L’alcalde de Sabadell ha rebut la citació de la Fiscalia per anar a declarar, demà dimecres, per col·laboració en el referèndum de l’1 d’octubre

L'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, es manté ferm en la decisió de no anar a declarar voluntàriament: "no aniré a declarar from Ajuntament de Sabadell on Vimeo.

Aquest matí, l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, ha rebut l’ordre de la Fiscalia Espanyola per anar a declarar com a investigat, pels suposats delictes de desobediència i/o prevaricació, per haver col·laborat en la preparació del referèndum d'autodeterminació de Catalunya del proper 1 d'octubre.

Serracant ha afirmat que “és inacceptable que es continuïn coartant els drets fonamentals de les persones, com ara el dret d'expressió, de reunió, d'associació o de premsa”. L’alcalde vol deixar així de manifest que aquesta actuació significa “una vulneració de l'autonomia local; els alcaldes hem de garantir que la ciutadania pugui decidir lliurement el seu futur”.

Després d’haver rebut la citació per anar a prestar declaració, demà dimecres a les 10 del matí, l’alcalde de Sabadell es manté ferm en la seva decisió de no anar-hi voluntàriament. "No aniré a declarar per estar defensant els drets del poble; tinc l'obligació de garantir que la ciutadania pugui decidir lliurement el seu futur", ha afirmat. Serracant, a més, ha afegit que “no podem normalitzar la situació d'estat d'excepció com el que estem vivint, amb una constant vulneració de drets fonamentals per part de l'Estat”.

Les citacions dels alcaldes deriven de la instrucció del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, perquè se cités com a investigats els alcaldes i alcaldesses que van signar decrets de suport al referèndum de l’1 d’octubre.

Compareixença pública de l’alcalde

Demà dimecres, a les 10 del matí, a l’Ajuntament de Sabadell, l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, acompanyat per diferents càrrecs electes del consistori, farà una compareixença davant els mitjans de comunicació, per mostrar públicament el rebuig per accions com aquesta que representen una “vulneració dels drets fonamentals de les persones” i defensar “la voluntat i compromís que la ciutadania pugui expressar-se i decidir”.