Míriam Ferràndiz, regidora de Drets Civils i Gènere

AAquests darrers dies estem assistint a l’espectacle dantesc del judici a “La Manada”, cinc homes acusats de violar en grup una dona durant els San Fermines. Una agressió sexual que veritablement fa posar la pell de gallina, pel fet en si, però també per tots els múltiples qüestionaments a tot nivell que estan fent a la dona agredida. Un judici que, tal com s'està duent a terme, en si mateix ja suposa violència.

Aquesta darrera setmana també hem viscut, perplexos, la campanya “Menores sin alcohol” del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Una campanya indignant que, per sort, ja han retirat, que associava el consum de begudes alcohòliques en noies amb les agressions sexuals i les violacions, banalitzant i justificant així aquestes agressions. Per tant, una altra mostra de violència estructural i masclisme institucional.

I probablement no estaríem vivint aquestes situacions si els límits que posem les dones fossin escoltats i no trivialitzats de forma permanent.

Perquè tot aquest sistema de violència masclista estructural s'aguanta perquè ho permetem com a societat, perquè està ple de persones còmplices, de persones que callen, de persones que permeten les bromes masclistes, de persones que no respecten un “no”, de persones que s'entossudeixen a responsabilitzar les víctimes.

Tot aquest sistema de violència masclista estructural s'aguanta perquè ho permetem com a societat

I és evident que és necessari l'apoderament de les dones per saber ser capaces de dir prou i que n'estem fartes, per poder ser fortes per dir que “no” i per saber demanar suport quan en necessitem. I és realment important que l'entorn reaccioni, que l'entorn es rebel·li. Que deixem de fer veure que mirem a una altra banda i assumim la responsabilitat que tenim en tot això. Però el que realment és imprescindible si volem que les xifres de violacions es redueixin a zero és que els violadors deixin de violar, que els agressors no agredeixin més.

Per això, darrere de qualsevol campanya contra les agressions masclistes, darrere de cada “No és no” hi ha també la voluntat d'interpel·lar l'entorn, de propiciar aquests espais de reflexió de quin paper juguem cadascun i cadascuna de nosaltres a l'hora de permetre i reproduir aquest sistema que discrimina, menysprea, agredeix i mata les dones.

Darrere de cada "NO és NO" hi ha també la voluntat d'interpel·lar l'entorn, de propiciar espais de reflexió

Amb aquesta reflexió no hi ha la voluntat de treure responsabilitats als agressors, al contrari. Però sí que hi ha la necessitat de posar sobre la taula les complicitats que massa vegades genera aquesta violència, potser sovint de petita intensitat, però que perpetua que hi continuï havent agressions. Una complicitat que moltes vegades passa per l'assentiment però també per la inacció.

Per tant, prou de riure brometes sexistes, prou de fer els ulls grossos davant de situacions de menyspreu, prou de tolerar actituds discriminatòries, prou d'infantilitzar i revictimitzar les dones, prou de banalitzar o justificar les agressions. Perquè si ens toquen una, ens toquen a totes.

---

 

 

 

  @miriamferrandiz

 

 

Ramon Vidal, regidor de Salut

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la Salut és “un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o malalties”. Aquesta definició, que no ha variat des de 1948, ja inclou la importància del benestar psicològic i emocional d’una persona a l’hora de copsar què és la Salut en totes les seves dimensions.

Parlar de salut mental és fer-ho d’un estat de benestar psicològic i emocional. És el que permet emprar les nostres habilitats mentals, socials i sentimentals per desenvolupar amb èxit interaccions socials quotidianes i el nostre propi projecte de vida autònom. Dit al revés, sense una bona salut mental el nostre raciocini, les nostres emocions i el nostre comportament davant les diferents situacions de la vida es malmeten. Sense una bona salut mental es fa difícil participar en la vida social i desenvolupar-nos personalment.

Tot i que ara fa més de 30 anys de l’inici del Sistema Nacional de Salut i de la reforma psiquiàtrica, malgrat aquest llarg temps transcorregut i els avenços aconseguits, estem molt lluny dels objectius disposats per l’OMS en la seva definició i la seva defensa de la promoció de la salut mental. Per això cada 10 d’octubre, Dia Mundial de la Salut Mental, se’ns ofereix la possibilitat de posar en relleu el molt que queda encara per fer en aquest àmbit.

Ens cal, per exemple, reivindicar més presència de professionals, de psicòlegs en els centres d'antenció primària

Ens cal, per exemple, continuar reivindicant més presència de professionals, de psicòlegs, en els centres d’atenció primària. O cal també avançar –i molt– en la intervenció precoç i en l’atenció continuada de les persones afectades, per part d’un equip interdisciplinari. I tampoc no oblidem que des del 2006 tenim pendents a la ciutat la creació de dues residències de salut mental. Per un altre costat, recentment se’ns ha presentat el Pla de Salut 2016-2020, que és el marc de referència per a totes les actuacions públiques en matèria de salut que desenvolupa la Generalitat, on la salut mental té un marcat reconeixement. Sembla que per fi s’està començant a posar fil a l’agulla en aquesta qüestió.

