Flipart - Aventures d'artistes
| FAKIR TESTA | ESO, batxillerat i cicles formatius |
| BOYE | 2n cicle d'ESO, batxillerat i cicles formatius |
| MAR ULLDEMOLINS | ESO, batxillerat i cicles formatius |
| JOAN GRIVÉ | 2n cicle d’ESO, batxillerat i cicles formatius |
| JORDI CARRERAS | ESO, batxillerat i cicles formatius |
| ANNA TARATIEL | 2n cicle d’ESO, batxillerat i cicles formatius |
Desenvolupament:
Dates de realització: d’octubre del 2024 a juny del 2025
Durada: sessions d'una hora i mitja per a 1r i 2n d’ESO i sessions de dues hores per a 2n cicle d’ESO, batxillerat i cicles formatius.
Lloc de realització: aula gran, biblioteca, sala d’actes o espai polivalent.
Cost: gratuït
Material: el centre ha d’instal·lar prèviament el material al lloc on es durà a terme la sessió.
Cal disposar del material següent:
- Pantalla - Reproductor amb entrada USB o cable minijack
- Projector - Accés a Internet
- Equip de so i microfonia
En alguns casos, els artistes sol·licitaran al centre material específic per a la sessió.
– És important donar a conèixer els artistes als alumnes abans de les sessions.
– Cal que el professorat faci una breu presentació de l’artista abans de començar la sessió.
– La persona responsable del centre cal que avisi a la consergeria del dia i hora d’arribada de l’artista.
– Cal incentivar la comunicació entre alumnes i artistes.
– Durant la sessió cal evitar entrades i sortides dels assistents.
– La persona responsable ha d’estar amb els alumnes durant tota la sessió.
– Cal que l’artista tingui aigua durant la sessió.
Fa molts anys que el Fakir Testa viatja per mig món amb els seus espectacles, gaudint cada dia més de generar sorpresa a públics de qualsevol edat o lloc. Enguany ve a Flipart amb la intenció d’explicar l’art de la vida; el control de la ment, el cos i les emocions; la manipulació de la realitat, i altres curiositats en un format molt dinàmic. Jaume Oms, el seu alter ego, va néixer a Madrid. Amb 16 anys va agafar la motxilla i va estar diversos anys a l’estranger fins que es va instal·lar a Barcelona durant 20 anys. Ara es conmsidera nòmada. És amant de l'art i artesà de tots els seus utensilis i experimentar amb el seu cos. Des que té ús de raó, ha estudiat i investigat les cultures originàries i els seus rituals. El 2003 va conèixer un faquir i va descobrir que, en aquesta disciplina, es fusionaven totes les seves inquietutds. Ell diu que el circ li va salvar la visa. Poc després Jaue va ser totalment absorbit pel Fakir Testa i res torna a ser el mateix. Va decidir recuperar un art que és imprescindible en el món del circ i de l’il·lusionisme que està en perill d’extinció a causa del seu alt risc que comporta i de la poca informació disponible sobre el tema en general. Des de llavors ha forjat una gran carrera internacional i ha portat els seus espectacles a vint-i-dos països, una quinzena de programes de TV internacionals, circs, documentelas, teatre i sobretot, els millors festivals de màgia i circ. El Fakir Testa sempre ha apostat pels espectacles al carrer amb la finalitat de transmetre al públic la seva passió i alegria per les places públiques de qualsevol racó del món. Coma a curiositat, el 2019 va esdevenir el primer empassa-sabres de la història a la península ibèrica. L'esperit és sempre que el públic se sorprengui, participi i s'il·lusioni.
BOYE
BOYE és el nom artístic de l’actor, creador escènic i cantant David Menéndez (Barcelona, 1989). Un artista multidisciplinari que va irrompre en el panorama musical amb l’EP BOYE, te queremos pero no eres nadie (2020), cinc temes produïts per Arnau Vallvé que sorprenen per la frescor i l’atreviment a l’hora de barrejar gèneres com el hip‑hop, el funk o l’electrònica. Cadascuna de les cançons compta, a més, amb el complement visual tant d’un art propi com d’un videoclip a càrrec de diferents creatius que aporten la seva sensibilitat i el seu talent, la qual cosa eleva la condició transversal del projecte. Les seves lletres s’allunyen del clixé del raper dur per mostrar-nos una visió de la realitat més humana i cínica en aquesta recerca constant del lloc que ocupem al món. L’univers BOYE continua creixent amb el seu àlbum de debut, presentat a la Sala Apolo en el marc del Festival Mil·leni 2024. BOYE es va llicenciar a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre de Barcelona i té una trajectòria professional teatral en què figuren obres com Fuenteovejuna, breve tratado sobre las ovejas domésticas, d’Anna Maria Ricart (Premi Max 2015), i l’espectacle Yerma, representat al Teatre Lliure. En l’àmbit audiovisual, ha participat en la sèrie Hache, de Verónica Fernández, produïda per Netflix; Jo Mai Mai, escrita per Sergi Pompermayer per a TV3; Mira lo que has hecho, de Berto Romero i produïda per Movistar; Antidisturbios, dirigida per Rodrigo Sorogoyen per a Movistar+; la pel·lícula Creatura, d’Elena Martín, o Vestidas de azul, entre d’altres.Alumnes de ESO, batxillerat i cicles formatius.
