Juny 2016
LA VIOLÈNCIA ESTÈTICA
Una modalitat no prevista per la legislació però amb els mateixos efectes negatius
Tradicionalment quan s'aborda la temàtica de la violència contra la dona, sovint l'atenció és concedida de manera predominant a la violència física, verbal i psicològica, fonamentalment exercida per l'home contra la seva parella dona, així com a la violència sexual, laboral o institucional, entre d'altres.
No obstant això, les nostres societats contemporànies experimenten una sociopatia, és a dir, una malaltia social, ja que la violència s'ha fet cada cop més complexa, diversificada, massificada i institucionalitzada. Les dones són víctimes d'una forma de violència poc atesa i no tipificada en la normativa jurídica dels països, però que ha assolit grans proporcions i s'ha cobrat la vida d'una multiplicitat de dones. Ens referim a la violència estètica.
Aquesta violència estètica es concreta amb la consolidació d'una bellesa mercantilitzada, seriada, reproduïble, uniforme, estandarditzada, massificable i descartable, d'acord amb el procés de racionalització, mercantilització, industrialització i tecnificació de la societat.
A raó del que s'ha exposat, és possible afirmar que la nova bellesa es caracteritza per:
1. La subvaloració del cos biològic, en correspondència a la lògica de la modernitat, de control de la natura. Des d'aquesta perspectiva, el cos ja no és concebut com un tot, ja no és per sentir-ho, cuidar-lo, respectar-lo i valorar-lo. Per contra, és considerat com un objecte d'exhibició; la modernitat ha presidit el procés de fragmentació del cos, ara concebut com parts modificables, intercanviables i intervenibles, establint així el culte al cos com a fenomen social.
2. L'absència de defectes, les característiques neonatals i l'eterna joventut són aspectes considerats altament atractius. El mercat de la bellesa està dirigit a les joves i a promoure la il·lusió de la joventut a les que ja no ho són. Aquest fet es fa manifest en l'exclusió de les dones adultes en la publicitat i en la indústria de la bellesa.
3. L’exacerbació i aprofundiment del rebuig a la "lletjor", la qual històricament s'ha definit com aquella propietat d'una persona o cosa que no és agradable a la vista, capaç de produir desplaer, considerat poc estètic, repulsiu, dissonant, i que en l'actualitat es constitueix com a element per a la construcció d'estigmes.
4. L'exclusió de tota bellesa alternativa a l'europea, el que és diferent no és bell, la qual cosa es fa manifest mitjançant l'exclusió o limitada presència de diversitat racial, ètnica i fenotípica en la indústria de la moda i publicitària.
Aquests fets en el seu conjunt creen les condicions per a la realització de modificacions del cos, principalment a través de procediments quirúrgics invasius, els més comuns: rinoplàstia, implants de glutis, de pits, liposucció, així com la injecció de substàncies prohibides com els biopolímers.
Però ens hem parat a pensar quins són els factors causals que intervenen en la decisió de modificació corporal? Entre elles podem considerar a grans trets:
1. Patologies d'ordre psicològic individual. Les modificacions estètiques han estat utilitzades com a via d'escapament davant les insatisfaccions de les persones pel que fa a la vida moderna, on el consum permet aparentment superar les frustracions, traumes, rebutjos, preocupacions, vergonya, culpes, complexos, odi i obsessió pel que fa al cos.
2. Els mitjans de comunicació i la indústria cosmètica construeixen, reconstrueixen, promouen, propaguen, perpetuen i imposen imaginaris, arquetips, il·lusions, models i estàndards de bellesa inassolibles a través de la quotidianització de la imatge i missatges d'estrelles, models i cantants que distorsiona la realitat, impedint -principalment a les dones- trobar patrons de referència.
3. La democratització de la cirurgia estètica i la consolidació del cirurgià estètic com a déu de la modernitat. En el passat les modificacions estètiques van ser principalment consumides per grups de dones d'elevats recursos econòmics i poder adquisitiu, fonamentalment aquelles que feien vida als mitjans de comunicació, informació i difusió massiva. En l'actualitat, les dones per realitzar-se aquests procediments i intervencions en els seus cossos són capaces de gastar els estalvis de tota una vida, sol·licitar préstecs a familiars, amistats, crèdits bancaris i endeutar-se per elevades sumes de diners, vendre els seus béns i fins i tot prostituir-se. A més d'això, l'accessibilitat a aquests tractaments, es troba estretament lligada a una baixada en els preus, que pot ser explicada per la realització d'aquests procediments en llocs no certificats, així com, la utilització de substàncies i materials no aptes per al ús mèdic.
