Forns i obrador de ceràmica de l'Escaiola

• Autobusos urbans (TUS)
    Parades properes:
  • Les Valls : L4,L5,L7,L10,L12,L44,L55,
  • Manresa : L1,L2,L3,L4,L5,L44,L55,
  • Massagué : L1,L2,L3,L7,L10,L12,
  • Mercat Central : L4,L5,L7,L10,L12,L44,L55,F1,F2,F3,F4,
  • Sant Joan : L4,L5,L12,L44,L55,F4,F5,

dl.-ds.: de 9.30 a 13.30 h  i de 17 a 20.30 h  Festius: tancat

Propietat: privada

Ús actual: sala d'exposicions

A principis del segle XVIII, en Josep Escaiola Pujol, terrisser de Caldes de Montbui, emigrà a Sabadell i al cap de poc temps, el 1719, es casà amb Marianna Bolsós, pubilla d'una coneguda família de la vila. Amb aquest matrimoni s'encetava una llarga tradició de terrissers, que ben aviat veurem instal·lats al Raval, a la cantonada amb la plaça de l'Àngel. En aquesta propietat, s'hi van mantenir al llarg del temps tant la casa pairal com la primera instal·lació d'un obrador i els forns de terrissa.

Cap a mitjan segle XIX els Escaiola tenen diverses propietats immobles als ravals, a la plaça de l'Àngel, al carrer de les Valls, a la via de Massagué. Precisament, entre les cases número 5 i 7 de la via de Massagué, a la botiga de catifes i articles de viatge Ventura, és on l'any 1996 es va posar al descobert aquest conjunt de forns i obrador de l'Escaiola.

Cap a finals del segle XIX, els forns i l'obrador d'aquest costat de ponent de la via de Massagué van deixar de funcionar i els Escaiola hi van construir, al damunt, una renglera de cases de cos. Amb aquestes obres, totes les construccions de superfície de l'obrador van desaparèixer: les eres, el bassó i les basses, els coberts de la llenya i l'assecatge, l'obrador de tornejar i fins i tot els magatzems; tan sols es va conservar el gran soterrani de càrrega i els forns, que van ser tapiats.

Amb la descoberta de l'any 1996, s'han recuperat i rehabilitat la totalitat del soterrani i els dos forns de cocció. Tot aquest conjunt de l'obrador s'ha conservat en molt bon estat. El soterrani, que fa 23 metres de llargada per 5 d'amplada, era l'espai de més tragí de l'obrador; per tres obertures del sostre es baixaven i pujaven els milers de peces de terrissa que s'havien cuit i també tota la llenya necessària per a la cocció.

Els forns, situats cadascun en un extrem de l'obrador, són del tipus mo