www.sabadell.cat

Llegir més...

Els plans locals de drogues són un element bàsic per a la planificació i el foment de polítiques de salut i intersectorials orientades a millorar la qualitat de vida, tant de les persones consumidores de substàncies amb potencial addictiu, com de la resta de la ciutadania. Són instruments que permeten aglutinar totes les actuacions preventives que es despleguen a nivell local, ja siguin de caràcter universal, selectiu, indicat o determinat.

El consum d’alcohol, tabac, cànnabis i d’alguns medicaments com per exemple, benzodiazepines i hipnosedants, així com la resta de substàncies psicoactives amb potencial addictiu són el principal objecte dels plans locals. Però també ho és el conèixer i actuar sobre els factors bio-psico-socials que poden actuar com a protectors o, al contrari, com a facilitadors, de l’ús i abús d’aquestes substàncies.

A hores d’ara l’experiència aportada pels i les professionals, l’increment del coneixement científic rellevant i cada vegada més sòlid, tant en l’àmbit epidemiològic com experimental, són fonamentals com també ho és la necessitat d’adequar les accions a unes necessitats socials que evolucionen constantment i que se sumen als cada cop més sofisticats i complexos condicionants del consum de drogues.

Els municipis tenim la possibilitat, i també la responsabilitat, d’afavorir polítiques intersectorials que modulin l’impacte del consum de substàncies amb potencial addictiu entre la població.

Per això, i comptant amb la participació de diversos agents clau, hem elaborat aquest document de bases. Al document s’hi formula la proposta d’organització; s’hi defineixen els principis rectors i objectius i s’hi proposen 5 eixos de treball (educació, temps de lleure, comunitat, tractament i reinserció, coneixement i recerca).També s’hi descriu la metodologia que s’ha seguit per elaborar-lo i inclou una aproximació a la realitat del consum a Sabadell.

D’altra banda, el document inclou documents annexos que són vius, en el sentit que s’han d’anar actualitzant (cartera de serveis) o que tenen un caràcter pràctic, per exemple el capítol d’orientació a l’avaluació.

Creiem que el Pla Local de Drogues de Sabadell (PLDS) ha de ser l’instrument clau per ordenar i potenciar els recursos que ja existeixen a la ciutat i també per promoure el desplegament de dispositius o actuacions que responguin a necessitats no cobertes, tenint molt en compte les circumstàncies que situen determinades persones, famílies o grups socials en posicions més fràgils i vulnerables.

Accès al pla local de drogues

Llegir més...


SOBRE DROGUES	ALCOHOL	TABAC	CÀNNABIS	BEGUDES ENERGÈTIQUES	NORMATIVA

Sobre drogues

Què és una droga?

Una droga és una substància que introduïda a l’organisme per qualsevol via d’administració, produeix una alteració del funcionament natural del sistema nerviós central de la persona.

Se sol prendre per a buscar plaer però a la vegada també suposa exposar-se a possibles riscos, així com és susceptible de crear dependència, ja sigui psicològica, física o ambdues.

Totes les drogues al mateix sac?

No totes les drogues són iguals. Algunes generen més addicció altres no tanta, algunes tenen efectes immediats més visibles, altres van deixant petjada que és més visible a llarg termini. Els efectes del consum no depenen només del tipus de droga sinó també de les característiques físiques i psíquiques de la persona i de l’entorn en que es fa el consum. Hi ha drogues legals i il·legals. L’alcohol, el tabac i els hipnosedants, tot i estar legalitzades i integrades a la societat, també són drogues.

Les drogues són un problema?

Si bé és cert que tot consum, per esporàdic que sigui, predisposa a un risc implícit en si mateix, no tots els consums que es duen a terme acaben sent problemàtics, els consums poden ser de més o menys risc. Està a les mans d’un mateix/a decidir.

El risc i perjudicis tenen a veure amb la forma de consumir, les característiques de la persona, les expectatives, els tipus i quantitat de droga, les circumstàncies de l’entorn, el context... per això és important estar informats per a prendre les decisions amb coneixement, responsabilitat i actitud crítica.

Com és que no tothom que pren drogues s’hi enganxa?