Mar Ulldemolins és una actriu reconeguda per la seva trajectòria en l’escena catalana i estatal. Nascuda a Valls, va estudiar interpretació al Col·legi de Teatre de Barcelona, formació que compaginava amb estudis de música. La seva primera obra professional va ser Refugi, dirigida per Oriol Broggi, a la Sala Beckett de Barcelona en el marc del Festival Grec 2003. A partir d’aquí, va treballar en diferents muntatges de teatre tant públic com privat i en series de televisió i cinema.L’hem pogut veure en una quarantena de muntatges sota la direcció de directors com Josep M. Flotats, a El joc de l’amor i de l’atzar (Premi Butaca a la millor actriu de repartiment); Mario Gas, a La Strada (nominació als premis Ercilla del País Basc); Sergi Belbel, a Carnaval, El mètode Grönholm i Teatre sense animals; Julio Manrique, a L’arquitecte; Àlex Rigola, a Rock’n’Roll, European House, Incerta glòria (Premi de la Crítica a la millor actriu) i Marits i mullers (Premi de la Crítica a la millor actriu); Ramon Simó, a Arcàdia (Premi Butaca a la millor actriu de repartiment); Pau Carrió, a Començar i Macbeth; Oriol Broggi, a Refugi i Electra; Sílvia Munt, a El dubte; Lluís Homar, a Les noces de Fígaro i L’art de la comèdia; Carme Portaceli, a Raccord i La finestra tancada; Àngel Llàcer, a Un cop l’any i Els temps i els Conway; Pau Miró, a Victòria i Un tret al cap; Juan Carlos Martel, a L’inframón; Pau Roca, a Bull (nominació als Premis de Teatre Barcelona), i Moisès Maicas, a 20 de Novembre (nominació als Premis Butaca), entre d’altres. El seu treball més recent és El lector por horas, sota la direcció de Carles Alfaro.
En televisió, l’hem vist en series com Nit i dia, Ventdelplà, Mir, El ministerio del tiempo, Dime quién soy, Les coses grans, Sagrada Família, Hospital Central, Majoria absoluta, Gran Nord i Fácil. I al cinema, a Las dos vidas de Andrés Rabadán, Clara Campoamor, Les veus del Pamano, X’trems i Mil cretins, entre d’altres.
Joan Grivé (1995) és un noi curiós i inquiet nascut a Llinars del Vallès. La seva manera d’entendre el món el va portar a estudiar ciències ambientals per comprendre el funcionament del nostre planeta i a ser un dels primers creadors de contingut en línia en català. Després d’una adolescència frustrant per la seva falta de talent, recorda perfectament el moment en què va descobrir que el que més li agradava era parlar i fer presentacions orals a l’escola. Inicialment, va voler estudiar periodisme, però li ho van desaconsellar. Va considerar publicitat i relacions públiques, però no volia promocionar coses sense valor. Finalment, va optar per estudiar medi ambient. La seva afició, Internet, i la seva passió per mirar vídeos el van inspirar a ser creador de contingut. Començar a parlar davant la càmera ja era prou difícil i fer-ho en un idioma en el qual no se sentia còmode era encara més complicat. Grivé era conscient de la necessitat de ser autèntic i genuí a les xarxes, i això no era possible amb el castellà.
De fer vídeos llargs a YouTube, que requerien molt de temps i tenien poc impacte, va passar a utilitzar Snapchat, la primera aplicació que li permetia gravar, editar i publicar vídeos en una sola plataforma. Allà creava vídeos divertits per als seus amics i familiars, fins que va tenir un èxit sorprenent a Instagram amb un vídeo, JOAN GRIVÉ Influencer de l’humor. Aquest vídeo li va canviar la vida. Va crear vídeos sense parar, i els seus seguidors van anar creixent. Finalment, va trobar feina: una productora que creava contingut per a adolescents el va contractar.
