Setembre 2024
El projecte té un pressupost de 427.601 euros, donarà resposta a una necessitat del barri i inclou la plantació d’arbrat i la ubicació de càmeres
Dijous 26 de setembre, a les 18.30 h, a la sala d’actes del Museu
CICLE VERMUT POÈTIC "ÚS ABUSIU D'ELL I ELLA"
Especial i necessari perquè uneix cultura i gènere, poesia amb equitat. Un cicle amb tants homes com dones que escriuen poesia, obert també a altres opcions que les binàries, perquè la poesia i la cultura són la casa de la igualtat entre gèneres diferents i lliures. No ens cansarem mai de reivindicar les dones i la cultura, les dones i la poesia, les dones i les paraules.
Un cicle excepcional, també i especialment, perquè la programació l’han fet els mateixos protagonistes; cada poeta n’ha escollit un altre. El cicle comença amb Antoni Clapés, poeta sabadellenc, traductor, crític literari i editor. Clapés ha convocat per al mes de novembre la poeta Mireia Calafell, una veu poètica mereixedora del Premi Carles Riba de Poesia i La Lletra d’Or. Ella, al seu torn, ha triat Eduard Escoffet. I així fins a arribar, un a una, una a un, al mes de juny del 2025.
Tenir un cicle poètic mensual d’aquesta qualitat i interès a la nostra ciutat, obert a tothom, és un luxe però també una necessitat.
Diuen que la poesia és una arma carregada de futur. Una ciutat plena de versos és una ciutat plena d’idees i de projectes. La nostra ciutat està feta de carrers, parcs, jardins i cases, i com que té ànima també està feta de poesia.
Marta Farrés
Alcaldessa
Antoni Clapés
26 d’octubre a les 12 h al pati de l’ARTeneu (C.de Sant Joan, 35)
Antoni Clapés (Sabadell, 1948) és poeta, editor de poesia i traductor.
Com a poeta, els darrers títols que ha publicats són: Mirall fred del cel (AdiA, 2024); No cal repetir aquest instant (obra reunida II, 1982-1997) (Llibres del Segle, 2022); Riu brogent (AdiA, 2021), i Clars, aquest matí, són els teus records (obra reunida, 1989-2009) (LaBreu Edicions, 2020).
Com a editor de poesia, va crear Les edicions dels dies (Sabadell, 1976-1986) i Cafè Central (Barcelona, 1989-2024).
Com a traductor, ha traduït entre molts d'altres, Paul Valéry, Marguerite Duras, Jean Cocteau, Philippe Jaccottet, Remo Fasani, i ha anostrat una mostra significativa de la poesia quebequesa actual: Nicole Brossard, Denise Desautels, France Mongeau, Diane Régimbald, etc.
El poeta comenta:
- M'hauria agradat que em designés Joan Oliver (Pere Quart), a qui admiro per la qualitat de la seva poesia i perquè també era un sabadellenc expatriat.
- He designat Mireia Calafell perquè escriu una poesia de gran bellesa i, alhora, fa una proposta, un envit a atansar-nos d’una manera diferent als temes que l’ocupen (i ens ocupen): la identitat, el cos, el desig. Nosaltres, qui…
Mireia Calafell
30 de novembre, a les 12 h al pati de l’ART eneu (C.de Sant Joan, 35)
Mireia Calafell és poeta. Ha publicat Poètiques del cos (2006), Costures (2010), Tantes mudes (2014), Nosaltres, qui (2020), i Si una emergència (2024). Entre els premis que ha rebut, destaca La Lletra d’Or al millor llibre de 2014, el premi Josep Maria Llopart al millor poemari publicat l’any 2020 i el premi Carles Riba 2023.
És membre de la productora cultural La Sullivan i de la Fundació Maria-Mercè Marçal. Ha estat codirectora del festival Poesia i més (2015-2016), i de Barcelona Poesia (2018-2021).