Amb tot, evidentment som lluny encara dels nostres objectius, perquè la salut mental s’ha d’abordar fermament des de tres nivells: el personal (treballant l’autoestima, l’assertivitat, les habilitats socials i les relacions interpersonals de les persones afectades per problemàtiques de salut mental), la social (a partir de la cohesió comunitària i la creació d’estructures de promoció de la salut mental i en llocs de socialització com la feina o els estudis) i la institucional (on cada administració, amb competències en salut mental, ha de poder garantir la disponibilitat d’una bona atenció en salut mental per a totes les persones).

No oblidem que des del 2006 tenim pendents a la ciutat la creació de dues residències de salut mental

Aquestes reivindicacions, compartides per amplis sectors professionals, són les que hem dut a terme des del Govern de Transformació. També són l’esperit que guia l’acció de la Regidoria de Salut, des d’on treballem en la direcció d’assolir un sistema sanitari públic, prou finançat amb impostos progressius i gratuït en el punt d’assistència, universal i de qualitat, l’atenció del qual es centri en les persones.

La Regidoria de Salut està compromesa en aquest àmbit, que a pesar de ser important, ha estat històricament deficitari. En aquest sentit, vetllem per afavorir el desplegament adequat del Pla Integral de Salut Mental, participem en iniciatives de sensibilització i lluita contra l’estigma i donem suport a diverses iniciatives d’entitats i institucions locals. I en el marc de les accions competencials hem dissenyat un programa educatiu de capacitació en habilitats socials per a adolescents, del qual actualment s’està fent l’avaluació.

---

 

  @rodamon62

 

 

• 31/10/16. "Ens calen més polítiques actives en Salut Mental". Ramon Vidal, regidor de Salut

 

 

 

 

 

 

 

Míriam Ferràndiz, regidora de Participació

Conscients que tenim camí per recórrer, que ens caldrà aprendre moltes coses i que l'aprenentatge serà mutu, també estem convençudes que això ja ha començat; que estem fent coses innovadores. Innovadores no vol dir que siguin noves, perquè que ciutadanes i ciutadans de Sabadell o entitats, col·lectius i associacions tinguin idees i projectes no és una novetat. El que és nou, i el que és transformador, és que aquestes propostes es puguin fer realitat i siguin escoltades i assumides per l'Ajuntament.

Això és el que estem fent amb el Construint Ciutat, destinar una partida d'un milió d'euros del pressupost del 2017 a projectes de la ciutadania. Després d'una primera fase en què tant ciutadania com entitats podien presentar iniciatives d’intervenció a l’espai públic o d’acció comunitària, en vam rebre 78 i es va fer una selecció tenint en compte criteris tècnics. I ara mateix ens trobem en la fase de votació dels 46 projectes seleccionats.

Entenem la participació ciutadana com un principi que ha d'acompanyar tota la política municipal

Per tal que aquest procés participatiu funcioni i tingui sentit, ha de ser compartit i sentit per la ciutadania. I celebrem que així està sent, tenint en compte la gran quantitat i qualitat de projectes rebuts i també tenint en compte l'elevada participació en les votacions del projecte. I és que a la meitat del període de votacions ja s'ha superat el topall dels 3.000 vots, que era el mínim per poder desenvolupar els projectes guanyadors.

Però no es tracta només d'un únic projecte o procés, sinó que entenem la participació com un principi i, per tant, ha d'acompanyar tota la política municipal. En aquest sentit, doncs, ens caldrà fer un esforç per normalitzar la participació i la presa de decisions per part de la ciutadania. I és un repte tenint en compte que això ho hem de fer des d'una institució poc acostumada i amb una ciutadania poc entrenada (no per falta de ganes, sinó per les poques possibilitats que hi ha hagut). Ara doncs, tenim l'oportunitat de poder desplegar estructures veritablement participatives, tenim l'oportunitat de treure la participació de l'excepcionalitat i situar-la a la pràctica quotidiana.

Tenim l'oportunitat de desplegar estructures veritablement participatives, que es vegin com una pràctica quotidiana, no excepcional

I amb tot això, és important fer la reflexió de per a què serveix la participació. Aquest Govern té molt clar que per a nosaltres la participació no és una finalitat en si mateixa. La finalitat és millorar les condicions de vida de les persones i la participació és una de les eines indispensables. És una eina que fomenta l’apoderament i l'autoorganització popular, que fa que la ciutadania esdevingui subjecte actiu i es senti part activa de la ciutat. Per tant, doncs, una eina fonamental.

Però, tal com deia a l’inici, som conscients que tot això requereix un temps, que són processos que no sempre són fàcils ni ràpids. De la mateixa manera, però, som coneixedores i coneixedors que hi ha entitats, associacions i ciutadania organitzada –i no tan organitzada– que demana a crits que se l’escolti i que se la tingui en compte. I, a més, ho fan amb projectes molt treballats i amb una experiència molt valuosa. És clar que no podem deixar perdre aquesta oportunitat.

