|
1900-1979, el gran creixement i la crisi
|
|
El segle XX és el del gran creixement. Els 182.012 habitants del 1975 gairebé multipliquen per vuit la població del 1900, que era de 23.294 ciutadans. Durant el segle XX, Sabadell experimenta un fort impuls industrial, sobretot en el tèxtil i la metal·lúrgia, i modernitza la seva economia amb els serveis. Lligada a la gran activitat industrial hi ha l'expansió urbana, que es produeix sense ordre ni concert, sobretot amb l'allau migratòria dels anys 50, 60 i començaments dels 70. Neixen nous barris com el de Ca n'Oriac i el de Torre-romeu.
|
|
|
|
Alguns edificis emblemàtics de la ciutat es construeixen durant la primera meitat del segle: els edificis modernistes de l'Hotel Suís (1902), el Despatx Lluch (1908) i la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1915), i també la Torre de l'Aigua (1918) i el Mercat Central (1930), entre altres.
Les acaballes del franquisme constitueixen un període de gran turbulència a Sabadell. Les entitats, els moviments veïnals i els grups polítics i sindicals de la ciutat s'impliquen fortament en la lluita democràtica i situen Sabadell com a un dels referents d'una nova vida cultural, social i política. La crisi econòmica dels anys setanta afecta nombroses empreses a la ciutat, que acaben tancant portes. Amb la recuperació de la democràcia el 1979, es planteja la necessitat d'un nou model de ciutat.
|
|
|
|
|
|