Hi ha moltes maneres de consumir. Es podria dibuixar una línea de consum que va des del no haver provat mai cap droga a la dependència, passant pel consum experimental, l’ús, el consum de risc o l’abús. No sempre és fàcil situar-se en un tipus de consum o altre, però la dependència a la droga, el "estar enganxat/da", se situaria al final del procés, a on la majoria de persones no hi arriben.

Quan es considera que una persona fa un consum abusiu?

S’entén que es fa un consum abusiu quan la relació de la persona amb les drogues produeix conseqüències negatives per el propi consumidor/a o en l’entorn, sigui per la quantitat, la freqüència o per la pròpia situació física, psíquica o social. Un consum en poques quantitats però regular o un consum irregular de grans quantitats, es poden considerar abusius ja que poden suposar riscs i problemes.

Què és la dependència?

Es considera que hi ha dependència a una substància quan es desenvolupa una pauta de comportament desadaptatiu amb dificultat de controlar la quantitat o freqüència de consum d’una substància. Amb la dependència, el cervell necessita la droga per a funcionar i la persona sent una necessitat de consumir que passa per davant d’altres aspectes que abans eren importants, encara que comporti conseqüències negatives, sigui de salut, econòmiques o de relació amb l’entorn.

La dependència pot pot ser:

-Física: quan l’organisme s’ha acostumat a la presència de la substància i la requereix per al seu funcionament normal.

-Psicològica: és l’impuls que porta a consumir regularment una droga per a mantenir la sensació de benestar i evitar el malestar produït per la manca de consum.

Perquè cada cop en necessito més?

Si una droga es pren habitualment, la persona acaba generant tolerància a aquesta substància. La tolerància es dona quan la persona necessita cada cop prendre una dosi més gran per a obtenir els mateixos efectes.

Quan això es dona, es una senyal d’alarma que indica la possible presència d’un consum abusiu que acabi portant problemes. Per tant, el notar cada cop menys els efectes de la droga, no és una senyal de fortalesa ni resistència, sinó que el cos s’hi ha acostumat i fins que no hi ha una quantitat més elevada no en percep els efectes.

Què és la síndrome d’abstinència?

La síndrome d’abstinència és el senyal que hi ha una dependència a una droga.

Es dona quan un organisme acostumat a funcionar amb la presència d’una droga, pateix els efectes de la retirada d’aquesta. Els efectes són variables segons la substància (neguit, contraccions musculars, sudoració, tremolors, nàusees etc), al tornar a consumir la droga desapareixen aquests efectes i aquest fet contribueix a que es mantingui el consum. Els símptomes de la síndrome d’abstinència també acabaran desapareixent si no es torna a consumir la droga, però tardarà una mica més.

Alcohol

Hi ha mètodes per eliminar l’alcohol més ràpidament?

No. Un cop l’alcohol ha arribat a la sang, el fetge el va metabolitzant a una velocitat constant que no varia amb cap dels procediments amb què es provi d’accelerar-ho. Ni vomitar, ni dutxar-se amb aigua freda, ni prendre cafè, no serveixen per eliminar l’alcohol més de pressa. Tot i que pot fer que hi hagi la sensació d’estar més despert, no l'eliminen.

Tabac

Millor el tabac de “liar”?

Cada cop es consumeix més tabac de “liar” o de cargolar... els motius que s’escolten d’aquest canvi de tendència fan referència a que és més econòmic, més natural, es fuma menys, menys perjudicial, és més controlable, més fàcil deixar-ho... tot això sona força bé però desafortunadament la majoria d’aquests arguments són falses creences, que al fer sentir bé a la persona fumadora, aquesta s’hi aferra ràpidament.

Cal tenir en compte que en la pipada d’un cigarret fet a mà es crema més paper que quan es fa una pipada d’un cigarret manufacturat, això suposa més quantitat de monòxid de carboni (afectant al sistema pulmonar i circulatori). També hi ha estudis que indiquen que les persones que fumen cigarretes fetes a mà consumeixen dosis superiors de nicotina, bé perquè el tabac per cargolar en conté més o perquè es fan pipades més intenses.

