Torre de l'Aigua
Més informació
La Torre de l'Aigua és un dipòsit elevat que es començà a construir l'any 1916, per cobrir la demanda creixent d'aigua. L'edifici parteix del projecte de l'arquitecte Lluís Homs i en la construcció també hi va participar l'arquitecte Josep Renom. L'edifici fou inaugurat l'any 1918.
La Torre de l'Aigua és d'estil modernista i va ser un dels primers edificis de la ciutat en què s'emprà el formigó armat.
L'aigua que omplia el dipòsit de la torre la bombaven les motobombes instal·lades a la Caseta de les Aigües, edificada en una de les terrasses del riu.
L'aigua pujava per l'interior d'un dels pilars fins al dipòsit i baixava per un altre pilar per ser distribuïda a la ciutat, principalment a les fonts públiques i als safareigs. Aquesta distribució era possible gràcies al principi dels vasos comunicants.
El dipòsit tenia una capacitat d'emmagatzematge de 300.000 litres d'aigua. Tot i que exteriorment té forma octogonal, l'interior és circular, per evitar una excessiva pressió de l'aigua als angles. La part central està travessada per una escala en espiral per la qual s'accedeix al mirador. La ventilació del dipòsit s'assegurava gràcies a unes petites finestres situades a l'exterior.
La Torre de l'Aigua funcionà fins a l'any 1967, quan l'aigua va arribar a la ciutat procedent del riu Besòs i el dipòsit ja no podia suportar-ne la pressió.
Origen: 1918
Autor: Lluís Homs i Josep Renom, arquitectes
Ús actual: punt patrimonial (MHS)
Propietat: Ajuntament de Sabadell
Element d'enginyeria civil
Es pot visitar concertant cita prèvia al telèfon del Museu