Així doncs, més enllà de la voluntat política –que és evident que hi és–, cal que continuem duent a terme projectes que donin la veu i el poder de decisió al poble. I cal també que repensem i redefinim l’estratègia global de participació a la ciutat a partir d’una participació real, útil i transformadora, on totes i tots siguem coresponsables del que passa a la ciutat.

En definitiva, cal que des de la institució també donem totes les eines perquè a Sabadell veritablement puguem construir sobirania popular.

---

 

 

 

  @miriamferrandiz

 

 

• 07/09/16. "Un any transformant la ciutat". Joan Berlanga, primer tinent d'alcalde i regidor d'Educació i Sostenibilitat

 

 

 

 

 

 

Joan Berlanga, primer tinent d'alcalde i regidor d'Educació i Sostenibilitat

E n les darreres eleccions municipals la ciutadania de Sabadell va decidir tancar una etapa i començar-ne una de nova que s’ha acabat articulant amb l’acord de govern entre Unitat pel Canvi, ERC, Crida per Sabadell i Guanyem Sabadell. Aquest nou escenari ha convertit Sabadell en l’única gran ciutat de Catalunya amb un govern de canvi amb una majoria absoluta d’esquerres més enllà del PSC. No és poca cosa.

Ara que comença el segon curs polític del mandat sembla un bon moment per saber si des del Govern estem aprofitant l’oportunitat que ens ha donat la ciutadania i valorar la tasca realitzada.

Una de les primeres prioritats ha estat establir unes bases i formes –diferents de les imperants durant els darrers temps– sobre la manera d’entendre la política des de les institucions. En aquest sentit, a part d’apostar per l’austeritat en els actes públics, sous o nombre dels anomenats “càrrecs de confiança” –som un govern que costa un 38% menys que l’anterior– i per la transparència –on per exemple l’agenda política dels membres del Govern es fa pública setmanalment–, els regidors i regidores del Govern hem adquirit el compromís d’estar un màxim de 8 anys al consistori, en la mesura que per a nosaltres la política és un servei i no pas una professió.

Durant aquest primer any també hem definit les bases de les noves línies polítiques a desenvolupar, tal com queda reflectit en el nostre primer pressupost i en el pla de mandat

Donar suport als que estan patint més durament les desigualtats que genera l’actual sistema econòmic també ha estat una prioritat durant aquest primer any de mandat. L’obertura del servei d’urgències i emergències socials a la plaça del Gas, l’augment de més del 30% de les beques menjador, ser la primera ciutat que denuncia les empreses subministradores que no compleixen la llei sobre pobresa energètica o la concessió del 100% de les beques esportives sol·licitades per les entitats en són una bona prova.

A la vegada, durant aquest primer any també hem definit les bases de les noves línies polítiques a desenvolupar, tal com queda reflectit en el nostre primer pressupost i en el pla de mandat que vàrem presentar el passat mes de juliol.

Pel que fa al pressupost, gràcies a una nova política fiscal amb bonificacions a les persones que estan passant més dificultats i augmentant la pressió fiscal a les empreses amb més beneficis s’ha produït un increment general del pressupost amb augments significatius en àrees clau com en acció social, espai públic, educació o habitatge, entre altres, que permetran que puguem tirar endavant amb garanties el nostre programa de govern.

D’altra banda, en el pla de mandat –que podeu consultar al web de l’Ajuntament– concretem les línies estratègiques sobre les quals treballarem durant els propers tres anys a partir de tres grans eixos: drets socials, economia i territori.

I totes aquestes polítiques intenten donar veu als veïns i veïnes, tal com ha quedat palès amb l’auditoria ciutadana “Posem llum a l’Ajuntament”, el procés participatiu sobre la Festa Major o el projecte “Construint ciutat”, que suposarà l’elaboració i tria per part de la ciutadania de diferents projectes per valor d’un milió d’euros en els pressupostos del 2017, entre altres. .

Encara som lluny de la ciutat que desitgem. I és que modificar les inèrcies del passat no és fàcil. Però ja hem començat i tenim clar l’encàrrec

Malgrat aquestes transformacions, encara som lluny de la ciutat que ens imaginem i desitgem. I és que modificar les inèrcies del passat no és tasca fàcil, i més quan el funcionament de l’administració pública no es caracteritza precisament per la seva capacitat per facilitar canvis ràpids. Però ja hem començat, tenim clar l’encàrrec i engeguem satisfets i amb entusiasme el segon any de mandat.

Tanmateix, per remuntar Sabadell només amb el govern municipal no n’hi haurà prou. També caldrà, com sempre que hi hagut canvis substancials, implicació ciutadana. Així doncs, a tots i totes els que volem remuntar la ciutat, se’ns gira feina. No serà bufar i fer ampolles, però valdrà la pena.

---

 

 

 

@JoanBerlanga