Teatre Principal

• Autobusos urbans (TUS)
    Parades properes:
  • Alfons XIII : L4,L5,L11,L44,L55,L80,
  • Casal Pere Quart : L1,L2,L3,L11,L80,
  • Dr. Robert : L1,L2,L3,L4,L5,L44,L55,
  • F.G.C. - Rambla : L11,L80,
  • Sant Cugat : L10,

Atenció presencial taquilla:
- Dimecres i dijous de 18 a 20h
- Divendres i dissabte de 11 a 13h i de 18 a 20h
*Festius tancat

- Atenció telefònica de dilluns a divendres (matins) trucant al Department de Cultura (93 745 31 50)

- Atenció per correu electrònic de dilluns a divendres (matins): taquilla@ajsabadell.cat

També es poden adquirir les entrades el mateix dia de l’espectacle a l’espai on es fa la representació, una hora abans del començament de la sessió.

EDIFICI PATRIMONIAL. TEATRE PRINCIPAL

Any de construcció: 1863-1865, inaugurat el 1866

Autor: Francesc Daniel Molina (arquitecte provincial, que en aquells moments estava treballant en el Pla d'Eixampla i Reforma de la ciutat)

Ús actual: Teatre municipal

Propietat: Ajuntament de Sabadell

Història i descripció

El Teatre Principal es va construir entre els anys 1863 i 1865 en el lloc on hi havia hagut el Teatro de la Villa, construït l'any 1839 en el solar que fins llavors havien ocupat els estricadors del Gremi de Paraires i Abaixadors. L'impulsor i propietari d'aquest primer teatre va ser una societat de propietaris, que pertanyien a la burgesia local.

El Teatro de la Villa va acollir activitats, tot i les seves mancances estructurals, del 1840 al 1862 quan es va tancar per ordre governativa. Cap al 1856 els propietaris van cedir part del terreny del teatre per a la construcció de la seu del Cercle Sabadellès.

La construcció del Teatre Principal va ser iniciativa també d'una Societat de Propietaris, però amb més recursos econòmics que el seu antecessor. El projecte és de l'arquitecte Francesc Daniel Molina.

Segons les plantes que aixecà el mestre d'obres Josep Maria Obradors, l'edifici tenia el 1878 una planta baixa amb vestíbul, "pista de desahogo", llotges , butaques de platea i escenari. A la primera planta hi havia el vestíbul, el saló del Cercle Sabadellès, que es podia compartir amb el teatre, i les llotges. Un segon pis amb vestíbul, butaques i llotges i la planta anomenada "del paraíso" amb seients disposats en bancs i en origen una zona de cafè, que no apareix als plànols de 1878.

Per a les decoracions interiors es comptà amb els escenògrafs que havien treballat al Liceu, Joan Ballester i Marià Carreras, que en el cas del sostre del pati de butaques seguiren el projecte de Francesc Soler i Rovirosa.

Si bé es va tenir molta cura en els aspectes