Porgy and Bess és una òpera americana única, una fusió magistral de música clàssica, jazz i música popular. Estrenada el 1935, ha estat aclamada com una proposta icònica i intemporal que reflecteix la diversitat i les passions humanes.

L'obra ens transporta a un món vibrant, ple de vida i emocions profundes. Ens presenta personatges inoblidables com Porgy, un home amb discapacitat que lluita per trobar l'amor i la dignitat, i Bess, una dona atrapada en un món de conflicte i temptacions.

Amb temes com "Summertime", "It Ain't Necessarily So" i "I Got Plenty o' Nuttin'", interpretats pel virtuosisme i sota el paradigma improvisatori de Marco Mezquida, cada nota ens transportarà a l'ànima profunda de l'experiència humana.

Marco Mezquida Trio:

Marco Mezquida, piano

David Xirgu, bateria

Marko Lohikari, contrabaix

Orquestra Simfònica del Vallès

Víctor Pablo Pérez, director

PROGRAMA:

Aaron COPLAND Retrat de Lincoln

George GERSHWIN Porgy and Bess

1a PART. Aaron Copland (1900-1990)
Retrat de Lincoln 

2a PART. George Gershwin (1898-1937)
Porgy & Bess (symphonic picture)

Marco Mezquida_piano

David Xirgu_bateria

Marko Lohikari_contrabaix

Òscar Camps_narrador Orquestra Simfònica del Vallès

Víctor Pablo Pérez_director

Durada aproximada: 75 minuts

Amb la col·laboració: Per cada entrada venuda, l’Orquestra Simfònica del Vallès donarà 1 euro a Open Arms, que serà destinat íntegrament a les seves missions.

"UNA ALTRA MÚSICA CLÀSSICA!"

Albert Beorlegui i Tous. Comentarista cinematogràfic

El gran patrimoni que representa la música europea i que abraça, amb generositat, els darrers cinc segles, ha provocat que no tinguem presents altres produccions musicals que també seria interessant conèixer. I una d’aquestes produccions és la nord-americana. La joventut del seu país ha fet que tinguem poques oportunitats de poder-ne escoltar el patrimoni musical.

Avui podrem gaudir d’una d’aquestes oportunitats que sovint ens brinda l’Orquestra Simfònica del Vallès de fugir de “la zona de confort”, com es diu ara, per tal de descobrir una altra música que, d’altra banda, ja gaudeix des de fa molts anys de la consideració de “clàssica”.

Començarem amb Retrat de Lincoln, una de les peces més conegudes d’Aaron Copland (1900-1990), que no només va compondre música per a concert, sinó que també va ser pianista i director d’orquestra, va conrear el jazz i va escriure bandes sonores, un terreny en el qual va obtenir un Oscar per la partitura que va compondre per a l’extraordinària The Heiress (‘L’hereva’), de William Wyler (1949). Una de les seves peces més populars és la que escoltarem avui, un encàrrec del director d’orquestra Andre Kostelanetz per a l’Orquestra Filharmònica de Nova York.

Retrat de Lincoln va acompanyada de la lectura d’alguns escrits d’aquest president nord-americà. Des que es va estrenar, el 1942, els textos han estat llegits per persones com l’astronauta Neil Armstrong, els actors Henry Fonda, Tom Hanks, Katharine Hepburn, Charlton Heston, Paul Newman i Gregory Peck, o els presidents Barack Obama  i  Bill  Clinton,  per  només esmentar-ne uns quants. En aquesta ocasió, els llegirà l’activista social Òscar Camps, fundador d’Open Arms. Tota una declaració de principis. 

L’altra peça del repertori és una selecció de Porgy and Bess (1935), l’òpera més famosa del músic i pianista George Gershwin (1898-1937), autor d’obres molt conegudes, com Rhapsody in Blue (1924) o Un americà a París (1928), però també de grans musicals de Broadway, com Lady, be Good (1924) o Oh, Kay! (1926).

Porgy and Bess està ambientada a principis dels anys trenta del segle XX en un suburbi de Charleston habitat per població afroamericana, en una trama no exempta d’elements sòrdids (droga, proxenetisme, pobresa), però que representa un vigorós i magnífic retrat d’una part de la societat de l’època. Des de la seva estrena ha estat envoltada de polèmica a causa de reflectir estereotips racials, i fins als anys setanta no se la va considerar una òpera “de veritat”. Sortosament, el temps acostuma a posar les coses a lloc (tot i que no sempre), i avui podrem gaudir d’aquesta esplèndida combinació de jazz, música popular i música “clàssica”, amb temes com el famosíssim “Summertime”, convertit en un estàndard de la música americana. 

I  tindrem  la  sort  de  fer-ho acompanyats de l’hipnòtic virtuosisme de Marco Mezquida, que ja ha tocat amb la Simfònica del Vallès en dues ocasions, l’any 2021 i el 2023, en què va presentar el seu magnífic Concert per a piano i orquestra “Talaiot” .

Gaudim, doncs, d’aquest concert amb un repertori que, apartant-se del convencional, no deixa de ser de música clàssica.

De “l’altra” música clàssica.