Orígens dels agermanaments
No es pot entendre la cooperació i la solidaritat de Sabadell envers altres ciutats i pobles sense fer referència als agermanaments amb Matagalpa (Nicaragua) i Argub (Sàhara Occidental) o les relacions especials amb Sarajevo a la dècada dels noranta. El vincles establerts amb aquestes ciutats van ajudar a construir una visió innovadora i compromesa de la solidaritat i van permetre als ciutadans i ciutadanes de Sabadell acostar-se a la comprensió d’alguns dels principals conflictes internacionals, a través de la relació més directa amb els seus protagonistes des de l’àmbit municipal.
Va ser precisament a finals dels anys vuitanta del segle passat quan la potenciació dels agermanaments amb Matagalpa i Argub va impulsar la creació de la Comissió Sabadell Solidari, que amb el temps es va convertir en la Fundació Sabadell Solidari i que finalment va donar lloc a l’actual Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat.
Al voltant d’aquests agermanaments es va anar construint una filosofia de cooperació i solidaritat que es fonamentava bàsicament en una relació entre iguals i que considerava els projectes de cooperació com un instrument posat en mans dels seus receptors per ajudar-los a canviar des de dins unes estructures de poder injustes, principal causa de la misèria i l’opressió que els envoltava.
Visitant Matagalpa com a membre d’una brigada de treball a l’estiu o Argub com integrant d’una caravana solidària, els nostres conciutadans podien copsar la realitat complexa d’unes ciutats i dels seus habitants, que s’enforçaven per sobreviure en unes condicions molt dures i que el mateix temps tenien el coratge de participar en la construcció d’una societat més justa i solidària, enfront de l’oposició de forces molt més poderoses.
El suport al Front Sandinista a Nicaragua i al Front Polisario al Sàhara Occidental en l’àmbit més polític, així com a diferents organitzacions de la societat civil, també va estar present en la tasca realitzada des de Sabadell, ja que enteníem que aquests estaments representaven a la majoria de la població i que eren un valuós instrument de canvi social. Es tractava bàsicament d’ajudar a enfortir les organitzacions representatives de les classes més populars, per tal d’aconseguir potenciar el seu protagonisme en la transformació de la societat, seguint criteris de participació democràtica, equitat distributiva i igualtat d’oportunitats.
Aquesta tasca més de conscienciació política també va anar acompanyada amb el suport humà i material en situacions d’extrema duresa, com la vida quotidiana en els camps de refugiats Tinduf (Argèlia), en situacions d’emergència, com la generada el 1998 per l’ Huracà Mitch a Centramèrica o en situacions de conflicte bèl·lic, com el prolongat setge de la ciutat de Sarajevo durant la Guerra dels Balcans.
Va ser en aquest viatge conjunt amb Matagalpa, Argud i Sarajevo que vam veure créixer la globalització de l’economia i que vam aprendre que els greus problemes que aquesta genera només es poden afrontar també de forma global. Així vam començar a participar en debats i fòrums nacionals i internacionals i vam fer nostre aquella frase que diu que s’ha de pensar globalment i actuar localment. Això va enriquir el nostre aprenentatge i ens va ajudar a elaborar la filosofia de fons que marca les línies mestres d’actuació de l’actual Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat de Sabadell.
Amb el pas del temps aquestes relacions especials amb Matagalpa, Argub i Sarajevo s’han anat modificant i s’han adequat a la realitat d’un món força canviant, però allò que les va inspirar continua viu entre nosaltres i forma part de la nostra forma d’entendre la cooperació i la solidaritat des de Sabadell.
Carmel Montllor, membre de la Comissió Permanent del Consell de Solidaritat i Cooperació