M’ha agradat que em designi en Toni perquè és un poeta que admiro, una persona que estimo i un editor a qui sempre agrairé la confiança. Em fa feliç saber que és ell qui va proposar el meu nom per formar part d’aquest cicle. I, a més, a casa seva!
El poeta comenta:
- He designat l’Eduard perquè la seva proposta poètica és molt interessant: no només pel que diu sinó, sobretot, per com ho diu. A aquestes alçades, segur que tothom l’ha vist alguna vegada recitar, però ¿i si tenim la sort que algú el descobreix per primera vegada a l’Arteneu? Imagina!
Eduard Escoffet
14 de desembre, a les 12 h al pati de l’ART eneu (C.de Sa nt Joan, 35)
(Barcelona, 1979). Ha practicat diversos vessants de la poesia, tot i que el seu treball se centra en la poesia sonora i el recital en directe. Ha presentat les seves propostes en centres i festivals d’arreu d’Europa i Amèrica. Ha publicat els llibres de poesia Gaire (2012), El terra i el cel (2013, publicat en castellà el 2018 amb el títol de Suelo y cielo) i Menys i tot (2017), a banda del llibre d’artista Estramps, amb Evru (2012), i el pòster-poema Plançó (2021), premi Carles Hac Mor. El 2018 va ser finalista del Prix Bernard Heidsieck, atorgat pel Centre Pompidou de París.
Amb la banda d’electrònica Bradien, amb la qual va col·laborar entre 2009 i 2016, va publicar els discos Pols (2012) i Escala (2015). Actualment és membre del grup Barba Corsini, amb el qual va publicar el 2021 el disc Un nou incendi. El 2022 va estrenar a Barcelona la performance sonora per a cassets Utopia i esclavatge (peça per a 25 veus mecàniques).
El poeta comenta:
- Que m’hagi designat la Mireia Calafell és tot un honor i un gran plaer. Amb la Mireia m’uneix des de sempre molta complicitat. Partint de poètiques diferents, compartim la curiositat pels camins menys fressats, una gran passió per la poesia i una mirada oberta en tots sentits. És una poeta que estimo i admiro, de qui sempre aprenc.
- Fa temps que segueixo la Roser Domènech, una gran poeta i una gran lectora, i sovint penso que no té la visibilitat que li caldria. També és cert que ella és de les d’anar fent des del marge, amb total llibertat i al seu ritme, sense presses, i que no té la urgència de figurar enlloc. I això és essencial per bastir una veu poètica pròpia.
Roser Domènech
18 de gener, a les 12 h al pati de l’ARTeneu (C.de Sa nt Joan, 35)
Roser Domènech Oliva (Olot, 1976) és llicenciada en Filologia Catalana i treballa de professora de llengua i literatura catalanes. Amb Llengua de balenes, escrit a quatre mans amb Rosa Suñer, va guanyar el premi de narrativa Lambda 2004. Ha col·laborat, com a poeta, en diversos projectes interdisciplinaris: Peces d’arrels, amb el Col·lectiu Libèl·lula, a l’Espai la Cuina - Espai Franscesca Bonnemaison, 2015; Camins de sargantanes, Arbar, Vall de la Santa Creu, 2016; Acció Protegides i desprotegides dins del cicle Re-en-ACTment, comissariat per Marta Pol Rigau, a la Casa de Cultura de Girona, 2022; Tota la tarda/mirant cels, al festival de POESIA i +, Caldes d’Estrac, 2022, entre d’altres.
Ha publicat els llibres de poesia Blanc és oblit (VIII Premi Montflorit de poesia 2009), Teixeixo cortines d’aire (XIII Premi de poesia Maria Oleart 2009), La mare i el buit (Baix continu, 2021) i de tanta llum (Trípode, 2024).
El poeta comenta:
- Que un poeta a qui admires et proposi ja és una alegria, i si aquest poeta és l’Eduard Escoffet, és el súmmum.
- Proposar en Dídac P. Lagarriga per a mi és inevitable. Tot allò que fa ho converteix en poesia. Ell és poesia en estat pur.
