ORÍGENS DEL CONSELL DE SOLIDARITAT I COOPERACIÓ
Els orígens del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació de Sabadell cal buscar-los a l’any 1989 quan un grup d’entitats de la ciutat, conjuntament amb l‘Ajuntament, decideixen constituir la Comissió Sabadell Solidari, amb l’objectiu principal de promoure les relacions entre els pobles, per tal d’aconseguir un món més equitatiu i solidari. En els primers anys es van establir els agermanaments amb l'Argub (Sàhara) i Matagalpa (Nicaragua) com a forma de donar suport a dos processos de transformació que marcaven el curs de la història en aquell moment: la lluita del poble sahrauí per aconseguir el dret d’autodeterminació en front de l’expansionisme del Marroc i la Revolució Sandinista com alternativa a l’imperialisme dels Estats Units a Amèrica Llatina. Conjuntament amb les organitzacions que donaven suport a aquests agermanaments, es van integrar també a la Comissió Sabadell Solidari altres entitats de la ciutat que treballaven en l’àmbit de la cooperació internacional en diferents indrets del món i que començaven a desenvolupar l’idea que calia anar més lluny de l’ajuda assistencial per a poder incidir veritablement en les causes de la pobresa.
Aquells primers anys van ser anys d’aprenentatge i voluntariat, amb pocs recursos públics i moltes aportacions individuals, on s’aprofitaven les vacances per anar a fer el seguiment dels primers projectes, finançant-se un mateix el cost del viatge i l’estada, la qual cosa generava grans contrastos quan teníem l’oportunitat de conèixer cooperants d’altres països europeus, que fèiem el mateix que nosaltres, però amb millors condicions i amb el finançament de les seves institucions públiques.
Va ser llavors quan vam començar a parlar del concepte “solidaritat compromesa”, entenent com a tal el suport material i ideològic a organitzacions populars dels països empobrits que, mitjançant el seu treball entre les capes menys afavorides de la població, buscaven canviar unes estructures de poder injustes que moltes vegades eren la causa principal de la pobresa.
El país i també la Comissió Sabadell Solidari van anar evolucionant, la qual cosa va implicar l’increment de les partides del pressupost municipal destinades a la cooperació i la necessitat de crear una organització amb personalitat jurídica pròpia, que fos representativa de la participació dels estaments públics i de la societat civil, en condicions d’igualtat, en el desenvolupament d’un projecte de cooperació innovador. I així va néixer el 1998 la Fundació Sabadell Solidari.
La integració de noves entitats i sensibilitats, la disposició de més diners públics, sobretot a partir de la campanya a favor del 0,7% dels pressupostos públics destinats a la cooperació, i la voluntat de treballar plegats per incidir de forma positiva en una un món força canviant, on es començaven a veure les implicacions de la globalització, van fer que la Fundació Sabadell Solidari es convertís en un instrument important de canvi i en una experiència quasi única en el seu àmbit de participació democràtica en la gestió dels recursos municipals. Aquests anys van implicar assumir nous compromisos per ajudar a les víctimes de conflictes com la Guerra dels Balcans a Europa o els grues enfrontaments a la Regió dels Grans Llacs a l’Àfrica Central.
L’increment dels recursos públics disponibles, l’exigència de més rigor en la gestió de les entitats i la presència de molts immigrants a Sabadell, procedents principalment del Magreb, l’Àfrica Subsahariana i Amèrica Llatina, va portar a una important professionalització de les ONG’s i a una extensió del seu àmbit territorial d’actuació. Així mateix l’establiment dels Objectius del Mil·lenni per part de les Nacions Unides va donar més consistència al discurs de la cooperació.
Davant d’aquests nous reptes es va viure un període de conflicte i discrepància entre el govern municipal i les entitats de la Fundació Sabadell Solidari en el model i la gestió de la cooperació que es volia fomentar a la ciutat. Això va portar a la dissolució de la Fundació i a la creació del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació l’any 2008. Van ser temps difícils amb una desconfiança mútua que només el pas temps i la bona voluntat de les dues parts va poder mica en mica ajudar a superar.
La realització del Pla Estratègic de Cooperació de la ciutat, molt participatiu i amb una important implicació de les entitats, va representar un punt d’inflació que va permetre reconstruir ponts d’enteniment i elaborar un nou discurs, fruit de la reflexió i l’aportació de tots. Conceptes com: cooperació transversal i transformadora; priorització de la governança, la democràcia i la participació en el projectes de cooperació; la sensibilització con instrument d’educar valors o el codesenvolupament, van passar a formar part d’aquesta reflexió col·lectiva que ens va ajudar a avançar en un entorn cada cop més diferent al que havíem conegut fins aquell moment.
L’arribada de la crisis econòmica el 2008 va representar un canvi significatiu, reduint dràsticament els recursos aportats per les administracions públiques i modificant les sensibilitats de la població, més preocupada pels problemes propers, generats per l’atur i la falta de perspectives a curt i mig termini. És en aquest entorn que el Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació ha fet un esforç significatiu per adaptar-se a les noves condicions, fomentant la transparència, el rigor i la participació. Prova d’això és la celebració en el 2014 del 25é aniversari de l’Agermanament entre l’Argub (Sàhara) i Sabadell, que representa en si mateix la millor simbiosis de tot el procés seguit fins ara. La recuperació d’aquell esperit dels inicis, que tenia la seva principal força en el voluntariat, conjuntament amb l’experiència acumulada d’aquets anys i l’impuls de les noves iniciatives, poden ser els millors instruments per avançar amb pas ferm cap un futur necessàriament millor.
Carmel Montllor, membre de la Comissió Permanent del Consell de Solidaritat i Cooperació