Per la seva originalitat com a influencer català i la seva manera peculiar de comunicar, va aconseguir diverses oportunitats laborals en mitjans de comunicació, on ha desenvolupat una carrera professional que ara el porta a produir continguts propis. Joan Grivé ha estat una figura destacada a la televisió per la seva participació en programes com Adolescents iCat, de Catalunya Ràdio; Els matins i Està passant, a TV3, i més recentment Ale-hop, de 3Cat. A més, ha treballat amb diverses marques com a influencer i ha estat reconegut amb un premi Zirkòlika pel seu espectacle de circ Brins de Safrà. Actualment, continua treballant amb les seves xarxes socials, col·laborant en mitjans de comunicació i gestionant la comunicació del Circ Cric, on també col·labora en un projecte de pedagogia performativa.
Jordi Carreras és el primer dicjòquei (DJ) espanyol que ha punxat a les piràmides d’Egipte i viatja constantment a la costa nord d’aquest país com a DJ resident a Almaza Bay, al Beach Club de Sachi Almaza i Megumi. A més, fa dotze temporades que és el DJ oficial de la UEFA per als partits de la Champions League a l’estadi del Futbol Club Barcelona i també ho va ser en curses de Formula 1 i MotoGP al circuit de Catalunya, a Montmeló.
És docent especialitzat en la formació professional de la figura del DJ, amb més de sis mil hores de classes impartides, classes magistrals i conferències al país i a Sud-amèrica. Durant nou anys ha estat el trainer oficial de la marca Pioneer DJ i ara és desenvolupador de projectes formatius de Professional DJ i PRODJ Academy. Va ser soci i cofundador de deu acadèmies de DJ. Des de diferents rols, va liderar el desenvolupament de continguts educacionals i estratègies per al creixement i l’expansió en diferents ciutats del país. Ha assumit grans desafiaments professionals, com la direcció executiva de la revista Deejay, la seva primera ràdio en línia i el lideratge de la direcció editorial de la revista Trax (Beat Magazine). Va crear els primers premis dance Deejaymags del país i va impulsar el lliurament del primer certificat de reconeixement tècnic a un DJ. També és autor dels llibres Yo, DJ II, Yo DJ III, i Deejay. Des de 1984, treballa com a director, presentador i productor de continguts per a mitjans de comunicació escrita, ràdio i televisió. El seu canal de DJ a SoundCloud supera els cinc milions de reproduccions i recentment va crear la seva pròpia sessió de tarda, Yo bailé los 80s. És membre del comitè d’experts de l’Associació Espanyola de DJ i Productors Musicals (AEDYP) i soci de l’Associació Oficial de DJs i Productors d’Eivissa i Formentera (DIPEF). Com a music curator, Carreras també és un dels pioners del país. Aconsegueix crear atmosferes musicals immillorables i a mida de cada espai potenciant l’experiència immersiva que els amfitrions busquen per als visitants. Gràcies a això, molts dels seus clients del sector gastronòmic han obtingut premis destacats de qualitat internacional, com ara figurar a la llista The World’s 50 Best Restaurants o rebre estrelles Michelin, entre d’altres.
La seva formació en tècniques aplicades al mur va tenir lloc a l’Escola d’Art i Superior de Disseny Llotja, mentre que la seva formació endirecció d’art la va adquirir a Elisava. El color i la geometria són elements protagonistes en les seves obres, en les quals ha desenvolupat un llenguatge artístic molt personal que explora la recerca de l’essència equilibrant la raó amb l’emoció i allò orgànic amb allò geomètric.
L’obra mural de Taratiel inspira un diàleg amb l’entorn i pot trobar-se en ciutats d’arreu del món, com Rio de Janeiro, Bilbao, Amsterdam, Lisboa, Madrid, Poznan, Hannover i Malmö, entre d’altres. També treballa en galeries internacionals amb obres de petit format i participa en fires d’art. Mostra un gran interès per la naturalesa aleatòria dels processos creatius i per la bellesa dels residus que es generen tant dins com fora del procés, i utilitza aquests elements
com a punt de partida per a noves idees. En els darrers anys, Anna Taratiel ha col·laborat en projectes d’art participatiu amb diferents col· lectius, com ara escoles o entitats veïnals. En aquests projectes, l’artista facilita eines i metodologies de treball per permetre la creació de peces murals mitjançant l’art generatiu. Alguns exemples d’aquests projectes inclouen l’Escola La Nova Electra de Terrassa (2012), la comunitat del barri de Hoptille d’Amsterdam (2014), la pista de bàsquet de l’Institut Escola Trinitat Nova de Barcelona (2018) i l’Escola La Plana de Vic (2022). Recentment, ha ampliat la seva col·laboració artística treballant amb marques de roba com Skunkfunk i ha explorat altres tècniques artístiques com el mosaic. En aquest àmbit, destaca la seva participació en la creació d’una instal· lació de més de tres-cents metres quadrats a l’hotel The Social Hub Madrid (2023).