Dídac P. Lagarriga
15 de febrer, a les 12 h al pati de l’ARTeneu (C.de Sant Joan, 35)
Bilal Dídac P. Lagarriga (São Paulo, Brasil, 1976) ha publicat diversos llibres d’assaig, poesia i narrativa i centenars d’articles periodístics. A més de l’escriptura, la seva recerca creativa inclou l’experimentació sonora (amb la publicació de discs sota el nom Un Caddie Renversé dans l’Herbe), la fotografia i el vídeo.
El 2005 funda a Barcelona oozebap, associació dedicada al diàleg intercultural i a la difusió d’experiències i reflexions culturals, polítiques i espirituals de l’Àfrica i el món islàmic, principalment amb la traducció i publicació de llibres.
Web personal: oozebap.org/bilal
El poeta comenta:
- Que m’hagi designat Roser Domènech és un honor i un repte, maldecap i il·lusió, nervis. En realitat? No ho sé. De la Roser, en diria: poeta no per escriure versos, sinó per la seva capacitat de destil·lar pensament, passió, sentiment i vivència, i plasmar la síntesi en poemes que no conclouen, obren.
- Designar és estrany. Has de triar, ràpid, un nom i no un altre. En realitat? No ho sé.
- De la Flavia, en diria: poeta no per escriure versos, sinó per esbossar el món, tan plural i complex, amb pinzellades comunes, antigues i actuals alhora, que agafen forma de versos, relats, articles, novel·les o contes que llegim i ens llegeixen.
Flavia Company
15 de març, a les 12 h al pati de l’ARTeneu (C.de Sant Joan, 35)
Flavia Company (Buenos Aires, 27 de setembre de 1963) és una escriptora argentina espanyola. Desenvolupa la seva obra tant en espanyol com en català. És llicenciada en Filologia Hispànica, periodista, traductora, professora d'escriptura creativa i conferenciant. Treballa diferents gèneres (novel·la, relat, microrelat, assaig i poesia). També publica literatura infantil. Viu a cavall entre Argentina i Catalunya. El juny del 2018 va emprendre un viatge arreu del món que es va allargar durant quatre anys. D'aquesta experiència en va néixer el llibre Ja no necessito ser real, que va signar amb el nom de Haru, un dels tres heterònims que fa servir, juntament amb Andrea Mayo i Osamu. La seva obra ha estat traduïda a l'anglès, francès, portuguès, italià, polonès, alemany i danès. Està considerada una de les veus més inclassificables de la literatura actual.
El poeta comenta:
- Imagino que el Dídac m’ha designat perquè compartim una visió espiritual de la vida. I és des d’aquesta visió que veiem la paraula i la poesia.
Adrià Targa
19 d'abril, a les 12 h al pati de l’ARTeneu (C.de Sant Joan, 35)
Adrià Targa i Ramos (Tarragona, 1987) és llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona. Ha publicat sobretot llibres de poesia, amb els quals ha guanyat entre d’altres el premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater per Boques en calma (Edicions 62, 2010) i el premi Vicent Andrés Estellés per Canviar de cel (Godall Edicions, 2021). Altres llibres destacables de la seva trajectòria són L’exili de Constança (Cossetània/La Gent del Llamp, 2008) i Ícar (Edicions Poncianes, 2015), aquest darrer disponible en línia a la revista digital Stroligut. També ha fet algunes traduccions de poesia, com Celebración, de Gonzalo Hermo (Godall, 2017) o l’Alcestis de Barcelona (Fundació Bernat Metge, 2023, edició no venal), i ha col·laborat amb articles per a mitjans digitals com La Lectora. Actualment viu al barri del Raval, a Barcelona.
L'any 2024 ha estat guardonat amb el Premi dels Jocs Florals de Barcelona pel llibre Acròpolis.
El poeta comenta:
- He designat la Raquel perquè la seva poesia és fresca i divertida (en el sentit ferraterià del terme). I també perquè recita molt bé.
