PLÀNOL DE SABADELLAdreces i telèfons d'emergènciesFARMÀCIES DE GUÀRDIARESTRICCIÓ DE TRÀNSIT
CA EN ES

20 04 2017

El consistori ha estat reconegut amb un 98,02 % de compliment en transparència...

Inclourà un concurs de curts audiovisuals relacionats amb l’àmbit animal, #animalsabadell...

La recuperació del Parc del Nord és una iniciativa prioritària per al Govern municipal per moltes i diverses raons. D’una banda perquè ha estat una de les zones que ha patit amb més intensitat les obres del perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i ara, a punt d’acabar-les, cal recuperar per a la ciutadania aquest gran espai verd que hem perdut durant anys. De l’altra, perquè és una possibilitat única de dissenyar el futur d’aquest àmbit de la ciutat i fer-ho amb els paràmetres d’ecologia urbana que volem aportar perquè sigui ambientalment sostenible. Aquest projecte ha d’assentar les bases d’una nova manera de fer, que permeti dignificar els espais públics i donar-los un ús social, indissociable de l’esforç continu en la millora de la qualitat ambiental.

Estem convençuts que per aconseguir la millor proposta per al Parc del Nord cal una mirada innovadora, que permeti replantejar l’espai en el seu conjunt. No només és necessari completar el projecte del Parc del Nord amb nous usos i estructures de camins, sinó que cal la seva integració en la trama urbana. La falta de connectivitat actual entre barris i parcs és un problema a resoldre, generat per una preponderància del vehicle privat per sobre dels espais i recorreguts per a vianants i bicicletes. L’altre gran repte és cosir els fragments del Parc dividits per la trama urbana, especialment entre els carrers de Vinhamala i de Corones.

El nostre objectiu és la creació d’un corredor urbà biològic de caràcter.

Metropolità. El que distingeix una ciutat metropolitana d’una petita o mitjana aïllada és que té un sistema d’espais lliures, sovint fragmentats, i uns altres elements d’urbanitat. Sabadell té espais potencials per desenvolupar al conjunt de la ciutat amb aquest caràcter metropolità.

Volem que el futur Parc del Nord sigui un projecte vertebrador que relligui els espais lliures emblemàtics de la ciutat: el Bosc de Can Deu i el Parc Agrari al nord, la cornisa del Ripoll a l’est, el Parc de la Clota al sud i  el Parc Catalunya a l’oest.

Parlant del Parc Catalunya, deia l’exalcalde Toni Farrés que un dels seus objectius “de caràcter social i popular, era dotar la ciutat d'un gran parc urbà”. Recordava que “la urbanització del Parc de Catalunya havia estat llargament reivindicada pels ciutadans” i que “rescatar una zona edificable per a parc públic va ser un símbol de l'esperança de recuperació de la ciutat. Les organitzacions veïnals van iniciar el treball amb campanyes, ocupacions i plantades d'arbres. L'Ajuntament va consolidar aquest procés i va convertir el desig en realitat”[1]. 

Seguint el seu exemple, volem fer del Parc del Nord una altra zona rescatada, aquesta vegada d’unes obres que el veïnat ha patit durant anys i que han condicionat l’ús de l’espai públic. Ho farem conjuntament amb els agents cívics de la zona i, especialment, amb la Comissió del Parc del Nord. Volem convertir el desig de la ciutat en realitat, com vam fer abans amb el Parc de Catalunya.


[1] CODEM. Eix Macià Sabadell, una experiència de centre metropolità (1995), editat pel Consorci per al Desenvolupament de l'Eix Macià

 

El Parc com a element estructural de ciutats metropolitanes i innovadores.

A la dècada de 1990 Sabadell es projecta al territori amb un marcat caràcter metropolità, especialment amb el projecte del Parc Catalunya i l’Eix Macià, que enguany es culmina amb l’obertura de l’estació de FGC que connectarà aquest espai a diverses escales metropolitanes.

El parcs de la ciutat i la seva disposició en la trama urbana els assenten com a espais oberts i estructuradors, de característiques especials que per les seves qualitats i dimensions es poden denominar Parcs Metropolitans.

El que distingeix, per tant,  una ciutat metropolitana d’una ciutat petita o mitjana aïllada és que podem trobar un sistema d’espais lliures complexos, sovint fragmentats, i amb uns elements d’urbanitat que en determinen el  caràcter metropolità. Sabadell, en el seu si, té espais potencials latents encara per desenvolupar al conjunt de la ciutat amb aquest caràcter metropolità. En aquest cas parlem del PARC DEL NORD.

El Parc com a vertebrador de la infraestructura verda a la ciutat

El concepte de parc, el qual volem desenvolupar es refereix a una entitat formada per addició d’elements fonamentals que compleixen les següents condicions:

    • Espais urbans amb el verd com a element protagonista de la seva composició, un espai obert que presenta traces antròpiques en base a criteris estètics i funcionals.
       
    • Espais que volen ser porta d’entrada d’una natura parcial però aportadora de diversitat.

    • Espais urbans sobre sòl de propietat i ús públics, gestionats per l'administració pública i que poden arribar a comptar amb institució cívica pròpia.