4. L'establiment del cànon de bellesa femení com una nova forma de misogínia. El patriarcat ha dissenyat noves formes i mecanismes per a l'exercici de la tirania sobre la dona. Ja no es manifesta com en el passat a la negativa de l'exercici del sufragi, les dificultats en la inserció laboral i l'encara estesa violència física, sexual i psicològica; en l'actualitat l'establiment del mite de la bellesa contribueix a desviar l'atenció de les dones d'assumptes rellevants sobre la seva situació social, així com dels espais de participació política.
5. L'expectativa patriarcal. En gran proporció, quan les dones accedeixen a la intervenció i invasió del seu cos a través d'aquests procediments, generalment estan orientades a respondre i satisfer les fantasies masculines imposades pel patriarcat, com ho són les grans proporcions, la voluptuositat, l'exuberància, la sexualitat o l'exhibicionisme. Una gran quantitat de dones accedeixen a aquests procediments com a acte de complaença a la seva parella.
6. La responsabilitat de la dona. Finalment, no podem obviar la responsabilitat de la dona com la principal causa en el procés de modificació estètica corporal i les conseqüències associades. Fer-ho suposaria la reproducció de l'esquema interpretatiu patriarcal, en el qual la dona es considera i defineix com a ésser passiu, desproveïda d'autonomia i independència. Hem de reconèixer la responsabilitat d'aquelles dones que exerceixen violència contra elles mateixes, a l'avaluar-se i valorar-se a partir dels criteris imposats per un mercat capitalista que ha cosificat, mercantilitzat i comercialitzat els seus cossos; la responsabilitat de no qüestionar, exercir resistència i obviar els patrons estètics imposats, així com accedir a sotmetre’s a cirurgies invasives, restriccions alimentàries, procediments agressors de la seva integritat, la seva naturalesa.
Unit a això, és important rescatar que aquests procediments en alguns casos tenen conseqüències:
1. L'alteració de l'estat emocional, depressió, ansietat, culpa, vergonya i aïllament social.
2. El desenvolupament natural del cos es veu aturat per la realització de cirurgies invasives a edats primerenques.
3. La preocupació excessiva pel cos i la imatge crea conductes addictives, com els trastorns alimentaris i els trastorns dismòrfics corporals.
Procediments estètics infructuosos que donen com a resultats deformitats, asimetries, perforacions, desfiguració, mutilacions i, en el pitjor dels casos, la mort.
Per aquesta raó es fa necessari augmentar els esforços per visibilitzar aquest fenomen, així com la conscienciació i intervenció social que permeti prevenir i minimitzar l'impacte d'aquesta problemàtica que afecta cada vegada més a les dones, però també als homes de les nostres societats contemporànies.
Esther Pineda G.
Doctora en Ciències Socials, Magister Scientiarum en Estudis de la Dona, Sociòloga UCV. Escriptora i Fundadora de EPG Consultora de Gènere i Equitat.
Font: http://wsimag.com/es/economia-y-politica/14107-violencia-estetica. Traducció pròpia.
La igualtat, de Laia Fàbregas
A principis d'any, al Canadà, va néixer una criatura que es diu Storm i que ja ha sortit en diversos mitjans de comunicació mundials. Storm deu la seva fama al fet que els seus pares han decidit no explicar a ningú si és un nen o una nena. Els únics que ho saben són els seus dos germans més grans, una amistat de la família i les dues llevadores que van assistir al part. La resta d'amics i familiars hauran d'esperar que la criatura creixi i l'evidència la delati.
La idea d'aquests pares és que fan un "homenatge a la llibertat i a la possibilitat d'escollir, en lloc de posar barreres" a la criatura. Pensen que d'aquesta manera decidirà més lliurement qui vol ser, sense sentir-se cohibit (o cohibida) per les normes socials que defineixen com han de ser els nens i com han de ser les nenes.
Storm es vesteix un dia de rosa i l'altre de blau. Els seus pares barregen els pronoms femenins i masculins quan s'hi refereixen i ja estan farts d'explicar la seva teoria cada vegada que algú els pregunta si aquella coseta tan bufona és un nen o una nena. Però ells continuen a la seva. Només van canviar d'estratègia durant unes vacances a Cuba, per pura necessitat. Com que el seu castellà no era prou bo per explicar la història amb pèls i senyals a tothom que els fes la pregunta omnipresent, van llançar una moneda a l'aire i, per uns dies, Storm es va convertir en un nen. I què feia la gent quansabiaque eren davant d'un nen? L'afalagaven amb comentaris sembrats de connotacions masculines: "Quin nen més gran", "Quin nen més fort". I va quedar ben clar que tan bon punt es dóna a conèixer el sexe d'una criatura, un remolí de convencionalismes s'activa al seu voltant. És a dir, que Cuba encara va donar més arguments als pares per continuar la seva croada asexuada.
A Estocolm hi ha una llar d'infants que treballa amb un objectiu semblant. Egalia va néixer fa un any i té lloc per a 33 alumnes d'entre un i sis anys. En aquesta llar d'infants s'eviten algunes paraules: en lloc de nens i nenes, totes les criatures sónamics; en lloc d'ell i ella (hanihon, en suec, respectivament), fan servir el pronom finlandès neutrehen, que en suec no existeix. Quan els mestres anuncien que un metge, un policia, un electricista o un lampista ha de venir a la guarderia, fan servir el pronomhen, de manera que els nens tant es puguin imaginar un home com una dona.
L'enfocament d'Egalia és nou i potser únic al món. Té èxit, com constata la seva llarga llista d'espera, i també té detractors, que el consideren un pas excessiu en la lluita per la igualtat.
Des del meu punt de vista, lluitar per la igualtat de drets i per l'abolició d'uns rols ancorats a models socials massa antics és un bon punt de partida per arribar a una societat més justa, equilibrada i tolerant. Però cal anar amb compte de no passar-se de frenada. Perquè una cosa és la igualtat i l'altra la igualtat de drets. Els homes i les dones no som iguals. Els nens i les nenes han de créixer sabent que tots valem el mateix i ens mereixem les mateixes oportunitats, però també sent conscients que no pensem igual, ni necessitem les mateixes coses, ni actuem de la mateixa manera. Creure el contrari pot comportar dificultats de comunicació entre nois i noies, primer, i entre homes i dones, després.
Per arribar a la igualtat de drets i oportunitats potser no cal ocultar el sexe d'una criatura ni inventar-se paraules per neutralitzar el llenguatge, actuacions que poden acabar sent contraproduents si fan que aquests nens creixin sentint-se diferents a la resta del món.
El que cal és predicar amb l'exemple. Perquè quan a Egalia hi hagin passat tres lampistes i tots siguin homes, els nens associaran les aixetes amb el sexe masculí, per molt que les mestres els anomenin hen . Segur que farien més via fent venir una dona lampista, si és que la troben. D'altra banda, pocs nens s'identificaran amb la feina de mestre de llar d'infants, si totes les que hi veuen són dones.
Font article: Diari Ara del 22 de setembre del 2011
 |
"Reserva’t el dret a pensar: fins i tot equivocar-se és molt millor que no pensar gens".Hipàtia (filòsofa romana 340 d.c-415 d.c) |
|
|
El llibre Dibuixant el gènere explica el gènere com una construcció cultural que regula les diferències i desigualtats entre dones i homes i que suposa l’exclusió de les persones trans, intersex, gais, lesbianes
|
|
|
L'agència catalana amb visió de gènere |
|
|
La sèrie ‘Transparent’ és una oda a la llibertat i a la recerca del “jo” interior, al mateix temps que suposa una crítica a la societat de les aparences. |
Del programa d’actes. 17 de maig Dia Internacional contra l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, 28 de juny Dia Internacional de l’orgull gai:
16 de juny, a les 19.30 h, a l’Espai Àgora (c. de Sol i Padrís, 93)
Presentació del documental “DE BERTA A TEO, historia de un tránsito” amb el testimoni del protagonista.
21 de juny, a les 12.30 h, al Casal Pere Quart
Presentació de dos estudis sobre Experiències sobre rebuig i discriminació en col·lectius amb diversitat sexual.
Organitza: Stop Sida
27 de juny, a les 19 h, a la plaça del Dr. Robert
Performance "Jo sóc...sense por".
Organitza Companya de Dansa d'Atzar.
28 de juny, a les 19.30 h, a l’Espai Àgora (c. de Sol i Padrís, 93)
Presentació del llibre “Quiérete mucho, maricón” de Gabriel J. Martín.
Organitza: Espai Àgora
29 de juny, a les 19 h, al Velòdrom (Ctra. de Prats de Lluçanès, 2)
El Col·lectiu LGTBI del Marroc vist per un dels seus protagonistes.
Organitza: GAG
Hora: 12:30h
Lloc: Regidoria de Sostenibilitat.
Assistents: Joan Berlanga, Tinent d'Alcalde de l'Àrea d'Acció Social i Cultura i de les Regidories d'Educació i Sostenibilitat, Personal Tècnic del Departament i de la Companyia d'Aigües CASSA.
Reunió a porta tancada.
Hora: 13h
Lloc: Terrassa.
Assistents: Ramon Vidal, Regidor de Salut, Assessor de l'Àrea d'Acció Social i Gerent de la Societat Municipal dels Serveis Funeraris de Terrassa.
Reunió a porta tancada.