Aquesta es preocupava de l'abastament d'aigua per a la indústria i la població, tema sempre greu a Sabadell.

El terme va continuar creixent i es va ampliar des del carrer de les Valls fins a la línia de l'actual ronda de Zamenhof i el carrer de Vilarrúbias. Pel que fa a les infraestructures, durant la segona meitat del segle la vila va veure arribar la línia de tren que la connectava amb Barcelona, es va instal·lar l'enllumenat públic als carrers cèntrics (primer de gas i més tard elèctric), i es van fer les primeres clavegueres.

Dues institucions financeres neixen durant la segona meitat del segle: la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1859) i el Banc de Sabadell (1881). En l'àmbit cultural, cal destacar la renovació del Teatre Principal (1866) i la fundació de l'Acadèmia de Belles Arts (1880).

L'any 1877, Sabadell obté el títol de ciutat. En aquell moment compta amb 18.000 habitants aproximadament, un nombre que s'anirà incrementant amb la immigració provinent de la resta de Catalunya, Alacant, Múrcia i València. L'activitat econòmica es mou bàsicament a l'entorn de la indústria tèxtil. L'especialització en la producció de teixits de llana converteix Sabadell en el primer centre tèxtil llaner d'Espanya.