    • Gràcies a la seva gran dimensió propicia la diversitat i la barreja de llocs i espais per a l’encontre i el gaudi, que abans que res dignifiquen la trama urbana en què són immersos; generen un imaginari positiu entre els seus habitants que l’envolten en els quals se’n pot destacar el seu servei a les necessitats d'esbarjo a múltiples escales, local, metropolitana, i comarcal. Alhora, pel seu potencial, pot oferir un seguit de serveis, dotacions, activitats i esdeveniments amb poder d'atracció que transcendeix l'àmbit local.

L’espai es troba en els Districtes II i III de la ciutat, al límit nord de la ciutat . És un gran corredor verd fragmentat i delimitat pels barris de Can Deu, la Plana del Pintor, Ca N’Oriac, Sant Julià i el Torrent del Capellà, el qual té una vocació potencial de connexió i vertebració amb el Parc de la Clota situat al barri de Can Puiggener i al Parc Fluvial del Riu Ripoll .

El Parc Fluvial del Riu Ripoll és un aglutinador de fauna i flora que té com a espina vertebradora el riu, que segueix diferents municipis del Vallès.

La configuració del Parc del Nord és de tipus allargat, amb diferents graus d’amplada N-S, i, per la fragmentació urbana que presenta, es defineix en quatre sectors:

  1. Des de la plaça de la Primavera fins a l’Avinguda de l’Alcalde Moix. Aquesta peça, s’ha d’entendre i pensar conjuntament amb dos condicionants físics que transcorren en paral·lel amb la zona verda.

  2. La Ronda de Collsalarca com a vial important del sector, que marca la frontera Sud entre l’espai de Parc i la trama urbana i és la via ràpida d’injecció i ejecció de mobilitat de la zona.

  3. L’enllaç entre l’avinguda d’alcalde Moix i el parc de la Clota. Sector que inclou la reducció de la rotonda i el nus viari amb la carretera de Prats i els enllaços amb el Parc de la Clota. 

  4. La cornisa del Riu Ripoll, com a límit natural físic de l’espai. El tall vertical en talussos bolca tot el Parc sobre el Riu Ripoll. Aquest fet configura per sí mateix un aspecte important a l’hora de pensar el projecte en la seva globalitat.

El Parc, des del Nord-Oest, entès dins els límits marcats per la Plaça de la Primavera i Avinguda d’Alcalde Moix, es vol connectar amb el Parc de la Clota i el Parc Fluvial del riu Ripoll. En aquest darrer tram troba una gran fractura en el nus viari format per la rotonda de la carretera de Prats de Lluçanès. Altres dificultats afegides però que representen grans oportunitats d’enllaç amb el riu són la secció de vial Puig de la Creu i els seus marges.

La carència de connectivitat actual entre barris i parc; i entre les parts del parc, és un problema a resoldre, generat per una preponderància absoluta del vehicle privat en els recorreguts intra ciutat per sobre dels espais i recorreguts per a vianants i bicicletes.

L’altre gran repte és cosir els fragments del parc dividits per trama urbana edificada, especialment la peça compresa entre el carrer de Vinhamala i el carrer de Corones, que pot jugar un paper de connector subtil on el parc penetri pels carrers amb elements urbano-naturals, on la Ronda de Navacerrada pot tenir un paper primordial en aquest sentit.

Quatre àmbits són els que conformen bàsicament el Parc del Nord

  • 1.A. Compren l’àrea que va de la Plaça de la Primavera fins al carrer de Vinhamala. L’àmbit està urbanitzat fruit de la reposició de la urbanització de les obres de perllongament dels FGC. Alberga la infraestructura soterrània de cotxeres de FGC i la nova estació del Parc del Nord.

  • 1.B. Ronda de Navacerrada, situada entre el carrer de Vinhamala i del carrer de Corones. Es una vial Format per un teixit d’edificis baixos. En aquest vial es recolzen els equipaments del barri, la biblioteca, la piscina i la sala polivalent. Amb una superfície de 11.551 m2 fa de connector natural entre l’àmbit 1 i el 3. El carrer en tot el seu àmbit va ser urbanitzat, un cop acabades les obres del túnel. Resta pendent la urbanització de la Plaça de Navacerrada o Plaça de les Palmeres.

  • 1.C. Comprèn l’àrea que va entre el carrer de Corones i el carrer dels Clavells. Fruit de la ocupació superficial del túnel i de la situació del pou d’atac, la topografia es va veure modificada. En aquest espai es recolza el camp de futbol. Tot i haver estat modificat topogràficament,  actualment resta sense urbanitzar. L’única aportació ha estat la plantada d’arbres nous.

  • 1.D. Situat entre carrer dels Clavells i la rotonda de carretera de Prats de Lluçanès. En aquest sector està situat l’ equipament esportiu Pavelló Nord. La seva topografia també va ser modificada lleugerament i també resta sense urbanitzar. La darrera nova aportació ha estat la plantada d’arbres nous.

Altres àmbits singulars

Són l'objecte d’aquest concurs i que han de tenir un factor d’innovació transcendent en el temps i en l’espai:

  • 2.A. Ronda de Collsalarca. Vial frontera entre el Parc i la trama urbana.  

  • 3.A. Rotonda de la carretera de Prats de Lluçanès. Nus viari que dificulta la connectivitat entre Parcs.

  • 3.B. Carrer de Puig de la Creu i espais residuals als entorns del Camp de futbol 

  • 4.A. Cornisa del Ripoll Districte III, carrers de Vosges i de les Magnòlies

  • 4.B. Cornisa del Ripoll Districte II, Ronda de Maria Gispert i Passatge de les Escoles

 

Localització: