ENTREVISTA

Eloi Martín Casanovas "obviament m'agradaria que el gènere s'abolís"

Què ens pots dir de tu mateix? Estic estudiant Humanitats a la UAB i estic treballant a una botiga de Sabadell i també estic molt interessat amb el món activista.

De quines entitats et sents a prop? De Joves transsexuals de Barcelona i de la Crida. I també estic a Ca l’Enredus aviam si la cosa s’engega una mica.

Què és Ca l’enredus?És l’associació LGTBI que està naixent a Sabadell.  El nom és la broma de quan les coses s’enreden i no hi ha qui les desenredi, ha, ha i és una entitat que neix molt potent.

I tu mateix com et defineixes? Durant aquests dos anys que estic transitant, la paraula trans té molt sentit per a mi perquè tinc una necessitat molt gran de visibilització, ja que hi ha diversos camins que pots recórrer amb la teva identitat que sorgeixen de la normalització. Als meus inicis els meus referents eren nois trans i volia estar molt a prop del seu recorregut. Però ara també m’adono que les etiquetes són necessàries fins a un cert punt i arriba un moment que t’hi vas desenganxant.

Vivim amb moltes contradiccions sobre el què és la identitat? Sí, perquè tu et pots sentir un arbre. Hi ha contradiccions amb el que diuen els altres que ets, el que tu sents que ets o allò on sents que pertanys i com reconciliar-ho.

Hi ha moltes persones trans que prefereixen tenir un”bon “passing” i semblar invisibles però tu sembla que et reivindiquis com a jove trans. Al documental EnFemme que vam projectar fa poc, per exemple, va dirigir-se al públic una jove que es va definir a sí mateixa com una “orgullosa dona trans”...Efectivament, tot i que la feminitat està molt més castigada, una dona que decideix transitar ho té més complicat que un noi trans. Nosaltres com a homes passem a formar part del lloc dels privilegis, passar a ser una dona es castiga més. La mirada pot ser “un tio que es fa passar per tia i a més es superfeminitza” i això està molt castigat i és més complicat que pugui passar desapercebuda una dona trans.

I tu, has notat la diferència de ser tractat com a home? Hi ha una cosa interna, de la teva autoestima, de com et sents en els llocs, i de l’espai que ocupes, això es nota i guanyes una seguretat, una comoditat, una tranquil·litat, i pots fugir de la sexualització que et fan pel fet de ser dona, perquè ser dona és tenir un cos que s’hipersexualitza tota l’estona, en aquest aspecte sí que he notat la diferència.

I ja no tens por pels carrers quan surts de nit? A la nit tinc por igual, i he de recordar que sóc l’Eloi i que la gent ja no em veu com una noia. Però després també veig que no és veritat, que hi ha gent que em segueix veient com una noia, i això també està bé. Puc ser una dona totalment masculina i la gent em pot seguir veient com una dona. Els referents estan canviant d’alguna manera.

I estàs d’acord amb el gènere fluid, en contra del binarisme i que no hi ha cossos equivocats? Òbviament m’agradaria que el gènere s’abolís, però tampoc tinc ganes de buscar una nova etiqueta o de definir-me com a gènere fluid, però en canvi sí que m’agrada que la gent em llegeixi com vulgui, per exemple estic treballant de cambrer i veig que la gent em llegeix de tota manera. Sobretot gent gran que els referents que tenen, les imatges que tenen d’homes i dones és molt reduït i fàcilment em veuen o com una dona o un noi jovenet. I la veritat és que és divertit si ho pots veure com un experiment sociològic, de com et posen a les seves caselles d’entendre la realitat. En què ens basem en llegir i definir els altres?

Companys teus de transició han patit un bullying molt gran, alguns casos amb tràgiques conseqüències com l’Alan. N’has patit? Vaig patir marginació i bullying com una noia, com l’Helena, per tant el convertir-me en un home trans no ho he viscut com alguna cosa tan dolorosa. He començat a transitar a una edat relativament gran, als 21 anys, és una edat en la qual ja no estàs en una escola, ja no estàs en un pati, ja no estàs amb uns professors i això m’ha anat bé. Si hagués fet la transició a l’ESO crec que hauria patit molt més.

És molt il·lusionant parlar amb tu perquè treballes, estudies... se’t veu feliç, i ens calen normalitzar vides satisfactòries trans. Sí, perquè la idea d’alguna gent és que la gent trans odien els seus cossos, que no estan bé amb ells mateixos, que es passen el dia medicant-se per tenir un cos que no és el seu... que viuen dins d’una infelicitat constant. També és cert que he anat molt a Barcelona i allà hi ha una gran xarxa i col·lectius. Però també és veritat que fora de Barcelona les coses canvien, conec persones trans que viuen en pobles i no té res a veure, acaben anant a Barcelona perquè és un lloc de seguretat. També estic content que es creï Ca l’Enredus perquè fins ara no tenia ganes d’estar aquí, a la meva ciutat, volia marxar sempre a Barcelona. I està bé que canviïn les coses.

Sembla que hi ha diferències entre el discurs teòric d’homes i dones trans. Les dones trans diuen que tenen pitjor passing però que el sexe d’un home trans no deixa de ser sexe lèsbic. I en canvi ells poden fer sexe “home-dona” de veritat. Què és ser una dona i un home de veritat? Sí, tenim vivències molt diferents els homes i les dones trans, tot i que les dues parts estem fugint d’alguna cosa que ens vol atrapar que és un ideal d’home i un ideal de dona. I la feminitat i la masculinitat ens fa mal a tothom. Les dones trans han de fer una barbaritat de coses i són qui es fan més modificacions corporals, ho necessiten per estar més o menys còmodes amb tota la seva presència i amb el que l’entorn veu i el que l’entorn critica. En canvi els nois trans ens posem roba masculina, alguns ens hormonem i ja està. Però és cert que a l’hora d’anar pel carrer jo em sento molt tranquil i en la intimitat ja hi ha tota una contradicció. De com em relaciono amb un altre cos, i sento que em retorna tota una feminitat que de cara enfora amago. És complicat.

Però és el cos de l’Eloi i punt no? Sí, això és el que hem d’anar aprenent tots, a separar cos i identitat.

Precisament la cultura humana es defineix per la nostra capacitat creadora, com aquell monòleg de La Agrado de la pel·lícula d’Almodóvar En això, al final, el que crec més important és la formació de tothom, de que la gent prengui consciència de tot això, de què no es tracta de la “cosa trans” sinó que ens afecta a tothom, és una revolució, és un adonar-nos de com estem construïdes i com ens relacionem.

Pots parlar de tu mateixa en femení? Sí, m’agrada molt parlar en femení genèric, i si estic amb una amiga ens diem “juntes” sense problemes.

Notes regressió amb l’actual onada que sembla haver-hi amb Trump, certa xenofòbia, actituds retrògrades? No crec que hi hagi una resposta simple de blanc i negre, sí veig que a nivell local estan passant coses molt bones i en aquest país estan passant moltes coses i tot plegat et desperta. Crec que estem desperts i adormits a la vegada, crec que tenim molta informació, que s’està creant un nou “políticament correcte” en el món feminista, de quins són els termes correctes, de quines són les bones amfitriones... hi ha molts temes oberts i ens falta en general autocrítica. Però és un anar fent, i és tot tant interseccional, hi ha tantes lluites i batalles...

Com t’imagines en el futur? És una pregunta molt difícil perquè visc molt el dia a dia, sóc molt de present.

Què t’agrada més de la carrera d’humanitats? És una carrera fonamental, que l’hauria de fer tothom, és molt de base, i no t’especialitzes en res, però sé que vull estar molt en contacte amb les arts. I en aquests moments prioritzo independitzar-me i trobar un espai per compartir amb gent maca.

Tens algun referent en aquest camí com el Miquel Missé o el Pol Galofré? Efectivament, el Miquel Missé és una persona amb la qui em vaig enfocar molt quan vaig començar a transitar, i va ser un suport molt gran en el seu moment encara que ell no ho sabés.