A més encara que sigui tabac de cargolar, no significa que no porti una gran quantitat d’additius i elements nocius.

Què passa amb les cigarretes electròniques?

Les cigarretes electròniques, o “vapers” per als que les volen vendre, són aparells, generalment en forma de cigarreta, que vaporitzen una barreja de nicotina i altres compostos químics i s’utilitzen inhalant el vapor produït. També n’hi ha que no contenen nicotina, però sí altres productes químics.

Estan en debat. Per una banda els fabricants defensen que no hi ha efectes perjudicials per la salut, per l’altra, diferents autoritats sanitàries discrepen i s’estan revisant estudis en que es parla de toxicitat, problemes pulmonars i substàncies cancerígenes. Cal esmentar que molts saboritzants i additius no estan suficientment testats, així doncs, seria fals afirmar que no té efectes sobre la salut. Poden facilitar una normalització social del l’ús del tabac.

Cànnabis

El cànnabis és terapèutic i sa?

S’ha vist que alguns principis actius del cànnabis tenen efectes terapèutics en certes malalties, però no vol dir que consumir cànnabis sigui sa per si sol. En cas de tenir interès per les propietats terapèutiques s’aconsella assessorar-se prèviament i administrar-lo en forma de preparats o infusió, però no fumat. El cànnabis per a ús terapèutic no té res a veure amb el consum lúdic.

És més sa fumar porros que tabac?

Alhora de comparar perillositats en les drogues s’hauria de tenir en compte diferents factors com la persona, el context, la quantitat, la freqüència etc. Sa, no ho són ni l’un ni l’altre. A més, els porros sovint es solen barrejar amb el tabac, així que a més dels components tòxics d’un, sovint s’hi sumen els del tabac.

Enganxen els porros?

El consum de cànnabis pot generar addicció, tot i que hi hagi persones que no en desenvolupen. Algunes senyals de dependència als porros es donen quan la persona comença a fumar sola, regularment, es posa nerviosa si no pot fumar... a més, sovint els porros es fan amb tabac, així doncs, és probable que es generi dependència a la nicotina.

Begudes energètiques

Begudes energètIQUÈ?

Red bull, Monster, Burn... són alguns exemples de les anomenades begudes energètiques. Tot i no ser classificades oficialment com a drogues i inclús poder-ne trobar en els supermercats entre un suc de fruita i una fanta, o no ser estranya la imatge d’un nen/a d’uns 10 anys amb una llauna a la mà... és tal la quantitat de cafeïna que porten que s’hauria de pensar dues vegades abans de comprar-les. La cafeïna està classificada com droga estimulant, que activa el sistema nerviós central (també la nicotina o la cocaïna són drogues estimulants).

Sovint les begudes energètiques generen confusió, i és que elements no en falten per a generar-ne...la confusió bé donada per la falta d’informació o quan aquesta és contradictòria o poc clara...

Algunes de les confusions i falses creences que sol haver i que cal informar-se bé abans de consumir-ne són: no diferenciar begudes energètiques d'isotòniques o refrescants, desconeixement dels ingredients (cafeïna, sucres, taurina, glucuronolactona, guaranà...), pensar que van bé per a fer esport (al ser estimulants augmenta la pressió arterial i la freqüència cardíaca, si es prenen abans de fer esport fan que el cos s’hagi activat abans d’hora i es cansi abans!), barrejar amb l’alcohol per a compensar-se els efectes (només els amaguen, això dona una falsa sensació de control i incrementa la perillositat!), o pensar que donen energia (només bloquegen el cansament temporalment, però no generen nova energia).

Normativa

Que el tabac i l’alcohol siguin legals vol dir que en puc consumir sempre que vulgui?

- La llei diu que el tabac, tot i ser una substància legal, té les següents restriccions:

La venta està prohibida a menors de 18 anys
No es permet fumar ni fer ús de cigarretes electròniques en tots els espais públics tancats, dependències de les administracions públiques, centres sanitaris i educatius, parcs infantils i vehicles de transport públic. Amb excepció de les zones habilitades pel seu consum.

