica Sergi Belda, de l'empresa subministradora Prosolia, d'Alacant, que ha subministrat aquest any uns 300 equips de fàcil instal · lació ( sense bateries) i que permeten estalviar entre un 5% i un 10% del consum elèctric. "El cost d'un kit són 600 euros més IVA i es pot amortitzar en uns set anys", diu. En canvi, quan arribi l'autoconsum amb balanç net, la producció elèctrica cobriria el 60% del consum.

En espera del balanç net

Tanmateix, les instal · lacions de plantes fotovoltaiques que s'estan col · locant actualment incorporen moltes vegades dispositius tècnics per a la possible i futura connexió a la xarxa, davant l'eventualitat que dins d'un temps sigui possible vendre i facturar l'electricitat a la companyia (amb el sistema de balanç net), però ara aquesta opció està impossibilitada a la pràctica. En les actuals condicions, per facturar l'electricitat a la companyia, el propietari hauria donar-se d'alta en el registre d'activitats econòmiques, pagar IVA i sotmetre a altres complicacions burocràtiques quan la retribució en el balanç net encara no està estipulada. Per tant, no li surt a compte. Per això, es donen casos en què, si s'obté excedent elèctric, al propietari li resulta més senzill simplement lliurar l'electricitat gratis a la xarxa, per evitar complicacions.

Abaratiment prometedor

"El que estem veient és que l'avanç tecnològic va molt més ràpid que la regulació legal", sentència Tomàs Díaz, qui reclama l'aprovació del decret sobre autoconsum amb balanç net. Díaz assenyala l'abaratiment de les plaques fotovoltaiques és un fenomen clau. "En aquests anys, les cèl · lules fotovoltaiques han guanyat en eficiència energètica; tenen menys gruix perquè necessiten immens silici, i hi ha fàbriques que garanteixen el proveïment", diu. Sergi Belda aporta una dada per l'optimisme: la producció de l'electricitat fotovoltaica surt a sis cèntims el kWh, mentre que l'usuari domèstic l'està pagant a 15 cèntims kWh ("i el que pujarà").

Fins ara, les indústries catalanes han recorregut a sistemes de cogeneració (amb alts rendiments de les calderes) per apropar la producció elèctrica a la fàbrica i abaratir costos energètics, però ara "la fotovoltaica o l'eòlica podrien estar en condicions de subministrar energia elèctrica per l'autoconsum de manera competitiva, segons el recurs disponible i el cost de la instal · lació ", diu l'Institut Català d'Energia. El problema per a l'impuls definitiu ve donat pel fet que el decret que ha de regular l'autoconsum amb balanç net segueix encallat als despatxos del Ministeri d'Indústria.

Trobada a Sabadell

Les oportunitats que s'obren al sector van ser analitzades en una trobada d'aquestes empreses celebrat el 29 de novembre a Sabadell, on Alberto Sanromán, director general de Albasolar, va destacar les grans possibilitats d'estalvi energètic que ofereixen. El autoconsum és la gran esperança per als fabricants i instal · ladors després que els dos últims governs, en eliminar les ajudes previstes en el rebut de la llum, hagin desmentalado pràcticament tot el tingut industrial (i l'ocupació) existent.
"La fotovoltaica ofereix grans avantatges per a la indústria catalana, ja que hi ha molta radiació solar i bons emplaçaments", assenyala Sanromán.

En la trobada de Sabadell també va intervenir Ermen Llobet, president de Enertika, empresa catalana especialitzada en finançament i projectes d'eficiència energètica que treballa a Mèxic. Llobet ha criticat la manca de rigor del Govern a l'hora d'incomplir els compromisos sobre la regulació del balanç net. "Han dinamitat la confiança en el sector fotovoltaic", va dir.
Segons la seva opinió, la transició d'un model que els permetia cobrar primeres a no cobrar "ha estat imposat de manera traumàtica". Encara que el sector ja compta "amb una tecnologia madura que ha experimentat una gran reducció de cost", la seva previsió és que la fotovoltaica tindrà un "arrencada lent", encara que el seu creixement repercutirà radicalment en el mix energètic futur, on ja aporta el 4% de la demanda d'electricitat.

Nou paradigma

"Aquesta és una energia amb producció descentralitzada que evita emissions de gasos i permet a la gent exercir el seu dret a produir energia", diu Sergi Belda.