Raquel Santanera
17 de maig, a les 12 h al pati de l’ARTeneu (C.de Sant Joan, 35)
(Manlleu, 1991). És poeta i llibretera. També és coordinadora del cicle de poesia i art a la comarca d'Osona Els Vespres Malgastats, comissària del Festival de Poesia Domini Màgic de Santa Coloma de Farners i una de les tres programadores de l'Horiginal, mític obrador de recitacions i noves actituds literàries a Barcelona. L'any 2015 guanya el Martí Dot amb Teologia poètica d'un sol ús. Amb aquest primer poemari inaugura el Babaisme, un esforç per forjar una nova mitologia del jo poètic que continuarà essent present en els altres dos poemaris: De robots i màquines o un nou tractat d'alquímia, premi de poesia de Pollença (2017) i Reina de rates: crònica d'una època, premi de poesia Miquel Martí i Pol (2020). Alguns dels seus poemes han estat traduïts al francès, l'italià, el castellà i l'anglès. Fa recitals de poesia per aquests mons de déu.
El poeta comenta:
- Que m'hagi designat l'Adrià Targa significa que li dec unes cerveses i un agraïment generós amb conversa. Si digués que no m'ha fet il·lusióque m'hagi designat, estaria mentint descaradament.
- He designat en Guim Valls perquè l'admiro profundament: és un dels millors poetes de la seva generació i, també, és una bèstia recitadora que fa gust de sentir.
Guim Valls
14 de juny, a les 12 h al pati de l’ARTeneu (C.de Sant Joan, 35)
Guim Valls (Barcelona, 1992) ha publicat els llibres de poesia Quincalla del segle (Roure Edicions, 2015), La mà dins la roda (Viena Edicions, 2017) i Pitó (Edicions Poncianes, 2020). És membre del grup d’acció i improvisació poètica Nicomedes Mendes.
El poeta comenta:
- Que m'hagi designat la Raquel Santanera em fa una il·lusió especial perquè, a banda de ser una molt bona amiga, la considero una poeta potentíssima amb un discurs molt esmolat sobre les xacres de l'ara i aquí. A més, és una dinamitadora cultural de categoria.
- Li vaig dedicar aquest poema:
A la Raquel Santanera
Ben mirat, tothom, que ben mirat no és ningú, treballa al circ. O més ben dit, treballa per al circ. Per dir-ho encara millor, hi fa la feina més bruta: canvia l’aigua al pallasso. També, siguis qui siguis, de tant en tant pot ser que et toqui d’enfilar-te al cim de la carpa per retirar el cadàver de l’estrella que un mal llamp ha fulminat, i posar-ne una de nova. Ara el públic fa servir les teves mans per adormir amb aplaudiments l’última fera. Un espontani surt a la pista i amb estranys moviments circulars de tot el cos pretén descriure les volutes retorçades de fum blau que és el diner. Llums apagats, i un regueró de brases lúbriques us mena a saltirons cap a la nit de fora, on ja us espera la carrossa perquè algú la porti en braços.
- Si el cicle no acabés amb mi designaria la Núria Martínez-Vernis pel concepte obert i sense manies que té del que és o pot ser un recital de poesia, i perquè cada vegada és més a prop del seu propi primat.
El cicle “Ús abusiu d’ell i ella” uneix cultura i gènere per mitjà de la poesia
L’organitza l’Ajuntament de Sabadell i l’Arteneu, en el marc de la Capitalitat de la Cultura Catalana
L’Ajuntament de Sabadell i l’Arteneu han organitzat un cicle únic, sota el títol Ús abusiu d’ell i ella, on la força de la poesia uneix cultura i gènere. Els i les poetes s’alternaran un dissabte al mes, de 12 a 14 h, al pati de la icònica seu de l’Arteneu, la Casa Taulé, per oferir, en format vermut, el millor de la seva obra poètica i acostar el millor de la poesia catalana al públic de Sabadell. L’activitat s’emmarca en el programa d’actes de la Capitalitat Cultural Catalana.