- L’alcohol: també és una substància legal, però amb les seves amb restriccions:

No es permet la venda i subministrament de begudes alcohòliques a menors de 18 anys.
Els conductors de vehicles en general (ciclistes inclosos) no poden circular amb una taxa d’alcohol superior a 0,5 grams per litre a la sang (0,25 mil·ligrams per litre d’aire expirat). Per a persones novelles (menys de 2 anys de carnet), el límit d’alcoholèmia és més baix: 0,3g/l en sang i 0,15mg/l en aire expirat. Superar aquesta taxa mentre s’està conduint es considerarà falta administrativa (multa i retirada de punts).
Si una persona dóna un taxa d’alcohol en aire expirat major a 0,60 mg/l passarà a ser un delicte penal contra la seguretat del tràfic i se la pot detenir i portar-la a comissaria. El jutge determinarà la quantitat a pagar en concepte de responsabilitat civil per lesions causades en cas d’accident.

Algunes exemples en persones amb carnet de conduir de més de dos anys:

una noia de 50 kg, consumint una llauna de cervesa (330ml) amb graduació 6º, passa els 0,5 g/l sang - 0,25 mg/l aire
un noi de 70 kg, prenent un combinat, passa dels 0,5 g/l sang - 0,25 mg/l aire

I les drogues il·legals, què?

Més enllà de l’alcohol i el tabac, les altres substàncies es consideren il·legals: cànnabis, cocaïna, LSD, èxtasi, heroïna, etc.

El Codi penal considera delicte elaborar, produir, cultivar o traficar amb qualsevol d’aquestes substàncies, així com qualsevol activitat destinada a afavorir-ne el consum.

Consumir o tenir petites quantitats de drogues destinades al consum propi no és delicte. Aquestes “petites quantitats” però no queden determinades, sinó que es valora en cada cas tenint en compte aspectes com la quantitat, consum habitual, antecedents etc. El que si que queda clar és que està totalment prohibit consumir drogues en llocs, vies o establiments públics. La infracció se sanciona amb multes entre els 600 i els 30.000 euros.

Llegir més...

Si tens dubtes sobre drogues, vols saber-ne més de cada una, conèixer com t’estan afectant i què pots fer... aquest és el teu espai!. infodrogues@ajsabadell.cat.

També orientem sobre ús, mal ús i abús de pantalles. infopantalles@ajsabadell.cat

Què és el SAIDP?

El Servei d’Assessorament i Informació en Drogues i Pantalles, és un servei de l’Ajuntament de Sabadell que treballa per la prevenció del consum de drogues i problemàtiques relacionades. També s'hi atenen consultes relacionades amb el mal ús o abús de les pantalles (xarxes socials, jocs, mòbil) en adolescents i joves de Sabadell.

A qui es dirigeix?

S'hi ofereix atenció individualitzada per a orientar i assessorar a:
Adolescents i joves amb inquietuds o problemes relacionats amb es drogues i/o pantalles Familiars o persones properes dels adolescents i joves Professionals de l'entorn dels adolescents i joves

Com treballem?

La filosofia del servei es basa en els principis del respecte a la individualitat de cadascú i la confidencialitat.

Pretén ser un espai on els adolescents i joves o altres persones de l'entorn, puguin parlar obertament sense sentir-se jutjats, informar-se, exposar les seves inquietuds o preocupacions, reflexionar, ser crítics i adquirir responsabilitats en les seves decisions.

La persona responsable del servei i que realitzarà els assessoraments és en Xavi, psicòleg amb experiència en l'àmbit clínic, social i juvenil.

Llegir més...

El Consell de Salut és un òrgan de participació sectorial, constituït al desembre de l'any 2000, que té com a objecte estimular i canalitzar la participació de la ciutadania i de les seves associacions en la gestió estratègica dels afers relatius a l'àmbit de salut.

Pretén potenciar la participació ciutadana, assessorar i donar elements per a la validació dels programes duts a terme per l'administració, promoure la coordinació entre les institucions, les entitats i l'Ajuntament, afavorint la responsabilització dels ciutadans en les polítiques de salut de la comunitat.

El Consell de Salut es regula i s'organitza tal com estableixen els seus estatuts, aprovats pel Ple municipal en data 27 de setembre del 2000.