A mode de relleu, el o la poeta convidada lliurarà el testimoni per al mes següent a un altre i explicarà els motius pels quals designa l’autor o autora. És per això que Ús abusiu d’ell i ella esdevé un cicle únic i excepcional, perquè la programació l’han fet els mateixos protagonistes: cada poeta n’ha escollit un altre.
Aquesta alternança fa encara més especial aquest cicle perquè uneix cultura i gènere, poesia amb equitat. Una iniciativa amb tants homes com dones que escriuen poesia i obert també a altres opcions que les binàries.
Antoni Clapés obre el camí
El cicle comença el dissabte 26 d’octubre, a les 12 del migdia, amb Antoni Clapés, poeta sabadellenc, traductor, crític literari i editor. Clapés ha convocat per al 30 de novembre la poeta Mireia Calafell, una veu poètica mereixedora del Premi Carles Riba de Poesia i La Lletra d’Or. Ella, al seu torn, ha triat Eduard Escoffet, que protagonitzarà la sessió del 14 de desembre. És un poeta i agitador cultural que ha explorat diferents vessants poètiques com la poesia visual, la instal·lació, l’acció i la poesia sonora.
Escofett aposta per la qualitat i interès de Roser Domènech per al 18 de gener, amb diferents llibres publicats com Blanc és oblit, Teixeixo cortines d’aire i La mare i el Buit i De tanta llum al 2024. Domènech considera que hi ha un poeta que cal conèixer i reconèixer: Dídac P. Larriga, que, a més, és escriptor, periodista, editor i traductor especialitzat en el diàleg intercultural i interreligiós. Serà dissabte, 15 de febrer. Ell, al seu torn, ha designat Laia Llobera per al 15 de març. Poeta, assagista i traductora premiada des del seu primer poemari.
Llobera vol que en aquest cicle no hi falti Adrià Targa per al mes d’abril –dissabte 19-, amb diversos poemaris publicats com Liorna, guardonat amb el Premi Vicent Andrés de Poesia. Aquest darrer ha nomenat per al 17 de maig, com la seva successora dins del cicle, Raquel Santanera, poeta reconeguda i àmpliament traduïda, que també ha estat programadora de L’Horiginal i altres cicles poètics.
Raquel Santanera ha designat per tancar el cicle, el 14 de juny, Guim Valls, poeta i rapsode català que ha publicat diversos llibres i enregistrat el CD Graveland.
Arteneu
El pati de la Casa Taulé, seu actual de l’Arteneu, és un dels espais a l’aire lliure més icònics de la vida cultural de la ciutat, un escenari conegut per acollir manifestacions artístiques en un entorn íntim i recollit. La poesia ha estat protagonista de vetllades inoblidables. Per exemple, encara hom recorda una presentació, l’any 2011, del Quadern de Versàlia dedicat a Rilke, amb un pati ple a vessar.
L’Arteneu és un espai actiu i creatiu per a infants i joves amb necessitats educatives especials a Sabadell. Des de l’entitat s’utilitza l’art i les seves diferents expressions per generar un canvi en el desenvolupament integral de la persona.
L’equip de persones que el formen tenen la missió de crear un entorn procliu per al desenvolupament de les persones de 5 a 18 anys i així millorar-ne les oportunitats i qualitat de vida, seva i de la seva família.
Paral·lelament, Arteneu té la intenció de projectar-se a la ciutat com espai que promou cultura per mitjà de les arts per a tothom i d’aquesta manera generar una transformació social.
Sabadell, Capital de la Cultura Catalana 2024
Xarxes socials de Cultura. Segueix-nos, participa!
També pots estar al dia amb l'app Sincronitzats. 
Descarrega-la aquí:
https://sincronitzats.sabadell.cat/
Sincronitzats. El nou canal de cultura a Sabadell! Ara podreu estar, més que mai, sincronitzats amb la cultura a Sabadell
Dilluns 23 de setembre de 2024 a les 09:30h
Ubicació: Auditori c. Lacy